Resultats de la cerca

Es formà musicalment al Conservatori de Brno, on estudià amb Leós Janácek, de qui més endavant enregistrà tota la música per a piano Entre el 1928 i el 1929 continuà els seus estudis a Praga amb V Kurz i J Suk i el 1932 anà als Estats Units per estudiar amb el pianista A Schnabel A partir del 1940 visqué als EUA, on, a part de la seva carrera concertística, es dedicà a impartir classes a la Juilliard School de Nova York Com a pianista es dedicà a la difusió de la música contemporània Així, per exemple, presentà la Sonata per a violoncel i piano núm 1 de BJ Martinu i alguns dels…

Zona de contacte del món llatí i l’eslau, la música medieval txeca oscillà entre les dues concepcions litúrgiques, la llatina i l’eslava, amb períodes de predomini d’aquesta darrera, originada probablement a l’abadia de Sázava s XI A l’època de Carles IV 1346-78 hi hagué un centre de música litúrgica ambrosiana d’una influència notable també aparegué música profana d’ambient cortesà Poc després penetrà l’Ars Nova francesa, amb Guillaume de Machault, resident durant anys a la cort reial txeca La seva influència es palesà en l’obra de Záviš i de Jan de Jenštejn En aquests anys el teatre…

Vida Nebot de Mateu Fletxa , el Vell Segurament es formà al costat del seu oncle Mateu Fletxa, el Vell, a la cort castellana, i amb el successor d’aquest, Bartolomé Escobedo El 1543 entrà a formar part de la capella musical de les filles de Carles V, les infantes Maria i Joana Quan la primera d’elles es casà amb Maximilià II d’Àustria, restà al servei de la seva germana El 1552 ingressà a l’orde carmelità de l’antiga observança a la província de València i abandonà les ocupacions cortesanes Anà a Itàlia i més tard a Àustria, on es trobava actiu el 1564 com a capellà de l’emperadriu Maria A…

Centre d’una activa zona industrial, disposa d’indústries químiques i electròniques i una refineria de petroli Entre els monuments que conserva moltes construccions renaixentistes, cal esmentar les esglésies dedicades a sant Bartomeu i als Tres Reis, d’estil gòtic tardà, i la “Porta Verda” 1507

El seu pare era musicòleg i rector de la Universitat de Brno El 1952 es graduà en arts, cinema i literatura a la Universitat Carles de Praga, i posteriorment hi exercí la docència, professió que combinà amb la creació literària, l’assaig i la traducció Els seus primers llibres publicats foren reculls de poemes Ingressà al partit comunista txec el 1950, i en fou expulsat dos anys més tard per desviacionisme, però hi reingressà el 1956 fins el 1970, que en fou expulsat definitivament arran de la seva implicació en la primavera de Praga del 1968 Aquest any publicà dues…

El 1882 obtingué la càtedra de filosofia a la Universitat de Praga, i es distingí tant pel rigorisme moral en política com per l’humanitarisme sociològic i demòcrata d’origen positivista Fou un dels fundadors 1900 i l’ideòleg del partit popular txec que lluitava per l’autonomia contra l’imperi austrohongarès Organitzà diversos contingents militars txecs que participaren en la guerra civil russa al costat de l’exèrcit blanc Desenvolupà a l’estranger una intensa obra de propaganda per a la consecució d’un estat txecoslovac independent, i del 1918 al 1935 fou president de la…

Estudià al Conservatori de Praga i el 1939 debutà a Hannover en el paper de Blonde El rapte del serrall Dos anys més tard es presentà a l’Òpera de Viena amb El caçador furtiu i fou contractada com a membre estable de la companyia, on romangué fins el 1962 Especialitzada en els principals papers per a soprano lleugera d’òperes de WA Mozart, D Cimarosa i G Rossini, desenvolupà una carrera que la dugué a diversos teatres europeus, com ara la Scala de Milà o el Covent Garden de Londres, i de l’Amèrica del Sud Actuà en nombrosos festivals, entre els quals els de Salzburg, Festival…

Es formà amb professors privats, i, després d’exercir com a arpista i director d’orquestra en diverses ciutats txeques, ingressà al Conservatori de Praga per estudiar teoria i composició amb KB Jírak, JB F ster i J Kricka 1919-23 posteriorment es perfeccionà amb F ster Fou arpista i director de la Filharmònica Txeca, i acabà impartint classes al conservatori Molt influït per A Dvorák, i amb una marcada tendència al caràcter nacionalista de la música, compongué una obra que manté una línia melòdica d’afinat lirisme i d’efectista paleta orquestral, amb pinzellades atonals de…

Estudià a Belgrad i al Conservatori de Praga, on es graduà l’any 1927 Exercí de director de cor i de director musical amb les orquestres de K Stankovic, de l’Òpera de Zagreb i de Belgrad, i també a la seva escola de música Ensenyà direcció a l’Acadèmia de Música de Belgrad, institució de la qual fou rector en 1947-52 Dirigí també l’Acadèmia de les Arts de Belgrad 1957-59 Fou responsable de programes musicals de la Ràdio de Belgrad i membre de l’Acadèmia Sèrbia A part de la seva activitat com a director musical, realitzà importants aportacions compositives en els gèneres simfònic…

Estudià a Zagreb amb F Lhotka i B Bersa, a Praga amb V Štepán i a Viena amb J Marx Entre el 1924 i el 1940 ensenyà en algunes escoles de Zagreb, on fundà l’Escola de Música Lisinski Més tard fou professor de teoria i composició a Belgrad 1945-66, mentre dirigia diverses agrupacions corals a Zagreb Exercí una gran tasca com a crític i comentador musical en diaris i revistes de totes dues ciutats És autor també d’obres teòriques i musicològiques La ciència general de la música , Belgrad, 1963 Elements de literatura musical , Belgrad, 1963 La ciència de l’harmonia , Belgrad, 1972…