Resultats de la cerca

Format a França, fou ajudant d’ A Wajda És autor d’una obra melodramàtica i barroca amb una important presència de la ciència-ficció, iniciada a Polònia amb  Trzeciej części nocy ‘La tercera part de la nit’, 1971 Després de la censura de la seva segona pellícula, Diabeł ‘El diable’, 1972, rodà les seves següents produccions sobretot a l’Estat francès L’important c’est d’aimer 1974, Possession 1980, La femme publique 1984 i L'amour braque 1985 En 1975-77 tornà a Polònia per dirigir Na srebrnym globie 'En el globus d'argent', adaptació al cinema de la novella homònima del seu avi Jerzy…

Les primeres notícies documentals de l’existència del Centre són del 1899, poc després, doncs, de la fi de la presencia colonial espanyola a l’illa de Cuba Una de les seves primeres activitats fou l’organització d’un cor, que interpretava peces de JA Clavé i Morera Un dels primers actes oficials fou el missatge d’adhesió de Sitges —a Cuba fou nombrosíssima la colònia sitgetana—, on es propugnava que el Centre seria el punt de reunió de tots els catalans de Santiago, per tal de “propagar el programa del catalanisme” mesos més tard, aquest missatge d’adhesió era enviat a la Unió…

El nom de Jafra lafar es troba esmentat per primera vegada en el cartulari de Sant Cugat del Vallès, l’any 1143, data en què en el testament sacramental de Guillem Ramon aquest atorgà al seu fill Pere el castell de Campdàsens i el lloc de Jafra amb les seves pertinences De Jafra sorgí un petit llinatge documentat des del segle XII En l’instrument de fundació del monestir de Sant Vicenç de Garraf del 1163 signa Ramon de Jafra Als segles XIII i XIV s’esmenten els germans Guillem i Bonanat de Jafra, els quals foren, el primer, jutge, i l’altre, batlle reial de Vilafranca del Penedès El castell…

Documentat com a orguener entre el 1849 i el 1886, és un dels grans mestres de la segona meitat del segle XIX S’establí a Barcelona, on tingué l’obrador al núm 24 del carrer dels Tallers, i bastí els orgues de les esglésies barcelonines dels Sants Just i Pastor 1852, de la Bonanova 1860, de Sant Francesc de Paula 1861 i de la Mare de Déu de l’Esperança També feu els del Vinyet de Sitges 1857, de la Misericòrdia de Canet de Mar 1867, de Sant Esteve de la Garriga 1868 i del Panteó de Comillas Santander, ~1880, a més dels de les seus de Girona 1852 i d’Eivissa 1858 Reconstruí o amplià els orgues…

Treballà en una empresa de publicitat fins el 1962, que fou contractat per la distribuïdora CB Films, de la qual fou cap del departament de publicitat 1963-67 El 1964 inicià les collaboracions a la revista de cinema Fotogramas,  i posteriorment a Ràdio Barcelona, on des del 1973 presenta un programa sota el pseudònim de Mr Belvedere, i també a la cadena SER En 1967-2000 es dedicà professionalment a l’exhibició, i gestionà la majoria de les sales de cinema d’art i assaig de Barcelona Publi, Aquitània, Ars, Maldà, Capsa i Alexis Collabora regularment amb Televisió de Catalunya  amb…

S’inicià al Cerdanyola Club d’Hoquei, passà a l’Hoquei Club Sentmenat i al Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà en la màxima categoria i guanyà dues OK Lligues 2005, 2006, una Copa del Rei 2006, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006, una Copa d’Europa 2005, una Copa de la CERS 2006, dues Copes Continentals 2005, 2006 i una Copa Intercontinental 2006 Fou cedit a l’Alcoi i al Cerdanyola i, tot seguit, fitxà pel Club Patí Sitges, el Club Patí Vilafranca i el Hockey Club Liceo, en el qual jugà dues temporades i guanyà dues Copes d’Europa 2011, 2012 La temporada 2012-13 retornà al…

Format al taller d’escultura religiosa del seu pare, Jaume Seguranyes i Solà, passà a Llotja Barcelona i treballà amb Camps i Arnau Tractà Josep Clarà, que l’influí força Ha exposat collectivament i individualment, des del 1970, a Vic —on el 1960 li fou concedida la Medalla d’Or de la ciutat, així com un primer premi—, Sabadell, Elda, Reus, Barcelona, Lloret de Mar, Sitges, San Lorenzo de El Escorial, Tossa de Mar, Lleida, Vilafranca del Penedès, Tarragona, Saragossa, Avinyó, Salou, etc La seva obra, dedicada especialment al nu femení, és hereva del Noucentisme És autor, entre d’altres, d’un…

Doctora en filologia catalana i professora d’elocució i dicció a l’Institut del Teatre de Barcelona 1982-2012, compaginà la docència amb l’escriptura dramàtica Guanyà el primer premi Lisístrata al Festival de Teatre de Sitges del 1981 amb El crit dins d’una capsa de cotó i el primer premi Cassandra el 1987 amb La vigília Publicà també, entre altres,  La nit de les dues llunes 1990, Balneari celeste 1996 i El contraverí 1998, que aplega cinc peces seves de teatre històric També traduí al català textos de Botho Strauss, Franz Xaver Kroetz, Caryl Churchill, John Webster i Edward…

Actualment pertany a la Diputació de Barcelona i funciona com a oficina i centre d’informació del Parc del Garraf

Les primeres agrupacions actuaren en 1880-82 a Barcelona, Manresa, Tarragona i Vilanova i la Geltrú, tingueren com a òrgan el setmanari El Obrero i influïren sobre les Tres Classes de Vapor El 1886 hi havia nou agrupacions, i el 1888 els centres obrers socialistes de Barcelona, Mataró i Vic convocaren el congrés constitutiu de la Unió General de Treballadors Josep Comaposada en fou president el 1892, però la força socialista perdé importància El 1904 hi hagué un canvi en les relacions socialistes, i el moviment obrer i la Federació collaboraren en la creació de la Solidaritat Obrera 1907 El…