Resultats de la cerca
Es mostren 802 resultats
Higini Arau i Puchades
Música
Físic català, especialista en acústica.
Professionalment, ha exercit de consultor acústic i ha treballat sobretot en el disseny de silenciadors, l’aïllament acústic d’edificis i el disseny acústic de sales Entre els anys 1982 i 1989 ocupà el càrrec de director del Laboratori General d’Assaigs i Investigació, que depengué primer de la Diputació de Barcelona i, després, de la Generalitat de Catalunya Durant el període 1989-92 impartí cursos de doctorat a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona És membre, entre altres institucions, de la Sociedad Española de Acústica, de l’Acoustical Society of America i de la New…
Rena Kyriakou
Música
Pianista grega.
Fou una de les escasses figures importants de la interpretació pianística grega del segle XX Inicià els estudis musicals a tres anys tocant el piano, al mateix temps que escrivia algunes petites peces que interpretà en el seu primer recital ofert a sis anys d’edat Posteriorment es traslladà a Viena, on estudià amb Felix Weingartner i Richard Stohr, i a París, on fou alumna de piano d’Isidore Philipp i de composició d’Henri Büsser A setze anys emprengué una carrera internacional i actuà sota la batuta d’importants directors, amb un repertori molt extens no sempre tractat amb rigor Enregistrà…
Guido W. Imbens

Guido W. Imbens
© Stanford Graduate School of Business
Economia
Economista nord-americà, d’origen holandès.
Llicenciat en econometria per la Universitat Erasme de Rotterdam 1983, màster en economia i econometria 1986 per la Universitat de Hull Gran Bretanya i màster 1989 i doctor 1991 en economia per la Universitat de Brown EUA Ha estat professor a les universitats de Tilburg 1989-90, Harvard 1990-97 i 2006-12, UCLA 1997-2001 i Berkeley 2002-06 Des del 2012 és professor d’econometria aplicada i d’economia a la Stanford Graduate School of Business Des del 2002 és editor associat de la revista Econometrica i el 2019 en fou nomenat redactor en cap Ha publicat Re-employment Probabilities over the…
Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco
Art
Historiador de l’art, deixeble del marquès de Lozoya i d’Eugeni d’Ors.
Estudià a Saragossa Fou doctor en filosofia i lletres 1944 i llicenciat en dret 1934, i catedràtic de la Universitat de València —abans ho fou de la de La Laguna— i de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles 1942-68, d’on fou director més de quinze anys, des del 1951 Fou degà de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València 1972-73 Director del Museu de Belles Arts de València 1962, del servei d’estudis artístics de la institució Alfons el Magnànim de la diputació i de la secció valenciana de l’institut d’art Diego Velázquez del CSIC, membre 1941 i president 1973 de l’…
Humphry Davy
Humphy Davy
© Fototeca.cat
Física
Químic i físic anglès.
Autodidacte, el 1798 ingressà a la Medical Pneumatic Institution de Bristol, on estudià la possible acció terapèutica de diversos gasos i dels òxids i els àcids del nitrogen El 1800, Rumford el feu entrar com a professor ajudant de química a la Royal Institution of Great Britain de Londres el 1803 fou nomenat membre de la Royal Society, de la qual fou president 1820-27 Arran de l’invent de la pila d’A Volta, Davy s’interessà per l’acció química del corrent elèctric El 1807 aconseguí d’aïllar el sodi i el potassi per electròlisi de l’hidròxid de sodi i l’hidròxid de potassi fosos…
Ramon Martí i Timoneda
Cristianisme
Escolapi.
El 1950 ingressà a l’orde de l’Escola Pia a Moià i fou ordenat de sacerdot, a Barcelona, el 1955 Residí i exercí el seu treball pastoral a Olot fins el 1964 Afeccionat al periodisme, collaborà al setmanari catòlic Misión i al butlletí de les Escoles Pies Colegio on es féu molt popular amb el pseudònim RAM-MAR Més tard, marxà a Morella, on fou rector del Collegi de Morella 1964-70 El 1970 fou destinat a Mèxic, on fou administrador de l’Institut Carlos Gracida d’Oxaca i rector de l’Institut Pereya, a Puebla, fins el 1976 Fundà i dirigí els butlletins Chiautempan i Calasanz El 1977 marxà als…
Julian Bream
Música
Guitarrista i llaütista anglès.
Cresqué en un ambient musical i, després d’aprendre a tocar la guitarra de manera en gran part autodidàctica, estudià piano i violoncel al Royal College of Music de Londres, institució que aleshores no impartia estudis de guitarra, i que abandonà el 1952 Molt influït per Andrés Segovia , que l’aconsellà al principi de la seva carrera, els anys cinquanta formà un duo de veu i llaüt amb el tenor Peter Pears , amb el qual realitzà nombroses gires També li donaren projecció, els primers anys de la seva carrera professional, els recitals de guitarra i llaüt per a la BBC El 1954 començà les gires…
Curt J. Wittlin
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg i catalanista helveticocanadenc.
Estudià romanística a Basilea, on fou deixeble de Germà Colon, i a París, Florència i Barcelona Es doctorà el 1965 amb una tesi sobre la traducció catalana del Tresor de Brunetto Latini per Guillem de Copons Fou catedràtic de filologia romànica i lingüística històrica de la Universitat de Saskatchewan, a Saskatoon Canadà, fins a la seva jubilació l’any 2000 S’especialitzà en l’edició de traduccions medievals a Europa, i sobretot als Països Catalans, dels texts clàssics —Ciceró, Sant Agustí, Joan de Galles i altres— Especialitzat en Francesc Eiximenis, publicà Lo llibre de les dones 1980, en…
,
Ernest Armstrong McCulloch

Ernest Armstrong McCulloch
© Princess Margaret Hospital / University Health Network
Medicina
Metge canadenc.
Es graduà en medicina l’any 1948 a la Universitat de Toronto i l’any següent amplià estudis al Lister Institute de Londres Després d’uns quants anys de residència a l’Hospital General de Toronto i altres centres sanitaris de la ciutat, el 1958 s’incorporà a l’Ontario Cancer Institute, creat aquest mateix any i dependent de la facultat de medicina de la Universitat de Toronto, on desenvolupà tota la seva carrera docent i científica Juntament amb el biofísic James Till, contribuí de manera crucial a l’estudi, la identificació i la generació artificial, a les primeres etapes, de cèllules mare…
Andre Geim

Andre Geim
© Universiteit Antwerpen
Física
Físic rus nacionalitzat neerlandès.
Es graduà l’any 1982 a l’Institut Físic i Tecnològic de Moscou i el 1987 es doctorà a l’Institut de Física de l’Estat Sòlid de Černogolovska, on dugué a terme recerca fins el 1990 Després d’una etapa d’estudis postdoctorals a les universitats de Nottingham, Bath i Copenhaguen 1990-94, del 1993 al 2000 fou professor associat de la Universitat de Nimega A partir del 2001 fou professor de la Universitat de Manchester i des del 2002 n'és director del Centre per a la Mesociència i Nanotecnologia Amb Konstantin Novoselov ha dut a terme aportacions crucials en el camp dels superconductors ,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina