Resultats de la cerca
Es mostren 4293 resultats
Gabriela Zapolska
Literatura
Teatre
Dramaturga, novel·lista i actriu polonesa.
Representant del naturalisme, les seves novelles critiquen les tares morals de la societat, en particular contra la situació humiliant de les dones, com a Fin de siècle'istka ‘Una dona fi de segle’, Kaśka Kariatyda, A gdy w głąb duszy wnikniemy ‘Quan penetrem en el fons de l’ànima’, etc Dels seus drames cal remarcar Moralność pani Dulskiej ‘La moral de la senyora Dulska’, 1906
Jan Dobraczyński

Jan Dobraczynski
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor polonès.
Participà en la resistència contra els nazis La seva obra, que inclou entre d’altres les novelles Listy Nikodema ‘Cartes de Nicodem’, 1952 i Kościół w Chochołowie ‘L’església de Chocholowie’, 1954, el volum de narracions Spotkania Jasnogórskie ‘Encontres de Jasna Góra’, 1979 i els assaigs Byśmy ten Pański dźwigneli świat ‘Hauríem d’aixecar el món del Senyor’, 1980, és molt influïda pel catolicisme
American Economic Association
Economia
Societat d’investigació econòmica fundada als EUA el 1885 per un grup de joves economistes (entre els més destacats, Richard Theodore Ely; E. Seligman i H.C. Adams), decidits a renovar el pensament econòmic del país, encallat a les darreries de l’ortodòxia clàssica.
Notablement influïts per l’escola històrica alemanya, adoptà en una primera etapa una tònica vagament socialista i reformista, que perdé ràpidament davant la influència del marginalisme representat per John Bates Clark , i posteriorment adoptà una posició eclèctica i oberta Alguns dels seus presidents han estat Frank W Taussig, Joseph A Schumpeter, Paul A Samuelson, Lerner, etc Amb els anys, arribar a enquadrar tots els economistes nord-americans
Marica
Riu
Riu del SE d’Europa que neix al vessant nord-oriental del massís de Rila, a Bulgària (500 km).
Drena aquest país d’W a E, i corre parallel entre la serralada dels Balcans, al N, i la dels Ròdope, al S Rega després la Tràcia, i constitueix la frontera entre Grècia on és anomenat Hebros i la Turquia europea Desemboca a l’Egea, vora Enez Passa per les ciutats de Plovdiv Bulgària i Edirne Turquia, on rep el seu afluent més important, el Tundža
vall de Sant Joan
Sector de la conca alta del Ter, al baix Ripollès.
Morfològicament és inclosa dins l’anomenat Subpirineu, i estructurada per eixos anticlinals que fan canviar al Ter la direcció N-S que reprèn a partir de Ripoll per la NE-SW Una falla E-W separa aproximadament els termes de Sant Pau de Seguries i Sant Joan de les Abadesses, amb la vila mercat de la vall D’economia agrària patates i pomeres, farratge i prats i industrial tèxtil i extractiva
el Port de Cambrils
el port de Cambrils
© Fototeca.cat
Barri
Barri marítim de la vila de Cambrils (Baix Camp), situat a l’esquerra de la desembocadura de la riera d’Alforja, a 1 km del nucli principal, amb el qual està unit per les noves edificacions.
El petit port pescador i actualment també esportiu fou refet i ampliat els anys trenta hi ha també un alfòndec per al peix El port ha esdevingut el nucli del municipi més afectat pel boom turístic els hotels, apartaments i urbanitzacions segueixen la línia de platja de Vilafortuny, fins a Salou, i la de l’W, fins a Mont-roig L’església parroquial és dedicada a sant Pere
Apure
Riu
Riu de Veneçuela, afluent per l’esquerra de l’Orinoco (815 km).
Neix per la unió dels rius Uribante i Sarare prop de Guasdualito Recorre les planes de l’Orinoco en direcció W-E, i per la vora esquerra rep el riu Portuguesa a San Fernando de Apure Des d’aquesta ciutat el riu adquireix un caràcter deltaic, amb nombroses bifurcacions fins que desguassa a l’Orinoco prop de Caicara de l’Orinoco En aquest darrer tram l’Apure és navegable
Andarax
Riu
Riu d’Andalusia, al vessant mediterrani (62 km).
Neix a Sierra Nevada, flueix en direcció W-E per depressions tectòniques amb sediments terciaris, i després de Santa Fe de Mondújar gira cap al S fins que desguassa prop d’Almeria formant delta El seu règim és pluvial subtropical amb fort estiatge Al curs alt i mitjà hom cultiva raïm per a l’exportació al curs baix les aigües subàlvies són aprofitades per al conreu de tarongers
Pompeia

Vista general de Pompeia
daryl_mitchell (CC BY-SA 2.0)
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia.
Situada a la falda meridional del Vesuvi, a la plana del riu Sarno, nasqué i es desenvolupà al segle XIX, amb el nom de Valle di Pompei , a l’entorn del santuari de la Mare de Déu del Roser, un dels principals centres de pelegrinatge de la Itàlia meridional Annex a l’observatori meteoròlogic Pio X hi ha el museu vesuvià A l’W sobresurten les ruïnes de l’antiga Pompeia
novel·la gòtica
Literatura
Fórmula narrativa preromàntica consistent en el conreu de la novel·la de terror.
Nascuda a Anglaterra a la fi del segle XVIII, deu el seu nom a Horace Walpole, autor de The castle of Otranto ‘El castell d’Òtranto’, 1764 Entre altres obres, l’acció de les quals s’esdevé generalment en el marc carregat de misteri dels castells de l’edat mitjana, representen aquest moviment Vathek 1782, de W Beckford, i Ambrosio or the Monk ‘Ambròs o el monjo’, 1796, de MG Lewis
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina