Resultats de la cerca
Es mostren 1178 resultats
La pell de brau
Poemari de Salvador Espriu, escrit entre el 1957 i el 1958, i publicat el 1960.
La Península Ibèrica, denominada Sepharad o la pell de brau , és, alhora que el marc contextual, el principal objecte del discurs poètic d’un nosaltres que pot representar, de manera alternativa o superposada, els catalans, el conjunt dels espanyols, i, en una dimensió de profunditat històrica —aquesta explícita—, els jueus sefardites Afamada i assedegada, immersa en la nit i en la por, voltada d’un paisatge àrid i ple de sang, de cru hivern o sufocant estiu, aquesta veu collectiva desgrana, amb una barreja d’amor i odi, un llarg plec de càrrecs contra el present i el passat del país l’…
,
religió grega
Religions de Grècia i Roma
Religió pròpia dels grecs antics.
La religió hellènica, com altres aspectes de la civilització, és el resultat de la combinació de tot de factors geogràfics, polítics, socials, econòmics i àdhuc potser racials Cal cercar el primer estadi d’aquesta religió a Creta, en la civilització minoica Aquesta religió, però, sucumbí en el moment que entraren els pobles indoeuropeus i imposaren llur cultura, bé que aprofitaren els elements de l’època minoica per a formar la nova religió Bé que poc coneguda, la religiositat micènica hagué de cedir davant una invasió de pobles doris, portadors d’uns ideals que cristallitzaren en la formació…
esperanto
Coberta d’una traducció a l' esperanto de La mare , de Santiago Rusiñol, en una edició de 1908
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua internacional creada a Polònia (1887) per Ludwik Lejzer Zamenhof
com a instrument neutral de comunicació.
L’autor, que signava Dr Esperanto Esperanto = el qui té esperança, l’anomenava simplement llengua internacional ben aviat, però, el seu pseudònim esdevingué el nom de la llengua La gramàtica és d’una gran simplicitat i sense excepcions L’alfabet té 28 lletres de fonètica clarament definida i constant Tots els polisíllabs són plans Un mateix radical pot fer de substantiu, adjectiu, verb o adverbi Només la desinència caracteritza les parts de l’oració les terminacions o, a, i, e indiquen, respectivament, substantiu, adjectiu, verb infinitiu i adverbi Substantius i adjectius fan el plural…
Giacomo Leopardi
Giacomo Leopardi
© Fototeca.cat
Literatura italiana
Poeta italià.
De família noble i d’idees liberals, el 1831 fou diputat per Recanati a l’assemblea nacional de Bolonya De vasta cultura —sabia hebreu, grec, llatí, diverses llengües modernes, etc—, traduí Horaci, Virgili i la Batracomiomàquia admirador de la cultura grega, d’Homer i de Dant, se sentia identificat amb Petrarca hom en publicà una edició de les Rime comentada per Leopardi fou influït per Tasso, Alfieri, Monti i Foscolo La seva amistat amb Pietro Giordani i Antonio Ranieri, el darrer amic, i els amors dissortats —era deformat, impotent i malaltís— marcaren en la seva vida una sèrie de fites,…
Carles Baguer
Música
Compositor i organista de la catedral de Barcelona.
Vida Estudià música amb el seu oncle Francesc Mariner , antecessor seu en el càrrec d’organista de la seu de Barcelona i a qui succeí interinament des del gener del 1785 El 12 d’abril de 1790 fou designat definitivament per al càrrec, que exercí fins a la mort Instrumentista eminent, el seu mestratge d’orgue i de cant sobre el llavors mestre de capella Francesc Queralt atragué alumnes com Francesc Andreví, Ramon Carnicer i Mateu Ferrer A part de les activitats derivades del càrrec docència, interpretació i composició, tingué una presència continuada en els àmbits musicals barcelonins com a…
,
Montserrat Abelló i Soler

Montserrat Abelló i Soler
© Rubén Moreno / Generalitat de Catalunya
Literatura catalana
Poeta i traductora.
Passà la infantesa a Cadis, Londres i Cartagena El 1935 inicià estudis de lletres a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Carles Riba L’any següent fou seleccionada per impartir classes d’anglès en un institut de Barcelona, en substitució de professors mobilitzats Acabada la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià amb els seus pares, primer a França i posteriorment a la Gran Bretanya, on dugué a terme tasques d’ajut als refugiats En esclatar la Segona Guerra Mundial es traslladà a Xile, on treballà a l’empresa del seu pare, a Valparaíso, i posteriorment com a professora d’anglès a l’escola…
,
Josep Maria Ballarín i Monset

Josep Maria Ballarín i Monset
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Fou mobilitzat en l’anomenada Lleva del Biberó, que lluità en el bàndol republicà a la Guerra Civil Espanyola Un cop acabada la guerra fou internat en un camp de concentració Contragué la tuberculosi, i posteriorment fou enviat a Zamora, on continuà el servei militar El 1946 ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia Estudià teologia al Seminari de Solsona, d’on, en acabar els estudis, fou prefecte i professor sis anys Exercí la tasca pastoral al santuari de Queralt entre el 1958 i el 1993 Des d’aquest any visqué sobretot a Gósol Fou collaborador de nombroses publicacions periòdiques,…
,
mill

Mill
Isidre Blanc (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 40 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de fulles allargades amples i d’inflorescències paniculars denses i penjants.
Prové de l’Índia, però el seu conreu és molt antic És un cereal dels més importants, que serveix per a fer pa i per a aliment del bestiar en verd, és planta farratgera Pel seu valor nutritiu és un component important de la dieta alimentària, juntament amb la melca, en àmplies zones d’Àsia, Rússia i l’Àfrica occidental En canvi, a l’Europa occidental i als EUA hom l’empra només com a farratge, amb un conreu com més va més escàs
tema
Lingüística i sociolingüística
Radical al qual s’afegeixen immediatament les desinències flexionals dels noms (tema nominal) o dels verbs (tema verbal), constituït en general per l’arrel més algun determinatiu, anomenat morfema temàtic
.
A canto, cant- és el tema de present, que coincideix amb el radical a cantàvem, cantàv- és el tema d’imperfet
serreig

Serreig
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les gramínies, d’arrel fasciculada, fulles paral·lelinèrvies, linears, amb una lígula pilosa i espigues c ompactes, més o menys compostes, terminals.
Comprèn unes 10 espècies distribuïdes arreu de les regions temperades o càlides, sobretot a les terres de conreu El serreig aferradís Sverticillata , dit també millaroca o panissalla o planissola , té la tija dreta, generalment ramificada a la base, de 20 a 60 cm d’alçària, fulles verdes, amples fins a 1 cm, i panícula espiciforme, cilindroide, amb interrupcions que fan que sembli verticillada, verda o d’un to violaci El serreig d’aresta groga Sglauca té una alçària de 10 a 50 cm, les fulles verdes, linears, aspres al marge, i panícules espiciformes terminals, oblongues, denses, amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina