Resultats de la cerca

Assidu a l' RHôtel de ambouillet , féu amistat amb els contertulians més significatius i arribà a ésser confident de la marquesa de Rambouillet Les seves Historiettes 1835 reflecteixen aquest ambient mundà, que, juntament amb l’ambient teatral, fou objecte de la seva observació i reflexió Escriví també una tragèdia, Oedipe , que restà inèdita

Nomenat cap de l’expedició organitzada per GCaboto per a cercar el pas cap a les Índies pel NW, partí amb tres naus de Ratcliffe 1553 i, superades nombroses tempestes, arribà a un grup d’illes desconegudes, potser les Spitzbergen Encerclat pel glaç, a la costa lapona, morí amb tots els tripulants

Aparegué a Bizanci com a derivació i ampliació del díptic, i restà sempre de mida petita i portàtil en l’art cristià oriental A Occident arribà a adquirir grans dimensions i constituí veritables retaules d’altars, i el seu millor moment fou el gòtic El seu ús perdurà fins al s XV

Les esponges del tipus àscon es caracteritzen pel fet de tenir el cos en forma de sac, obert a l’exterior per un òscul, amb una cavitat gastral, revestida interiorment per una capa continuada de coanòcits, a la qual arriba l’aigua per nombrosos porus, perforats en unes cèllules especials anomenades poròcits

Fou format per catalans residents a l’Argentina, més una expedició que arribà de Montevideo per collaborar en la defensa Entre els caps que dugueren la iniciativa figurà Josep Grau, antic alferes del Terç de Vilafranca del Penedès, que defensà la zona que actualment és el barri de Barracas de la ciutat

Féu dos viatges el 1482 i el 1484 per la costa occidental d’Àfrica En el curs del primer descobrí la desembocadura del riu Congo i inicià les relacions de Portugal amb el rei del Congo prosseguí fins al cap de Santa Maria Durant el segon arribà fins al cap de Creu

Les seves obres Development of the Elasmobranch Fishes 1878 i, sobretot, Comparative Embryology 1880-81, són aportacions importantíssimes a l’embriologia del seu temps Creà una càtedra de morfologia animal a Cambridge, on era lector des del 1876, però no l’arribà a ocupar perquè morí en una escalada al Mont Blanc

Fou paborde de la catedral i catedràtic de la Universitat de València Després fou comissari de la Croada bisbe elegit de Terol, no arribà a prendre possessió del càrrec Féu una deixa testamentària que permeté la iniciació dels treballs de conducció d’aigua potable a València Aquesta conducció fou inaugurada el 1850

Situada dins l’antic terme del castell de Cardona, al lloc de Segalers No sabem si arribà a ser parròquia o sufragània, o no passà de capella rural El lloc i l’església apareixen citats el 993 Després no apareix cap dada important Actualment no es coneixen les restes d’aquest temple

Entre el 1981 i el 1985 guanyà dos trofeus Generalitat, tres Campionats de Catalunya i obtingué dos subcampionats d’Espanya Participà també en el Campionat d’Europa de bicicròs que se celebrà a Palau-solità i Plegamans 1985, en què arribà a les semifinals El 2009 es proclamà campió de Catalunya de veterans