Resultats de la cerca
Es mostren 1033 resultats
Georges C. Miles
Numismàtica i sigil·lografia
Numismàtic nord-americà.
Historiador i orientalista, fou conservador, durant més de 25 anys, de l’American Numismatic Society Nova York Desenvolupà una notable labor en el camp de la numismàtica i de l’arqueologia Fou director de les excavacions de l’àgora d’Atenes al principi dels anys cinquanta Publicà dos treballs fonamentals per a la numismàtica medieval de la península Ibèrica The Coinage of the Umayyads of Spain 1950 i The Coinage of the Visigoths of Spain Leovigild to Achila II 1952 L’any 1962 donà a conèixer un nou tipus de mancús barceloní de Bonhom, amb lectura Madīna Barsinuna , en caràcters cúfics
Basil Zaharoff
Economia
Història
Política
Nom amb què és conegut Vassílios Zakharias, financer i diplomàtic francès d’origen grec.
Format a Londres 1866, conegué a Atenes el financer Stefanos Skoulodis, que l’introduí com a representant de la fàbrica d’armes sueca TVNordenfelt Naturalitzat a França 1913, aplegà una immensa fortuna, gràcies a les seves empreses petrolieres, les construccions de navilis i, sobretot, el forniment d’armes als aliats durant la Primera Guerra Mundial Gràcies a la seva amistat amb Lloyd George, Venizelos i Clemenceau, exercí una gran influència oculta durant la conferència de la pau del 1919 Promogué la guerra balcànica i sostingué financerament Grècia 1921-22 Es retirà a Montecarlo 1926, on…
Marita Koch
Atletisme
Atleta alemanya.
Especialista de les proves d’esprint llarg, 200 i 400 m llisos, en les competicions internacionals representà l’antiga República Democràtica Alemanya El 1975 assolí el segon lloc dels 400 m als campionats d’Europa Júnior El 1978 establí els primers rècords del món en 200 22´06 i 400 49´19 m llisos que més endavant deixà establerts en 21´71 i 47´60 respectivament Campiona d’Europa a Praga el 1978, a Atenes el 1982 i a Stuttgart el 1986 en 400 i 4 × 400 m llisos El 1980 assolí la medalla d’or en 400 m llisos en els Jocs Olímpics de Moscou Es retirà el 1987
David Fuster i Torrijos
Futbol
Futbolista.
Jugador en la posició de migcampista, es formà en les categories inferiors de la UD Oliva A 22 anys fitxà pel segon equip del Vila-real CF que, sense haver debutat amb el primer equip, el traspassà a l’Elx el 2008, de segona divisió A La temporada 2009-10 tornà al Vila-real, en què jugà 22 partits al primer equip A l’estiu del 2010 firmà per l’Olimpiakós del Pireu Atenes, equip amb què, amb 29 partits disputats i 12 gols, tingué un paper decisiu per a la consecució del títol de lliga grega de la temporada 2010-11
Jules-François-Camille Ferry
Història
Polític francès.
Diputat republicà 1869, formà part del gabinet de defensa nacional i fou alcalde de París 1870 Fou ambaixador a Atenes 1872-73, ministre d’instrucció pública i de belles arts 1879-83, president del consell 1880-81 i 1883-85 i ministre d’afers estrangers 1883-85 Amb l’assessorament de Buisson, elaborà lleis escolars noves Decretà l’ensenyament primari gratuït, laic i obligatori, féu efectives una sèrie de reformes escola normal superior, nous instituts, etc i fou relativament intransigent amb els ordes religiosos dedicats a l’ensenyament Hom el considera creador de l’aparell escolar francès…
Jean Moréas
Literatura francesa
Nom amb què és conegut Iannis Papadiamandòpulos, poeta grec d’expressió francesa.
Estudià a Atenes i, després, a París, on s’establí Els primers llibres Les Syrtes , 1884 mostren unes clares ressonàncies de Baudelaire i de Verlaine però, amb Les Cantilènes 1886 i Le Pélerin passionné 1891-93, es distancià del simbolisme, del qual havia estat un dels portaveus Bon coneixedor de la llengua i de la cultura franceses, inicià, des de l’École Romane, sota la influència de Maurras, una depuració, tant de la seva línia melòdica com de la llengua, i amb les Stances trobà el seu timbre propi, el seu accent just i la seva ressonància humana
Epaminondes
Història
Militar
General i estadista tebà.
Educat en l’escola pitagòrica, després del triomf del partit democràtic de Pelòpides expulsà els espartans de Cadmea, ciutadella de Tebes 379 Pel seu prestigi militar fou nomenat beotarca, i assegurà l’hegemonia tebana a la Grècia continental derrotà els espartans a Leuctres 371, envaí el Peloponès i alliberà Messènia, l’Arcàdia i Argos del domini espartà Acusat pels seus enemics, renuncià el comandament de l’exèrcit, fins que li fou confiat de nou davant la coalició d’Atenes i Esparta, temoroses del poder de Tebes Epaminondes envaí novament el Peloponès i derrotà els espartans a Mantinea 362…
Micó
Pintura
Pintor grec, actiu en 470-450 a C.
Collaborador de Polignot, participà en la decoració del temple dels Dioscurs i del de Teseu També pintà el pòrtic de l’àgora d’Atenes i hi representà el combat de les amazones i Teseu i la batalla de Marató, obres que no han estat conservades, com la resta de la seva producció Sembla que el seu estil era molt afí al de Polignot, tant en la composició com en l’ús dels quatre colors fonamentals Resta, encara, una base de l’estàtua de bronze de Càllies signada amb el seu nom, la qual cosa fa suposar que també exercí l’escultura
James Stuart Burrows
Música
Tenor gal·lès.
S’inicià professionalment com a mestre d’escola, però decidí dedicar-se professionalment a la música Debutà el 1963 amb l’Òpera Nacional Gallesa interpretant l’Ismaele al Nabucco , de Verdi, i després abordà d’altres papers d’òpera italiana Rodolfo, Macduff, Ernesto o el duc de Màntua El 1965 feu a Atenes el paper titular de l’ Oedipus rex , de Stravinsky, sota la direcció del mateix compositor, i el 1967 es presentà al Covent Garden de Londres Especialista en Mozart, n’ha enregistrat diverses òperes, que han assolit un gran èxit gràcies a la flexibilitat del seu timbre
cariàtide

Pòrtic de les Cariàtides de l’Erectèon
Galería de Faustino (CC BY 2.0)
Art
Estàtua femenina que substitueix el fust de la columna o pilastra en la seva missió estructural arquitectònica (atlant).
Bé que hom en coneix exemples molt antics, com el pòrtic del temple-palau hitita de Tall Halaf ~segle XI aC, el seu ús fou més estès a partir dels grecs, als tresors de Delfos segle VI aC i a l’Erectèon d’Atenes segle V aC Perduraren en època romana i hellenística, i durant el Renaixement foren utilitzades de nou, bé que modificades lliurement cariàtides de Jean Goujon, al Musée du Louvre, París, ~1550, així com en arquitectura barroca i neoclàssica Entre els exemples modernistes hi ha la cariàtide del parc Güell, de Gaudí Foren també anomenades canèfores o kórai
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina