Resultats de la cerca

Fill d’un remer olímpic, s’aficionà molt aviat a la pràctica esportiva al Club Natació Barcelona, si bé també competí esporàdicament amb el RCD Espanyol i el CA Stadium Fou campió d’Espanya de 400 m i 400 m tanques 1951, i triple campió de Catalunya de totes dues proves 1950, 1951, 1954 Establí els rècords estatals de 400 m tanques 1951 i 4 × 400 m 1950, amb la selecció catalana Fou cinc vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà els Campionats d’Europa 1954

El nom, derivat dels ciclops, gegants de la mitologia grega, fou aplicat primerament a l’arquitectura micènica i estès després a d’altres A Catalunya ha estat aplicat a vegades als monuments megalítics, a la part baixa de la muralla de Tarragona probablement d’època romana i a la muralla d’Olèrdola, que sembla també romana a Mallorca i Menorca, a les construccions de la cultura talaiòtica Resulta un nom més aviat confusionari, atesa la diversitat de monuments i d’èpoques als quals és aplicat

Ha substituït el terme Chellià , emprat pels prehistoriadors de la primera meitat del segle XX Correspon al començament del Plistocè, durant un període interglacial més aviat càlid Pot ésser datat pels volts de fa mig milió d’anys La indústria abbevilliana és la més antiga coneguda fins ara a Europa, i es caracteritza per un tipus de bifaç tallat per percussió sobre una pedra que servia d’enclusa A força de millennis aquest instrument s’anà afinant fins a arribar al bifaç acheulià, molt més ben treballat

Establert molt aviat a Hollywood, treballà en diversos gèneres adaptació de novella, del teatre, de tema policíac, etc La seva inclinació vers els grans temes el portà a una certa dimensió crítica, però amb molta ambigüitat en les seves conclusions Algunes de les seves pellícules són Laura 1944, The Moon is Blue 1953, Carmen Jones 1955, The Man with the Golden Arm 1956, Bonjour, tristesse 1957, Exodus 1960, The Cardinal 1963, Hurry Sundown 1966, Julie Moon 1970, Rosebud 1975 i The Human Factor 1979

Advocat, milità de jove en el partit tradicionalista Fou un dels fundadors de la Joventut Catòlica de Barcelona, que presidí Organitzà un pelegrinatge de 30 000 persones a Roma, dit de Santa Teresa , per demostrar la seva adhesió al papa Pius IX Mantingué polèmiques de caràcter religiós en El Correo Catalán i altres periòdics 1884-86 Ingressà en els jesuïtes 1885, però en sortí aviat i s’ordenà de sacerdot Com a president de la Joventut Catòlica contribuí al renaixement de les lletres catalanes organitzant certàmens literaris

De molt jove ingressà a l’armada Al costat dels estats federats del nord, tingué un paper destacat en la guerra de Secessió el 1861 blocà la costa americana des de Chesapeake a Rio Grande per evitar els proveïments al Sud conquerí Nova Orleans 1862, i aviat tota la línia del Mississipí, en collaboració amb el general Grant La seva fama es deu, sobretot, a la conquesta de la badia de Mobile 1864, que constituïa un important arsenal sudista A Ciutadella té un monument dedicat

Estudià a París amb Ernest Guiraud Aviat es destacà com a compositor, i el 1897 el seu scherzo simfònic L’apprenti sorcier assolí un èxit tal, que ha restat al repertori habitual d’orquestra Influït per Wagner a l’òpera Ariane et Barbe-Bleue 1907 i al “poema dansat” La Péri 1912, restà, però, atent als nous corrents musicals Fou crític musical de diverses revistes el 1948 hom publicà el recull Écrits de Paul Dukas sur la musique Un dels seus deixebles fou Olivier Messiaen

Començà escrivint poesia i aviat es dedicà al teatre, de primer com a actor i més endavant com a director d’escena Yerma , 1971, de F García Lorca Intervingué com a intèrpret cinematogràfic en bastants pellícules, camp on exercí també d’ajudant de direcció, de guionista, de cap de producció i de realitzador Maria Rosa , 1964, film català a partir del drama d’À Guimerà, que fou protagonitzat per la seva muller, l’actriu N Espert Fou codirector del Teatre Principal de València 1979-81

Sacerdot 1915, aviat es distingí com a enemic acèrrim del comunisme, per la qual cosa fou empresonat Bisbe de Veszprém 1944, arquebisbe d’Esztergom 1945, primat d’Hongria i cardenal 1946, fou un gran defensor de la llibertat religiosa enfront dels comunistes Empresonat 1948 i condemnat a treballs forçats 1956-71, abandonà Hongria contra la seva voluntat, a instàncies de Pau VI, i dimití 1974 per afavorir el desglaç entre el govern hongarès i el Vaticà S'establí a Viena, on publicà unes memòries

Format a Llotja El 1919 exposà a Sabadell S'integrà al grup Nou Ambient, on, amb Camps Ribera, fou el principal promotor de l’exposició Nonell 1922 que significà la decisiva revaloració del pintor S'orientà aviat cap a la caricatura, d’una expressivitat simple i directa i molt personal, especialment la centrada en tema futbolístic collaborà a L’Esport Català , El Mundo Deportivo , Xut , El Once , Dicen , etc Exposà a Barcelona, Reus, Tarragona, Lió, Saragossa, Lleida, etc Publicà els records Tot fent memòria 1973