Resultats de la cerca
Es mostren 706 resultats
El cicle triàsic als Pirineus
El terrenys del cicle triàsic dels Pirineus i, en particular, dels Pirineus catalans, presenten un desenvolupament força semblant a l’observat a la vora oriental d’Ibèria El límit inferior del cicle és marcat per una discordança regional, poc perceptible i pràcticament només subratllada per un conglomerat allà on els terrenys triàsics segueixen les fàcies saxonianes del Permià, i més aparent allà on en desborden els límits per reposar sobre un substrat més antic, al llarg d’una superfície d’alteració subaèria El límit superior és constituït per una discontinuïtat sedimentària al sostre d’una…
copisplet
Indústria tèxtil
En la màquina de filar selfactina, regle de configuració especial sobre el qual s’arrossega la peça anomenada crossa
, articulada a la barra del plegador, al qual transmet inversament la configuració de l’esmentat regle.
biga
Oleïcultura
Barra de gran llargada que, a l’antiga premsa de lliura, multiplicava la força aplicada, per mitjà d’una tija roscada, a un dels seus extrems, bo i transmetent-la damunt la pila de cofins.
agulla
Brúixola on s’aprecia l’agulla
Física
Barra d’acer imantat, lliure per a poder girar damunt un punt, i que, a causa de les propietats de l’imant, s’orienta en la direcció del meridià magnètic del lloc on es troba.
agulla
Militar
Barra gruixuda de ferro, amb una anella en un dels extrems, que era emprada en artilleria per a diferents usos, segons els quals rebia també el nom de gúbia, barrina, punta de diamant, espigueta, etc.
les Salines de la Ràpita
Caseria
Caseria del municipi de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), formada al voltant de les salines de la Ràpita, situades a la barra deltaica de la punta de la Banya, que tanca el port dels Alfacs.
Les antigues salines de Tortosa, explotades ja al s XII pels àrabs, ho continuaren essent després de la conquesta cristiana Una novena part era per al rei i estigueren vinculades a la família Oliver Exportaven sal a Nàpols i tota la Mediterrània Abandonat el primer nucli les Salines Velles, foren ocupades prop de 400 ha noves les Salines Noves, de les quals hom extreu anualment unes 25 000 t, exportades en part al nord d’Europa
palanca
A dalt, palanca de primer gènere (alçaprem); al centre, de segon gènere (carretó); a baix, de tercer gènere (martell)
© Fototeca.cat
Física
Màquina simple que pot ésser esquematitzada en una barra rígida, mòbil al voltant d’un punt de suport o fulcre, que permet de vèncer un esforç, anomenat resistència, en aplicar-n’hi un altre, anomenat potència.
Segons la posició relativa dels punts on hom aplica la potència i la resistència i el punt de suport, les palanques són classificades en tres gèneres diferents en la palanca del primer gènere, el punt de suport és situat entre els d’aplicació de la potència i de la resistència en la del segon, la resistència és aplicada entre el punt de suport i el d’aplicació de la potència i en la del tercer, la potència és aplicada entre la resistència i el punt de suport Del primer gènere deriven l’alçaprem, la balança de braços iguals o la romana, del segon el trencanous, i del tercer els molls La llei…
filera
A, filera per a barres massisses; B, filera per a tubs; 1, portafilera; 2, filera; 3, bloc per a extursió; 4, agulla; 5, guia; 6, punxó; 7, empenyidor
© fototeca.cat
Tecnologia
Eina per a roscar cargols i barres metàl·liques que consisteix en una caixa cilíndrica, interiorment buida i proveïda d’unes dents que, en introduir-hi la tija o barra, hi afaiçonen el filet de la rosca.
La filera pot ésser d’accionament manual muntada sobre un porta-fileres o bé pot ésser accionada mecànicament roscadora
clàvia
Clavilla, especialment la que, en un fusell o barra que hom introdueix per un cap en el forat d’un objecte (roda, jou, etc), s’hi clava travessant-lo a fi que no pugui escapar-se.
corbat amunt
D'esquerra a dreta, calçat corbat, faixa corbada amunt i cap corbat amunt
Heràldica
Dit d’una faixa, banda o barra torçada cap a la part superior (o inferior) de l’escut, i també d’un cap la línia de separació del qual amb el camper té la flexió esmentada.