Resultats de la cerca
Es mostren 7879 resultats
corporificar
Donar cos a una cosa, especialment atribuir característiques de cos a un ésser o a una cosa espirituals.
pentastòmids
Helmintologia
Grup d’animals metazous triploblàstics, celomats i protostomats, amb característiques intermèdies entre els artròpodes i els anèl·lids, però de localització taxonòmica incerta.
Inclou unes 70 espècies, totes paràsites de les vies respiratòries de vertebrats carnívors El cos, de 2 a 13 cm, és aplanat i anellat exteriorment, i es divideix en tres regions la regió cefàlica, curta, té 5 protuberàncies, 4 de les quals tenen aspecte de potes amb pinces i ungles i la cinquena és un procés anterior, en forma de morro, on hi ha la boca una regió genital anellada que ocupa gairebé tot el cos, i una regió anal molt curta Tot el cos és cobert d’una cutícula que es muda periòdicament Internament hi ha un aparell digestiu recte i adaptat a la vida parasitària el sistema nerviós…
artilleria
Militar
Arma dels exèrcits de terra que té com a funció missions ofensives, de suport amb foc de les accions de la infanteria, i la defensa antiaèria i de les costes.
L’artilleria no fou constituïda com a arma o cos amb personalitat pròpia fins al s XVII, amb la fundació 1671 a França, per part de Lluís XIV, del primer cos permanent especialitzat Felip V introduí la nova organització a l’exèrcit castellà a partir del 1710 amb la creació del regiment reial d’artilleria
aràcnids

Les aranyes formen part de la classe dels aràcnids
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe d’artròpodes quelicerats, integrada per invididus que tenen el cos dividit en dues regions, una d’anterior, anomenada prosoma o cefalotòrax, i una de posterior, dita opistosoma.
El prosoma és constituït per sis segments o somites El primer és la peça labial dels pseudoescorpins, palpígrads i solífugs les altres peces tendeixen a fusionar-se A cada segment s’insereix un parell d’apèndixs quelícers, pedipalps i quatre parells de potes, utilitzats per a la marxa o la caça de les preses L’opistosoma és privat d’apèndixs o els té molt transformats fileres, etc i presenta una constitució variable segons els ordres Els teguments dels aràcnids són formats per una epiteli senzill, que conté a vegades pigments melanina, etc i cèllules sensitives tenen també una cutícula…
opòssum
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels marsupials, de la família dels didèlfids, de distribució americana, que poden arribar a tenir 50 cm de llarg.
Són animals de musell allargat, orelles grosses, cos pelat i cua llarga tant com el cos i nua Són d’hàbitat boscós o, com a mínim, de matoll, i de règim omnívor La gestació, com en tots els marsupials, és curta de 10 a 12 dies Després del naixement romanen fins a dos mesos dins el marsupi
Els lampridiformes
Lampridiformes de les famílies dels traquiptèrids, regalècids i lofòtids 1 Trachipterus trachypterus, 2 Zu cristatus, 3 Regalecus glesne i 4 Lophotus lacepedei D’hàbits mesopelàgics o batipelàgics, són peixos de grans dimensions tots fan més d’un metre de longitud i de coloració en general grisa argentada, amb lleugeres irisacions o bandes de colors Domènec Lloris Aquest ordre inclou sis famílies, quatre de les quals són representades a la nostra ictiofauna els lamprídids, els lofòtids, els traquiptèrids i els regalècids Tenen un cos molt comprimit i en forma de cinta en la majoria de casos…
Els beloniformes: peixos voladors, agulles í afins
L’ordre dels beloniformes agrupa una sèrie d’espècies majoritàriament marines que es caracteritzen pels radis segmentats i també pel desplaçament de les aletes dorsal i anal vers la regió posterior del cos D’altra banda, presenten una aleta caudal amb un esquelet simètric i formada per 13 radis les pectorals se situen a la part superior del cos i les ventrals s’insereixen en posició abdominal La línia lateral dels beloniformes se situa a la part inferior del cos Són peixos epipelàgics que exhibeixen diferents adaptacions a la vida prop de la superfície de l’aigua N’hi ha alguns, com ara els…
balança d’un sol platet
Física
Balança analítica de pesada ràpida que només presenta el fulcre de suspensió del canastró i el d’un sol platet.
El cos a pesar és collocat al plat, on hom afegeix una sèrie de pesos determinats el pes total del plat és equilibrat per una càrrega fixa situada a l’altre extrem del canastró Hom fa servir aleshores el mètode de la doble pesada per a determinar el pes del cos, que és possible de mesurar amb una precisió de dècimes de milligram
tribòmetre
Física
Instrument utilitzat per a mesurar el coeficient de fregament cinètic de dues superfícies que són en contacte.
Un tribòmetre clàssic consisteix en un pla inclinat l’angle d’inclinació del qual és variable per tal d’aconseguir que el cos que hom hi fa lliscar ho faci amb velocitat constant la tangent de l’angle que hom mesura en aquestes condicions equival al coeficient de fregament cinètic de la superfície del cos respecte a la del pla inclinat
hiracoïdeus
Mastologia
Ordre de mamífers de la subclasse dels placentaris que comprèn un nombre reduït d’espècies, semblants per llur mida al conill i per l’aspecte al cobai.
Tenen el cos massís, el cap poc separat del cos i les orelles curtes No tenen cua, les potes són curtes i acabades en dits i la dentadura mancada de canines i amb una incisiva, quatre premolars i tres molars a cada hemimandíbula Són herbívors Són afins als perissodàctils i als proboscidis Inclou la família dels procàvids, que habiten a Àfrica i Àsia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina