Resultats de la cerca
Es mostren 2475 resultats
Enric Ribó i Sugrañes
Música
Director de cor.
Estudià música amb Enric Morera i violí amb Francesc Costa Cofundador, el 1935, del Cor Mixt Polifònic des del 1939 Capella Clàssica Polifònica i adscrit al Foment de les Arts Decoratives de Barcelona , des del 1940 en fou el director titular Fou professor de violí i de conjunt coral i instrumental del Conservatori de Barcelona Dirigí l’Orfeó de Sants i fou professor dels Cursos Internacionales de Música en Compostela i la Coral Universitària de Ciutat de Mèxic El 1981 fou nomenat director del Coro Nacional de España de Madrid Autor d’algunes composicions, publicà Consideracions…
Joaquim Esteve i Subietlos
Gramàtica
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic, escriptor i gramàtic.
Fill de l’arquitecte Jaume Esteve i Sunyol, fou prevere, beneficiat de la parròquia de Sant Miquel Estudià a Barcelona i a Salamanca, on es doctorà Fou catedràtic de gramàtica castellana i després de retòrica al seminari tridentí de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1786-90 i de la de Bones Lletres 1787, on llegí composicions poètiques i dissertacions històriques En 1803-05 edità, a partir dels materials que li havia lliurat el bisbe Fèlix Amat i en collaboració amb Josep Bellvitges i Antoni Joglar , el Diccionario catalán-castellano-latino
,
Maurice Estève
Pintura
Pintor llemosí.
Treballà a Barcelona 1923, on dirigí un taller en el qual hom teixia xals i brodava vestits sobre patrons parisencs i on descobrí la pintura romànica Installat a París 1924, estudià a l’acadèmia Colarossi i després al Louvre El 1930 feu la seva presentació a París, i començà la carrera internacional el 1946 a Amsterdam Influït primer per Cézanne i pel cubisme, és, des del 1942, un dels puntals de l’art abstracte francès, i les seves composicions, de masses ben delimitades i colors plans, el fan també un dissenyador idoni de tapissos i vitralls
Fructuós Bisbe i Vidal
Literatura catalana
Cristianisme
Poeta i escriptor.
Fou doctor en dret civil i canònic i canonge de la seu de Barcelona Participà al certamen poètic dedicat a sant Ramon de Penyafort 1601 amb dues composicions en català, i al que se celebrà amb motiu de la beatificació de Teresa de Jesús, amb una glossa i un sonet en castellà 1614, sempre fora de concurs Se’n conserva també un poema liminar, Estança , que és una lloança de Manresa Però és conegut sobretot per un Tratado de las comedias en que se declara si son lícitas Barcelona 1618, on expressa de manera ponderada la seva oposició al gènere
,
Aujats Senyors qui credets Déu lo Paire
Fragment del manuscrit del Plany de la Verge del leccionari d’Àger amb el text inicial “Aujats, Senyors, qui credets Déu lo Paire” (segle XIII)
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Vers inicial pel qual és conegut un dels planys de la Mare de Déu més antics en romanç escrit a Catalunya.
És una de les primeres composicions poètiques de Catalunya, escrita en occità a mitjan segle XIII Composta de dotze estrofes de cinc versos decasíllabs, seguides d’una tornada de dos versos de quatre i dues síllabes, de rima diferent Està conservada en cinc manuscrits D’autor anònim, tracta el tema del “Planctus Mariae” —plany de Maria amb motiu de la mort de Jesús— Bibliografia Aramon i Serra, R “Augats, seyós, qui credets Déu lo payre” Hispanic Studies in honour of I González Llubera 1959 Soberanas, AJ “Una versió desconeguda d’Augats, seyós, qui credets Déu lo Payre” Estudis…
,
Francesc Merenciano i Puchol
Pintura
Pintor.
Deixeble de Sorolla a València, estudià, també, a Madrid i a París, on fou influït per Hermen Anglada i Camarasa, i on s’establí el 1926 Assolí una fama notable a França féu una important exposició individual a París el 1927 i participà en l’Exposició d’Art Espanyol de Bordeus del 1928 Exposà, individualment, a Madrid 1933 i a València i participà en altres exposicions Influït per l’impressionisme, interpretà el folklore valencià i conreà també el paisatge, el retrat i àmplies composicions decoratives Tingué obra a l’antic Musée du Luxembourg de París i al museu de Santiago de…
Rentaro Taki
Música
Compositor i pianista japonès.
A quinze anys entrà a l’Escola de Música de Tòquio i quatre anys més tard debutà com a pianista El 1900 una beca del govern li permeté d’estudiar a Leipzig, on romangué molt poc temps a causa d’una malaltia Compongué un repertori breu, format bàsicament d’obres per a cant i piano, per a cor i per a piano sol Fou un dels introductors de la música europea al Japó En les seves composicions intentà combinar les estructures melòdiques de la música popular japonesa amb les tècniques compositives occidentals, tasca en la qual fou un dels pioners Morí de tuberculosi
Lou Harrison
Música
Compositor nord-americà.
Estudià amb H Cowell i A Schönberg, i posteriorment collaborà amb J Cage i edità obres de Ch Ives Ha escrit molt per a ballarins com M Cunningham Les primeres obres utilitzaren tècniques dodecatòniques o bé imitaren Ives i A Copland Més tard, les seves composicions passaren a reflectir interessos en cultures no occidentals, i sovint incorporaren instruments d’origen asiàtic Ell mateix construeix instruments capaços de tocar les seves músiques Sempre ha mostrat una preocupació molt particular per l’afinació justa És autor d’òperes com Rapunzel 1954 i obres orquestrals com Pacifika…
Paul Frederic Bowles
Música
Escriptor i compositor nord-americà.
Fou alumne d’Aaron Copland El 1941 guanyà una beca Guggenheim, que dedicà a l’estudi de la música popular de l’Àfrica del nord i l’Amèrica Central i del Sud Entre el 1942 i el 1945 fou crític musical del "Herald Tribune" de Nova York, i posteriorment establí la seva residència a Tànger És autor d’una òpera, The Wind Remains 1941, a més d’altres petites composicions També desenvolupà una extensa carrera com a escriptor Entre les seves obres literàries destaquen, The Sheltering Sky 1949, Up Above the World 1967 i l’obra autobiogràfica Without Stopping 1972
Robert Oboussier
Música
Compositor i crític musical suís.
Inicià la seva formació musical a Heidelberg, on estudià amb PhWolfrum, i la prosseguí a Mannheim amb A Landmann Posteriorment ingressà al Conservatori de Zuric, on fou deixeble de V Andreae, C Vogler i P Jarnach Installat a Berlín el 1930, hi estudià direcció amb S Ochs i R Krasselt i exercí la crítica musical en el "Frankfurter Zeitung" El 1933 obtingué el càrrec d’editor de la "Deutsche Allgemeine Zeitung" En esclatar la Segona Guerra Mundial es traslladà a Zuric, on feu de crític i dirigí el Zentralarchiv Schweizerischer Tonkunst Les seves composicions deixen entreveure la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina