Resultats de la cerca
Es mostren 2787 resultats
eixample
Urbanisme
Conjunt de cases i carrers nous amb què s’eixampla una població.
Aquest procés físic de creixement urbà és sovint subjecte a un projecte d’urbanització Respon a la concentració extraordinària de la població, la indústria i el trànsit a les ciutats durant la primera revolució industrial, que féu necessari llur expandiment fora dels antics recintes emmurallats Ildefons Cerdà i Sunyer fou el primer teoritzador del concepte Als Països Catalans, tenen especial importància l'Eixample de Barcelona 1859, el de Palma començament del s XX i els de València 1865, 1887, 1912
escola de Lausana
Economia
Escola de pensament econòmic basada en la teoria de l’equilibri, encapçalada per Léon Walras i Vilfredo Pareto, els quals se succeïren a la càtedra d’economia de la Universitat de Lausana entre el 1871 i el 1906.
A partir de la hipòtesi d’una competència perfecta i mitjançant el càlcul diferencial, el mètode d’aproximacions successives i el concepte de corbes d’indiferència, la teoria de l’equilibri analitza els problemes d’optimació del sistema econòmic i estableix una situació de màxima satisfacció individual Bé que hom l’ha emprada per a defensar el sistema capitalista, presenta greus deficiències parteix d’una hipòtesi irreal i no fa referència al creixement econòmic ni a la formació de capital
Marie-François-Xavier Bichat
Patologia humana
Metge francès, dedicat a l’estudi de l’anatomia i la patologia, considerat com un dels creadors de la medicina científica moderna.
Fou l’iniciador del concepte de teixit com a seu de les lesions, i establí les bases de la histologia i de l’anatomia patològiques en el Traité des membranes en général et des diverses membranes en particulier 1800 i l' Anatomie générale appliquée 1801 En l’obra Recherches physiologiques sur la vie et la mort 1800 adoptà una actitud encara vitalista, lligada en part a les idees de l’escola de Montpeller, però en la qual ja hi ha conceptes estrictament organicistes
Ernst Fischer
Art
Història
Polític i teòric estètic, naturalitzat austríac.
Exercí el periodisme a Viena Exiliat a Praga i a Moscou, tornà a Àustria el 1945 i fou ministre d’educació i diputat al parlament Entre les seves obres cal citar Probleme der jungen Generation i The Necessity of Art 1967, on, amb un concepte antidogmàtic del marxisme, preveia la superació futura de la utilitat immediata de l’art Arran de la seva oposició a la invasió de Txecoslovàquia per les tropes del Pacte de Varsòvia 1968, fou expulsat del partit comunista austríac
Josep Coll i Coll
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant d’historietes il·lustrades.
Es donà a conèixer a la postguerra amb collaboracions a “La Risa”, “Pocholo”, L’Infantil” i, principalment, “TBO” El seu concepte de la historieta i de l’humor encaixen plenament amb l’estil tradicional d’aquesta publicacio, com també els seus dibuixos estilitzats, dotats d’un bon sentit narratiu i de dinamisme Ha estat un dels enllaços entre els dibuixants de la generació de “TBO” i els més joves representants del gènere, amb els quals compartí darrerament les pàgines de “Cairo”
world music
Música
L’expressió world music, o ’músiques del món', aparegué al principi dels anys vuitanta del segle XX a partir de la gradual comercialització de músiques de procedència no occidental en les societats econòmicament més desenvolupades.
Bàsicament es tracta de músiques d’origen ben divers, però degudament adaptades i orientades a satisfer les expectatives del mercat internacional definit pels processos de globalització Per aquest motiu, la hibridació conscient i deliberada té un paper cabdal en els processos de creació musical El concepte de world music serveix per a exaltar la diversitat, però alhora l’enquadra dins unes estructures de jerarquia social, ja que contribueix a reforçar conceptualment la línia divisòria entre els àmbits del Primer i el Tercer Món
circulació econòmica
Economia
Conjunt d’activitats relatives a la transmissió i bescanvi de béns econòmics.
El concepte de circulació —com a fenomen que uneix els extrems de la producció i del consum, i que recull la imatge de la circulació sanguínia, com a funció fonamental d’un cos en aquest cas, el cos social— brolla del canvi que la divisió del treball i el creixement industrial comportaren respecte al sistema antic, basat en la propietat de la terra Amb els precedents de Pierre de Boisguilbert i Richard Cantillon, els primers a formalitzar-ne la noció foren François Quesnay i Karl Marx
ritus de rebel·lió
Antropologia
Inversió temporal dels rols que els actors socials duen a terme, de manera que aquells que abans ocupaven una posició subalterna, mitjançant la pràctica dels ritus de rebel·lió passen a ocupar els llocs d’autoritat.
A partir dels estudis de l’antropòleg Max Gluckman en diverses societats del sud de l’Àfrica, publicats a la primeria dels anys seixanta, duts a terme sobretot dins societats organitzades d’acord amb grups d’edat, hom constata que malgrat l’aparent capgirament de l’ordre social que s’hi pressuposa, els ritus de rebellió apareixen com un mitjà per renovar-lo Aquest concepte ha estat aplicat, així mateix, per explicar i descriure les pràctiques del carnaval a Europa en termes de rebellió social cíclica anual
esfera pública
Sociologia
Espai de debat i discussió pública en les societats democràtiques.
Fou exposada per JHabermas en el llibre Strukturwandel der Öffentlichkeit ‘La transformació estructural de l’esfera pública’, 1962, la versió anglesa del qual ‘The Structural Change of the Public Sphere’, 1989 contribuí a la difusió del concepte entre la comunitat acadèmica Paradoxalment, aquesta difusió tardana s’ha vist beneficiada per un altre factor l’expansió de les tecnologies de la informació i la comunicació TIC Alguns autors han vist a internet la possibilitat de recuperar una esfera pública virtual de debat lliure en condicions d’igualtat
aprenentatge significatiu
Pedagogia
Psicologia
Aprenentatge que es genera a través de la relació establerta entre una informació nova i el bagatge de coneixements assentats en l’estructura cognoscitiva d’un individu.
L’aprenentatge significatiu es contraposa a l' aprenentatge repetitiu , memorístic o mecànic, que es produeix amb total desconnexió respecte als elements existents en l’estructura cognoscitiva de l’aprenent i s’emmagatzema arbitràriament en el seu intellecte Al voltant de l’any 1960, el psicòleg nord-americà David Ausubel difongué el concepte d’aprenentatge significatiu com a peça clau de la seva teoria de l’aprenentatge Aquesta és una de les propostes teòriques en què s’ha inspirat la reforma educativa de l’Estat espanyol del 1990
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina