Resultats de la cerca

Fill de Cristià VIII La revolució del 1848 l’induí a abolir el règim absolutista i a atorgar una constitució liberal 1849, comuna a Dinamarca i als ducats de Slesvig i Holstein, però els separatistes dels ducats es revoltaren això provocà un conflicte amb Prússia i la Confederació Germànica, però pel tractat de Londres 1852 restà garantida la integritat dels territoris danesos

Fill de Cristià de Dinamarca, fou elegit rei, a instàncies de França, Anglaterra i Rússia, per l’assemblea nacional, després de la destitució d’Otó I Atorgà al país una constitució democràtica 1864 i adquirí l’Epir, Creta, una part de Macedònia i moltes de les illes de l’Egea Morí assassinat, i fou succeït pel seu fill Constantí I

Del 1833 al 1844 fou un dels caps de l’oposició parlamentària Afiliat al moviment de Kossuth 1845, s’oposà a les mesures radicals de la Revolució del 1848, bé que el 1861 exigí, des de l’assemblea nacional legislativa, la restitució de la constitució del 1848 Collaborà en la preparació del compromís del 1867, que seria la base de la monarquia austrohongaresa

El 20 de desembre, el Parlament va aprovar per una àmplia majoria, una esmena de la Constitució que suprimia el límit d’edat per a ser escollit president, una restricció que afectava el president Yoweri Museveni Criticada per l’oposició, la mesura va ser adoptada després de tres dies de tenses sessions per 315 vots a favor, 62 en contra i 2 abstencions L’article 102, ara suprimit, establia que no es podia ser candidat si es tenia menys de 35 anys i més de 75 En les properes eleccions, previstes per al 2021, Museveni en tindrà 77 Igualment, el límit de dos mandats, que va ser suprimit el 2005…

Una vegada fracassades les negociacions de Pretòria Sud-àfrica, al maig, el president de l’Alta Autoritat de Transició AAT, Andry Rajoelina, va posar en marxa el seu propi pla per a superar la crisi institucional que va causar la dimissió del president, Marc Ravalomanana, al març del 2009 Rajoelina, instigador de la revolta que va causar la caiguda de Ravalomanana, va acordar amb una agrupació de petits partits el pla que estableix la reforma de la constitució i fixa les eleccions legislatives per al març del 2011 i les presidencials per al maig del mateix any La Constitució, que rebaixa l’…

Un grup de militars, encapçalats pel sergent Salou Djibo, va derrocar el 18 de febrer el president Mamadou Tandja, a qui acusaven de voler-se mantenir en el poder en acabar el seu mandat Djibo, al capdavant d’un Consell de Restauració de la Democràcia, va suspendre la Constitució i va detenir Tandja Posteriorment, la junta militar va promoure la revisió de la Constitució i va convocar eleccions per al 31 de gener de 2011 En el referèndum constitucional, celebrat el 31 d’octubre, el sí va obtenir el 90% dels vots El nou text, que fixa en 2 els mandats presidencials de 5 anys, estableix una…

Els partits nacionalistes CDC, UDC, PNB i BNG signen la Declaració de Barcelona, un document en què es comprometen a treballar conjuntament per aconseguir el reconeixement general d’una lectura de la Constitució que garanteixi la pluralitat nacional de l’estat El document és presentat a la seu d’UDC a Barcelona per Xosé Manuel Beiras BNG, Xabier Arzalluz PNB, Pere Esteve CDC i Domènec Sesmilo UDC

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, lliura a Madrid el premi Blanquerna al polític espanyol Miguel Herrero de Miñón per la seva sensibilitat envers la realitat catalana i el reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat Herrero de Miñón, que va ser un dels membres de la ponència que va redactar la Constitució espanyola del 1978, és actualment militant de base del PP

Diputat per Extremadura el 1810, a la sessió inaugural de les corts de Cadis propugnà l’aprovació per unanimitat de la sobirania nacional i la divisió de poders, i fou president 1811 de la comissió encarregada de l’elaboració de la constitució Confinat en un monestir per Ferran VII 1815, fou de nou diputat el 1822, però s’hagué d’exiliar a Portugal el 1823

Creat per demanar l’acompliment de la constitució del 1837, és una àmplia font d’informació de l’avalot progressista del 1840, de l’alçament del 1842 i de la revolta de la Jamància del 1843 Favorable a la Junta Suprema, sobrevisqué pocs dies a la capitulació de Barcelona, a causa dels atacs que havia publicat contra els caps militars que havien bombardejat la ciutat