Resultats de la cerca

Contribuí amb els seus articles periodístics a la victòria del Romanticisme sobre el pseudoclassicisme Després de la insurrecció del 1830 es dedicà a la lluita per l’alliberament nacional del seu país, i hagué d’exiliar-se a França, on esdevingué cap dels activistes polonesos exiliats Una obra lloable per la seva objectivitat és L’insurrection de la nation polonaise en 1830-31 1834, inacabada Cal esmentar també O duchu i źródłach poezji w Polszce ‘El geni i les fonts de la poesia polonesa’, 1825 i O literaturze polskiej w XIX ‘Literatura polonesa del segle XIX’, 1830

Professor en diverses universitats, de la seva obra poètica, d’una gran sensibilitat i de factura clàssica, cal destacar The Beautiful Changes and Other Poems 1947, Ceremony and Other Poems 1950, Things of This World Poems 1956, premi Pulitzer 1957 i National Book Award, Advice to a Prophet 1961, Walking to Sleep 1969, The Mind-Reader 1977,  New and Collected Poems premi Pulitzer 1988, Mayflies New Poems and Translations 2000, Collected Poems, 1943-2004 2004, Anterooms 2010 i The Nutcracker 2012 També publicà poesia per a infants Opposites , 1973, i The Disappearing…

És considerat un dels impulsors de l’avantguardisme a l’Estat espanyol Fundà, el 1932, la ‘Gaceta del Arte’ i, el 1935, l’ADLAN de Tenerife, vinculat a l’homònim català, que organitzà a l’illa una Exposició Surrealista Internacional A la postguerra participà en iniciatives com l’Escola d’Altamira Ha publicat obres de creació com Poemas de sol lleno 1928 i nombroses monografies

Combaté durant la Segona Guerra Mundial com a voluntari decisió que després rebutjà a l’exèrcit del Tercer Reich en una divisió cuirassada al front de l’est El 1944 fou ferit greument i, després d’uns quants mesos d’hospitalització i d’un any d’internament en un camp de presoners, es reintegrà a la vida civil i completà els estudis Després de graduar-se a la Universitat de Bonn, fou editor a l’editorial Kiepenheuer & Witsch KiWi de Colònia, on s’estabí Des del 1981 visqué exclusivament de la creació literària Els anys seixanta participà en les activitats del Grup 47  i fou impulsor de l’…

Fou rector de l’església de Sant Joan de la Ribera, de València, i professor de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles des del 1939 El 1946 se n'anà a Roma on es llicencià en arqueologia cristiana Féu diversos viatges a Europa becat pels governs de França i de la RF d’Alemanya Alternà la docència amb conferències i articles sobre l’art d’avantguarda El 1975 s’uní al grup L’Eixam Publicà diversos treballs El arte de hoy y la Iglesia 1954, La pintura religiosa de Georges Rouault 1959, Julio González 1960, En la muerte de Ángel Ferrant 1961, Picasso en Barcelona 1962, Diálogo de la Iglesia con…

Dirigí la biblioteca nacional d’Atenes 1880 i valorà la poesia popular i l’obra dels poetes de l’escola jònica Escriví la novella històrica La papessa Joana 1865, en llengua purista, que tingué un gran èxit Traduí obres de Chateaubriand, Baudelaire, etc

Fou director de la Biblioteca Nacional i membre de l’Academia Española 1905 Es dedicà a l’estudi de la vida i les obres d’autors clàssics, com Luis Barahona de Soto 1903 i Pedro Espinosa 1907, i a l’edició de texts anotats, i s’especialitzà en estudis cervantins, com les edicions crítiques de diverses Novelles Exemplars i sobretot del Quixot edició definitiva, 1947-49, obra encara útil per l’interès de les seves anotacions

Començà estudis de literatura, però es decantà aviat pel cinema El 1949 anà a París, on, malgrat ser rebutjat per l’Institut des Hautes Études Cinématographiques, seguí cursos de cinematografia a la Sorbona S’uní a altres joves aspirants a director com Claude Chabrol, François Truffaut i Jean-Luc Godard, entusiastes del cinema nord-americà i crítics amb el cinema acadèmic francès de la postguerra, que consideraven excessivament dependent de la literatura El seu afany trencador cristallitzà en la revista Cahiers du Cinéma , on collaborà des de la fundació 1952 i de la qual fou director 1963-65…

Estudià amb el seu pare, Johann, i a la Universitat de Königsberg amb Kant Fou mestre de capella de la cort de Berlín 1775-94 Compongué singspiele , òperes a la francesa Das Zauberschloss ‘El castell encantat’, 1802, simfonies i música de cambra

Professor de literatura, ocupà diversos càrrecs públics, entre els quals cal destacar el de ministre d’educació Fou director de la revista literària Ulises i del Teatro Nacional Fou també un dels components més importants del grup Contemporáneos Dels seus llibres de poesia cal esmentar Reflejos 1926 i Nostalgia de la muerte 1939-46, i de les obres en prosa, Autos profanos 1943