Resultats de la cerca
Es mostren 1058 resultats
Edoardo Grendi
Historiografia
Historiador italià.
Capdavanter de l’anomenada microhistòria, que tracta de conciliar etnologia i història, fou professor d’història moderna i contemporània de la Universitat de Gènova i membre de la direcció de la revista Quaderni Storici Estudiós de la història cultural i del territori, encetà una recerca històrica renovadora, sobretot a partir del 1976, en què a Itàlia s’intensificaren les discussions sobre la construcció de la investigació, els criteris de prova i els mètodes estilístics Publicà diversos articles i llibres, entre els quals destaquen Introduzione alla storia moderna della…
Carlo Bo
Literatura italiana
Assagista i crític literari italià.
Professor de francès —i rector des del 1947— de la Universitat d’Urbino, fou un dels exponents màxims de l’hermetisme ja en època de la revista em> Frontespizio, on publicà 1938 Letteratura come vita , que fou gairebé el manifest del grup editor Aquest títol, que capgira la fórmula de G D’Annunzio vita come letteratura , ja indica que es pretén copsar el text poètic com una realitat dinàmica, interpretable no mitjançant operacions filològiques, sinó en funció de les exigències espirituals del lector És, doncs, una manifestació d’existencialisme catòlic De la seva obra cal recordar …
Biblioteca Medicea - Laurenziana
Biblioteca pública amb seu a Florència.
Formada 1524 per les llibreries de Cosimo, Lorenzo i Pietro de Mèdici i amb l’ajuda dels humanistes Angelo Poliziano, Pico della Mirandola i el grec Làscaris Climent VII l’obrí al públic 1532 i encarregà a Miquel Àngel la construcció de l’edifici per a allotjar-la El seu fons més ric és el de manuscrits grecs i llatins més de 13 000 dels segles V al XIX Cal destacar, entre els més valuosos, un Virgili dels segles V o VI, les Pandectes de Justinià segle VI, un manuscrit únic de les Històries de Tàcit segle XI, un Homer segle X, un Decameró , etc Conté, també, colleccions de…
arthaśāstra
Política
Denominació genèrica dels tractats indis que donen preceptes sobre l’artha (‘vida política’ com una de les realitzacions de l’home) al costat del dharma (‘dret i moral’) i el kāma (‘amor’) i, per antonomàsia, de l’anomenat Kauṭilya Arthaśāstra, atribuït sense proves concloents a Kauṭilya o Chāṇakhya, ministre del rei maurya Chandragupta (segle IV aC).
Aquest tractat fou descobert 1905 i publicat 1909 per R Shamasastry L’obra —escrita amb la crua amoralitat de les bones obres d’art política— presenta com a ideal a assolir un estat despòtic, burocràtic i centralitzat amb monopoli de les principals fonts de recursos i un absolut dirigisme econòmic El rei, mitjançant un exèrcit de funcionaris, espies i agents provocadors, ha de procurar convertir-se en el centre vijigīṣhu d’un conglomerat de poder que, mitjançant sis procediments —pau, guerra, neutralitat, preparació, aliança i duplicitat— oportunament emprats, irradiï llargament dellà les…
Nicola Sala
Música
Teòric i compositor italià.
Alumne de N Fago i L Leo al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, ensenyà al mateix centre fins el 1799 Al llarg de la seva carrera desenvolupà una important tasca didàctica, mentre que la seva producció artística no destacà d’una manera especial De fet, des de la publicació del seu tractat Regole del Contrappunto pratico 1794, la seva producció teatral fou escassa i dubtosa, més com a resposta d’obligacions socials que no pas per interès personal D’una qualitat superior són les composicions de música sacra, on demostrà un gran domini de les melodies i sobretot del…
Pedro de Heredia
Música
Compositor i organista italià d’origen espanyol.
Fou nen cantor a la catedral de Vercelli Després de ser ordenat de sacerdot el 1595, es traslladà a Torí, on entrà al servei de la cort de Savoia L’any següent tornà a Vercelli i fou nomenat mestre de capella de la catedral El 1623 viatjà a Roma i participà, com a organista, en la consagració de la basílica de Sant Pere, juntament amb G Frescobaldi i altres eminents músics Treballà a la Capella Sixtina fins el 1629 i arribà a ser mestre de capella del Seminari Romà i de la Chiesa del Gesù El seu coneixement de la teoria i de la pràctica compositiva fou admirat per GB Doni i P Della…
Federica Mogherini

Federica Mogherini
© Parlament Europeu
Política
Política italiana.
Graduada en ciències polítiques per la Universitat de Roma La Sapienza, el 1996 ingressà a les joventuts del Partito Democratico della Sinistra actual Partito Democratico , dins del qual fou responsable d’Afers Estrangers, i el 2009 esdevingué membre de l’executiva del partit com a responsable de polítiques d’igualtat, càrrec que el 2013 canvià pel de relacions amb Europa i internacionals Elegida diputada al Parlament el 2008 i reelegida el 2013, l’agost d’aquest any fou designada presidenta de la delegació italiana a l’assemblea parlamentària de l’OTAN El febrer del 2014 fou…
Ignacio de Luzán
Història
Escriptor i erudit.
D’infant residí a Barcelona, i després passà a Mallorca i a Itàlia, on es doctorà en lleis Hi establí contactes amb els erudits i els salons de lletraferits de l’època A la darreria de la seva vida fou secretari d’ambaixada a París Escriví poemes en italià i castellà, un tractat d’ètica Dei principii della morale , el discurs acadèmic Rendimento di grazie a Nostro Signor Gesù Cristo i la seva obra més important, la Poética o reglas de la poesía en general y de sus principales especies 1737 L’obra recull els resultats de la seva tasca anterior, ja publicats parcialment a Itàlia…
Alberto Sordi
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic italià.
Treballà en el teatre de varietats i en la ràdio i, després, es dedicà definitivament al cinema Actor còmic, gairebé en totes les pellícules donà vida al protagonista d’una situació tragicòmica de la petita burgesia italiana El 1952 interpretà a les ordres de Fellini Lo sceicco bianco , i I vitelloni el 1953 Ultra les pellícules ja esmentades cal destacar Un americano a Roma 1954, de Steno, La grande guerra 1959, de M Monicelli Tutti a casa 1960, de L Comencini, Una vita difficile , de D Risi, Il medico della mutua 1968, de L Zampa, Un borghese piccolo piccolo 1977, de M…
Leonardo Sinisgalli
Literatura italiana
Escriptor italià.
Enginyer, ha treballat en el camp de la tècnica i de la publicitat Com a poeta, després d’obres jovenívoles, publicà un recull dels seus poemes Vidi le Muse 1943, al qual seguiren I nouvi campi Elisi 1947, Quadernetto alla polvere 1948, La vigna vecchia 1952, Cineraccio 1962, i L’età della luna 1962 La inquietud existencial, lligada a la fe en els instruments de la raó, a la qual s’ha confiat la tasca de crear la realitat, reapareix en els reculls Poesia di ieri 1966, Il passero e il lebbroso 1970 Els darrers reculls són L’ellise 1974, antologia de l’obra poètica del 1932 al 1972…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina