Resultats de la cerca
Es mostren 2479 resultats
Arieh Warshel
Química
Químic israelià.
Després del servei militar 1958-1962 es graduà a l’Institut Technion de Haifa i posteriorment es doctorà a l’Institut Weizmann de Rehovot 1962, on fins el 1978 exercí la docència i feu recerca, amb estades a la Universitat de Harvard i al Laboratori de Biologia Molecular de Cambridge Gran Bretanya Des d’aquest any ha desenvolupat bàsicament la seva tasca a la Universitat del Sud de Califòrnia de Los Angeles La seva recerca s’ha orientat al desenvolupament de mètodes computacionals per a l’anàlisi de l’estructura i el funcionament de molècules orgàniques Per aquestes aportacions,…
José María Sarasol i Soler
Altres esports de pilota o bola
Jugador de pilota valenciana, conegut per Sarasol II.
Ha desenvolupat la seva carrera jugant a escala i corda en la posició de mitger, tot i que també ha practicat altres modalitats Ha format equip amb el seu germà Enric , Sarasol I , ha estat un jugador de referència durant la dècada dels noranta El seu palmarès inclou quatre campionats del Circuit Bancaixa 1992, 1997, 1998 i 2008 i dos Campionats Nacionals d’escala i corda 1987 i 1992 Com a membre de la Selecció Valenciana de Pilota ha estat campió del món de llargues 1996, 1998, 1999, 2002 i 2004, de joc europeu 2000 i 2002 i de frontó 2002 i campió d’Europa de llargues 1999, de…
Stephen Gary Wozniak
Electrònica i informàtica
Economia
Enginyer electrònic i empresari nord-americà, conegut per Steve Wozniak o Woz.
Estudiant d’enginyeria electrònica a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, interrompé els estudis no obtingué el títol fins el 1986 per treballar a Hewlett-Packard, on conegué Steve Jobs , amb el qual s’associà per a desenvolupar la seva idea d’ordinador personal El 1976 dissenyà el hardware , els circuits i el sistema operatiu de l’ordinador Apple I, a partir del qual ambdós socis fundaren l’empresa Apple el mateix any El 1985 es desvinculà d’Apple, bé que és accionista de la companyia i hi continuà collaborant externament de manera regular Des d’aleshores ha desenvolupat…
Michel Mayor
Astronomia
Astrònom suís.
Graduat en física per la Universitat de Ginebra 1966 i doctorat per l’Observatori de Ginebra 1971, que depèn d’aquesta universitat i on ha desenvolupat la recerca científica director del 1988 al 2004 Juntament amb Didier Queloz , el 1995 descobrí el primer planeta extrasolar , anomenat 51 Pegasi b, emprant el mètode de la velocitat radial També ha format parts dels equips d’investigació dels planetes extrasolars Gliese 581c i Gliese 581e, i ha estudiat la dinàmica de cúmuls globulars, els sistemes binaris, la cinemàtica i l’estructura galàctica Ha participat en més de 300…
Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats
Fundació impulsada conjuntament pel departament d’innovació, universitats i empresa de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).
Regida per un patronat, treballa en collaboració amb universitats i centres de recerca, contractant investigadors d’arreu del món al mateix temps que facilita el retorn d’investigadors propis que han desenvolupat la seva tasca fora de Catalunya Els seus objectius són la cooperació, l’obertura internacional i l’afany d’excellència en qualsevol àmbit del saber, com ara les àrees d’humanitats, ciències de la vida i medicina, ciències experimentals i matemàtiques, ciències socials i diverses àrees tecnològiques Ofereix també la dotació dels premis Congressos ICREA, concedits…
entalpia
Física
Química
Magnitud termodinàmica, funció d’estat del sistema físic considerat.
Per definició H = U + pV , H essent l’entalpia, U, l’energia interna, p , la pressió, i V , el volum El primer principi de la termodinàmica, en funció de l’entalpia, adopta la forma dQ = dH - Vdp , és a dir, la quantitat de calor fornida a un sistema és emprada per a augmentar-ne l’entalpia i fer un treball extern - Vdp En un procés a pressió constant per exemple, en un recipient obert en què actua sempre la pressió atmosfèrica, les variacions d’entalpia mesuren la quantitat de calor que hi intervé En una transformació a temperatura i pressió constants, l’entalpia mesura el treball màxim útil…
sistema hoste-convidat
Química
Sistema molecular basat en la capacitat d’una molècula per acollir-ne una altra.
Aquest sistema pot ésser utilitzat en síntesi i en catàlisi Les molècules hostes també són anomenades receptors sintètics i imiten el mecanisme dels enzims C Pedersen, D Cram i JM Lehn han treballat en aquest camp Pedersen ha desenvolupat els èters corona MF Hawthorne, X Yang i CB Knobler sintetitzaren el 1991 el 12-mercurocarborand-4, capaç de captar ions clorur es tracta d’una macromolècula rígida amb quatre àtoms de mercuri MT Reetz, CM Niemeyer i K Harms han sintetitzat una nova classe d’hostes que contenen bor i que poden captar cations i anions El catió s’uneix a un èter…
Christopher Antoniou Pissarides
Economia
Economista britànic d’origen xipriota.
Graduat a la Universitat d’Essex 1971 i doctorat per la London School of Economics el 1973, on ha desenvolupat la seva carrera docent i de recerca S'ha centrat en l’estudi del mercat laboral i de les seves interaccions amb el marc macroeconòmic i, per a explicar-les, ha formulat la teoria de l’ajustament, un model matemàtic per a la sistematització de relacions mútuament beneficioses entre actors econòmics, emprat, entre d’altres, per a l’anàlisi de l' atur friccional Per aquesta aportació rebé els premis IZA 2005, compartit amb D Mortensen i Nobel d’economia 2010, compartit…
Elena Burke
Música
Cantant cubana, de nom real Romana Burgues.
Debutà professionalment el 1941, amb les orquestres de Facundo Rivero i el Cuarteto D’Aida A partir del 1958 actuà en solitari, tant a Cuba com arreu del món, i destacà amb els temes Llora , Siempre que hablo contigo , Imágenes o Sueño dorado , entre d’altres A través d’aquestes i altres cançons del seu ampli i divers repertori, Burke, amb una veu carregada d’una gran expressivitat, marcà de fet la pauta del que fou el “filin” de l’anglès feeling , gènere derivat del jazz i del blues desenvolupat a Cuba a la meitat de la dècada del 1940 Collaborà amb Omara Portuondo, Nat King…
Joan Font i Pujol
Teatre
Actor i director teatral.
Fou un dels membres fundadors del grup de teatre Els Comediants 1971, on ha desenvolupat la seva activitat professional Ha participat com a actor, creador i director d’aquesta companyia en espectacles com Non Plus Plis 1972, Catacroc 1973, Taller 1976, Plou i fa sol 1976, etc, i, posteriorment en Mediterrània 1991, Mare Nostrum 1992, Llibre de les Bèsties 1995, Anthología 1996, TEMPUS 1997, El sol d’Orient 1999, La Flauta Màgica 1999 i Maravillas de Cervantes 2000, Bi 2001, Boccato di Cardinale 2003, L’arbre de la memòria 2004, presentat al Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina