Resultats de la cerca
Es mostren 1114 resultats
Manuel Serinanell i Mir
Astronomia
Meteorologia
Eclesiàstic, astrònom i meteoròleg.
Ordenat el 1932, fou successivament vicari de Perafita i Sau 1933, Tona 1936, de la Pietat de Vic 1943, ciutat de la qual fou beneficiat de la catedral , director del Casal Diocesà d’Acció Catòlica, delegat diocesà de Migracions i oficial de Secretaria del Bisbat 1951, capellà del Monestir de Carmelites de l’Antiga 1955 i canonge honorari de la catedral 1996 Interessat de molt jove per l’astronomia, fou deixeble de Josep Pratdesaba mentre seguia la formació eclesiàstica al Seminari Tridentí de Vic L’any 1925 ingressà a la Sociedad Astronómica de España y América i el 1929 a la Société…
Luigi Pirandello

Luigi Pirandello entre Josep M. de Sagarra i Josep Canals
© Fototeca.cat
Literatura italiana
Teatre
Escriptor italià.
Estudià a les universitats de Palerm, Roma i Bonn, on es doctorà Havent tornat a Roma, ensenyà estilística i literatura italiana 1897-1922 i muntà una companyia teatral pròpia Fou premi Nobel l’any 1934 Entre les seves obres són remarcables l’assaig L’umorismo 1908, les novelles L’esclusa 1894, Il fu Mattia Pascal 1904, I vecchi e i giovani 1913, Si gira 1916, reimprès 1925 amb el títol de I quaderni di Serafino Gubbio operatore, Uno, nessuno e centomila 1927 les narracions breus recollides en Novelle per un anno 1922 els drames Pensaci Giacomino 1916, Liolà 1916, Così è, se vi pare 1917, Il…
Unió Catalanista
Política
Entitat política formada a Barcelona, el 1891, per diverses corporacions i associacions catalanistes.
Aquesta fusió sorgí dels contactes mantinguts per aquestes associacions arran de la campanya realitzada contra l’article 15 del codi civil de l’Estat espanyol, que atemptava contra el manteniment del dret català La primera actuació de la Unió Catalanista fou la convocatòria de les reunions de Manresa, que culminaren amb l’aprovació de les Bases de Manresa 1892 posteriorment la Unió Catalanista celebrà altres assemblees, a Reus 1893, sobre els mitjans d’actuació del catalanisme, a Balaguer 1894, sobre el sistema tributari i a Olot 1895, sobre obres públiques El 1897 modificà els…
Ramon Espadaler i Parcerisas

Ramon Espadaler i Parcerisas
© Unió.cat
Política
Polític.
Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, cursà també Ciències Polítiques i Sociologia a la UAB Militant d' Unió Democràtica de Catalunya des de 1989, en fou secretari general del comitè de govern 2001 i 2002 i de 2003 a 2014 en presidí el consell nacional Aquest mateix any assumí la secretaria general del partit Tinent d'alcalde de Sant Quirze de Besora 1991-1999, d’on prové la seva família i on residí fins als vint anys i escaig, i posteriorment de Vic 1999-2001, i diputat al Parlament de Catalunya 1992-2000, entre el 1999 i el 2001 fou director general d'…
Helmut Schmidt
Economia
Política
Polític i economista alemany.
Combatent durant la Segona Guerra Mundial, el 1946 s’afilià al Partit Socialdemòcrata Com a membre de l’equip municipal de l’ajuntament d’Hamburg 1961-1965 la seva determinació en les tasques de salvament en les inundacions que afectaren la ciutat el 1962 li donà una gran popularitat Membre del Bundestag 1953-62 i 1965-86, l’any 1968 fou elegit vicepresident del partit Després d’haver ocupat els ministeris de Defensa, Finances i Economia 1969-74, el 1974 substituí Willy Brandt com a canceller federal i practicà una política moderada, sovint criticada per l’ala esquerra socialdemòcrata…
Eduard Feliu i Mabres

Eduard Feliu i Mabres
© Societat Catalana d’Estudis Hebraics
Història
Lingüística i sociolingüística
Hebraista.
Durant l’adolescència estudià de manera autodidacta llengües, entre els quals l’hebreu des del 1958, i literatura El 1964 ingressà al monestir de Montserrat, que abandonà el 1967 per a anar a Israel, on visqué quatre anys i estudià hebraística a la Universitat Hebrea de Jerusalem Retornat a Catalunya 1971 s’installà a Barcelona on prosseguí els seus estudis, centrats cada cop més en la cultura jueva a la Catalunya medieval i desvinculat, però, del món acadèmic El 1985 fou cofundador de l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català ADEJUC, que presidí des del 1988 fins a la seva …
Àustria 2013
Estat
Les previsions macroeconòmiques de la Comissió Europea de l’octubre van posicionar Àustria com un dels països de la zona euro en situació més avantatjosa, amb un creixement lleuger del 0,4% del PIB i la taxa més baixa d’atur, entorn del 5% En plena campanya electoral, el 3 de setembre, la Comissió Europea va autoritzar un pla de dissolució del banc Hypo Alpe Adria –que va fer fallida el 2009 i va ser nacionalitzat– amb una previsió de despesa de més d’11000 milions d’euros En aquest context econòmic i sota un panorama europeu de pressió per a l’aixecament del secret bancari a…
Gerard Quintana i Rodeja

Gerard Quintana i Rodeja
Música
Cantant i escriptor.
Fundà el grup de rock Sopa de Cabra 1986 amb Josep Thió, Joan Ninyín Cardona, Francesc Cuco Lisicic i Josep Bosch Durant els seus 15 anys d’activitat, Sopa de Cabra fou un dels grups catalans de rock que dugué a terme més actuacions i enregistrà més discs Dels 10 discs gravats destaquen Sopa de Cabra 1989, Ben endins 1991, Sss 1996, Nou 1998 i Plou i fa sol 2001 També feu un disc en castellà, Mundo infierno Després de la dissolució del grup 2001, Quintana cantà amb els grups Astun Kiki, L’Àngel Boi Doble Zero, enregistrà dos discs amb Jordi Batiste versionant en català cançons de Bob Dylan…
Josep Ribas i González
Arquitectura
Arquitecte.
Es llicencià l’any 1957 per l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB i es doctorà l’any 1962 En els inicis de la seva trajectòria formà part del Grup R , d’intellectuals i arquitectes L’any que es llicencià fundà conjuntament amb Josep Anglada i Daniel Gelabert l’estudi AGR, el projecte més notable del qual fou la Torre Colom de Barcelona de 110 m 1965-75 i 22 plantes, el primer gratacel de Barcelona Altres projectes amb el mateix equip foren el garatge Catedral a Barcelona 1957, actualment enderrocat, els mercats de La Mercè 1961 i de Felip II 1967-69, a Barcelona,…
Aleksandr Lukašenko

Aleksandr Lukašenko
© Consell de la Unió Europea
Política
Polític bielorús.
Graduat a la Universitat Estatal Mogilovskij 1975 i a l’Acadèmia Bielorussa d’Agricultura 1985, fou membre de l’exèrcit soviètic 1975-77 i 1980-82 i director de la granja estatal de Gorodets 1985 Vicepresident del Soviet Suprem de Bielorússia 1990, al desembre del 1991 votà al parlament bielorús contra la dissolució de l’URSS El 1993 fou elegit president del comitè anticorrupció del parlament i, el 1994, president de Bielorússia El 1996 féu aprovar en referèndum una nova constitució que ampliava el seu mandat de quatre a set anys i accentuà el seu autoritarisme clausurà el parlament i en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina