Resultats de la cerca
Es mostren 26852 resultats
costums i privilegis de la Vall d’Aran
Dret català
Conjunt de costums pels quals els aranesos s’han regit durant segles.
No foren escrits fins que en el privilegi reial de la Querimònia 1313 obtingueren confirmació de les llibertats, les franqueses, les immunitats i els costums respectats pels reis predecessors, privilegis confirmats per Alfons III el 1325 Aquest dret consuetudinari havia rebut la influència del dels territoris pirinencs veïns Pere III, que el 1337 moderà algun dels costums sobre danys causats per animals, el 1352 confirmà les consuetuds araneses en matèria de dret successori i patrimonial del matrimoni Per una provisió reial del 1595, les Constitucions de Catalunya foren declarades dret…
setge de Roses

Setge de Roses, gravat (segle XIX)
Història
Acció bèl·lica ocorreguda a Roses (Alt Empordà) durant la guerra del Francès.
Les tropes franceses, a les ordres dels generals Reille i Pino, bombardejaren de primer la plaça i la flota anglesa que patrullava les aigües pròximes a aquesta 6-16 de novembre de 1808 Els defensors, manats pel governador interí Pedro O'Daly, feren diverses sortides, però no pogueren impedir la formalització del setge Aïllats definitivament dels anglesos i mancats d’armes i queviures, els defensors capitularen 5 de desembre de 1808
Francesc Ignasi Alzina
Cristianisme
Missioner a les Filipines, entre els aborígens bisaies, durant trenta-cinc anys.
S'esforçà per defensar-los dels abusos dels dominadors Deixà manuscrita una Historia de les islas e indias de Bisayas 1668 També escriví un Tesoro de la lengua bisaya en que se ajustan casi 20 mil palabras
Afra

Sarcòfag de santa Afra, a l’església de Sant Ulrich i Santa Afra, a Augsburg
Allie_Caulfield (CC BY 2.0)
Cristianisme
Dona d’Augsburg que morí durant la persecució de Dioclecià (284-305).
Segons una llegenda francogermànica del temps de Carlemany Conversio Afrae , moriren amb ella altres dones que sembla que practicaven la prostitució, les quals, segons la llegenda, havien estat convertides per un bisbe Narcís, el qual després hauria vingut i sofert el martiri a Girona La llegenda germànica ja era coneguda a Girona cap a l’any 1000 El bisbe Oliba de Vic predicà un sermó en honor d’aquest suposat Narcís de Girona el dia de la festa de santa Afra 5 d’agost vers el 1042 Prop de Girona, dins el terme municipal de Sant Gregori, hi ha un santuari dedicat a santa Afra
concili de Trento
Dinovè concili ecumènic, que celebrà 25 sessions durant els anys 1545-47, 1551- 52 i 1562-63, sota els pontificats de Pau III, Juli III i Pius IV.
Hi enviaren com a legats, successivament, els cardenals Del Monte, Cervini i Pole Crescenzi i els bisbes Pighino i Lippomani i els cardenals Gonzaga, Seripando, Hosius, Simonetta, Hohenems, Morone i Navagero En fou secretari Angelo Massarelli, que deixà escrit un important dietari Instat repetidament per Carles V al papa Climent VII, aquest s’obligà a convocar-lo per la pau de Barcelona 1529, alhora que es comprometia a coronar-lo emperador Pau III el convocà a Màntua maig del 1537 i després a Vicenza octubre del 1537, bé que l’escassa presència episcopal i la negativa luterana de participar-…
prehistòria

Divisió de la prehistòria
© Fototeca.cat
Prehistòria
Estudi, seguint mètodes arqueològics, de les societats que existiren abans de l’ús de l’escriptura, durant el període dit prehistòric, precedint l’època dita històrica, basada sobretot en documents escrits.
Aquesta ciència nasqué durant la primera meitat del segle XIX Vers 1820, l’arqueòleg danès JC Thomsen establí les tres grans fases de la humanitat primitiva basant-se en els materials utilitzats edat de la pedra, del bronze i del ferro Poc després, vers el 1830, el francès Boucher de Phertes demostrà que instruments de pedra treballats per l’home eren trobats en capes geològiques, associats amb fauna extingida, quaternària Cap a la meitat del segle foren identificats els tipus humans de Neandertal i Cromanyó, i poc després fou descoberta la capacitat estètica de l’home primitiu, amb les…
crèdit de participació
Dret civil català
Dret que té el cònjuge que ha obtingut menys guanys durant la vigència del matrimoni regulat pel règim econòmic de participació en els guanys, de percebre la meitat dels beneficis de l’altre cònjuge, que els ha obtingut en més quantitat.
El crèdit de participació en els guanys es pot pagar en diners o mitjançant l’adjudicació dels béns determinats això darrer serà a petició de qualsevol dels cònjuges Encara que el creditor del dret de participació pot exigir immediatament el pagament a partir del moment en què es determinin els guanys obtinguts per cada cònjuge, també és possible ajornar-lo o pagar-lo en terminis en cas que ho demani el deutor, sempre que ho garanteixi suficientment En cas que en el patrimoni del deutor no hi hagi béns suficients per a pagar el crèdit, el creditor, per a assegurar el cobrament, pot impugnar…
Film Popular
Cinematografia
Productora i distribuïdora promoguda pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el Partit Comunista d’Espanya (PCE) i formacions afins com la sindical UGT, i que funcionà a Barcelona durant el període 1936-39.
Promogué una producció conjuntural formada per reportatges i documentals dictats per les exigències del conflicte bèllic i el manteniment de la rereguarda Alguns dels seus curts més significatius foren 19 de julio en Barcelona 1936, FP Ejército Regular 1937, Francisco Carrasco de la Rubia La No-Intervención 1937, Daniel Quiterio Prieto Nueva era en el campo 1937, Fernando G Mantilla Ofensiva 1937, Juan Manuel Plaza i D Q Prieto Caballería heroica 1937, Tesoro Artístico Nacional 1937 i El telar 1938, tots tres d’Ángel Villatoro Con la 43 División 1938, Clemente Cimorra i La dona i la guerra /…
úter

Úter humà: 1, trompa de Fal·lopi; 2, lligament utero-ovàric; 3, cavitat de l’úter; 4, capa muscular de l´'úter; 5, orifici uterí de la trompa de Fal·lopi; 6, ovari esquerre; 7, cos de l’úter; 8, istme de l’úter; 9, coll de l’úter; 10, orifici extern de l’úter; 11, ovari dret; 12, vagina; 13, vulva
© fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers encarregat de mantenir l’embrió en condicions adequades durant el seu desenvolupament, assegurar-li el nodriment i el forniment d’oxigen i eliminar-ne els catabòlits respiratoris.
És una estructura de parets gruixudes, amb un epiteli molt vascularitzat, que forma, en ajuntar-se amb les membranes externes de l’embrió, una placenta, a través de la qual la mare intercanvia substàncies amb el fetus En els mamífers més primitius com ara els marsupials presenta dues cavitats separades úter doble, que en altres estan unides però són clarament discernibles úter bífid En els primats superiors l’úter és senzill i presenta una estructura simètrica Un cop completat el desenvolupament fetal, en el part té lloc l’expulsió del nadó de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina