Resultats de la cerca
Es mostren 889 resultats
Castell i vilatge d’Escarp o del Fortí (la Granja d’Escarp)
Art romànic
Situació Aspecte dels nombrosos i trossejats testimonis d’aquest castell i vilatge medievals, que es drecen sobre un petit turó a l’est de la població de la Granja d’Escarp ECSA-J Bolòs Les restes de la torre del castell d’Escarp i dels habitatges que hi havia a l’entorn són situades a l’est de la població de la Granja d’Escarp, al cim d’un turó Des d’aquest indret hi ha una molt bona panoràmica sobre la plana irrigada que s’estén a banda i banda del Segre i el Cinca Mapa 31-16 415 Situació 31TBF801885 Des de la Granja d’Escarp, hem d’agafar la carretera…
La retaulística al Principat
Tot i que les generalitzades destruccions sofertes pel patrimoni artístic català durant els segles XIX i XX —sobretot durant el juliol del 1936— ho han emmascarat, el retaule d’altar pot ser considerat el gènere emblemàtic de la història de l’art català al llarg de l’època moderna En aquella etapa, els retaules van esdevenir el nucli de les relacions artístiques van ser el producte més reclamat per la societat catalana i, evidentment, els treballs que van comprometre la major part de les activitats dels fusters, els escultors, els pintors i els dauradors Convé notar que el gènere de la…
clor

Propietats físiques del clor
Química
Element pertanyent al grup VII de la taula periòdica (grup dels halògens), de valències 1,3,4,5 i 7.
L’element natural és una barreja dels núclids 35 75,4% i 37 24,6% hom li coneix set isòtops artificials 32,33,34,36,38,39 i 40 és un gas diatòmic de color verd, d’on li ve el nom del grec χλωρόϚ, ‘groc verdós’ Johann Rudolph Glauber 1646 en descriví la preparació, i Joseph Priestley 1772 fou el primer a obtenir-ne d’anhidre pocs anys després 1774, Karl Wilhem Schelee l’obtingué per oxidació de l’àcid clorhídric L’escorça terrestre en conté un 0,2%, i l’aigua de les mars i dels oceans, una mitjana de 18,2 g/l d’ió clor, és a dir, 0,513 ions-gram/l, que corresponen a una proporció de 2,5% de…
el Far d’Empordà

Vista general del Far d’Empordà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, estès a la dreta del riu Manol.
Situació i presentació El municipi del Far té una extensió de 8,98 km 2 El límit a ponent i al N és el curs del riu Manol, que el separa del terme de Figueres De la riba dreta del Manol surt el rec del Molí d’en Dorra, que travessa el sector meridional del terme A l’E limita amb els municipis de Vila-sacra i Fortià, al S amb el de Vilamalla i al SW un punt el posa en contacte amb els de Santa Llogaia d’Àlguema i Vilafant El poble és situat 3 km a llevant de la ciutat de Figueres, emplaçat al cim d’un pujol plioplistocènic que emergeix al mig de la plana alluvial Aquesta situació és ben…
Gualta

Gualta, amb el massís del Montgrí en segon terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès a la dreta del Ter, que en forma el límit septentrional, i travessat pel Daró, dins la plana d’inundació d’aquests rius.
Situació i presentació Limita al N amb Ullà, a l’E amb Torroella de Montgrí i al S i a l’W amb Fontanilles Comprèn terrenys de la plana alluvial dels cursos inferiors d’aquests rius, amb l’única excepció d’un reduït espai aturonat a l’extrem SW, amb l’elevació màxima al puig de la Font Pasquala 91 m El Daró, a l’altura de Gualta, rebia aigües del Ter per mitjà del rec del Molí de Gualta, substituït al final de la dècada del 1970 per un nou canal de traçat més curt i de més amplada per tal d’evitar les inundacions dels conreus El Daró, canalitzat des del rec del Molí fins a la mar…
Funció dels leucòcits
Anatomia humana
Els diversos tipus de leucòcits tenen la funció comuna de defensa de l’organisme davant agressions externes com les que representen les infeccions, de manera que formen part del sistema immunitari Cadascun dels diversos tipus presenta una funció particular, però tots collaboren entre si en l’activitat comuna esmentada L’activitat dels glòbuls blancs es duu a terme fonamentalment de dues maneres d’una banda, alguns leucòcits són capaços de destruir directament les substàncies nocives ingerint-les i desintegrant-les amb les substàncies que contenen els grànuls D’altra banda, alguns leucòcits…
Verges
Verges
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès a l’esquerra del Ter, al sector de la seva plana al·luvial regada en bona part amb l’aigua del riu a través del canal del Molí de Bellcaire.
Situació i presentació A la vila de Verges hi ha la cruïlla entre les carreteres de la Bisbal a Figueres C-31 i de Torroella de Montgrí a Colomers, les quals travessen el terme de S a N i d’E a W, respectivament El Ter fa de divisòria meridional del terme, que limita a l’W amb Jafre, al NW amb Garrigoles, a l’E amb la Tallada d’Empordà, al S amb Serra de Daró i Ultramort i al SW amb Foixà A més del cap de municipi, al terme hi ha el petit veïnat de la Vall i algunes masies escampades Aspecte del rec del Molí al seu pas per Verges © Jaume Ferrández El territori és majoritàriament…
Castellserà
Santuari de Sant Sebastià (Castellserà), construït al segle XVIII
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell, que divideix el terme en dos sectors.
Situació i presentació És situat al NW de la comarca Limita al N amb els municipis de Preixens Noguera i Agramunt, a l’E també amb Agramunt, a l’W amb Penelles Noguera i al S altra vegada amb Penelles i la Fuliola Al NW del territori principal del municipi hi ha l’enclavament allargassat de Torretosquella, que és dins el terme de Penelles Castellserà és al vessant de migdia de la serra d’Almenara i s’estén un bon tros endins del pla d’Urgell Per aquesta raó els sòls són molt variats, des de les roques calcàries i els guixos de la serra, fins a les terres profundes i fèrtils de les zones…
Ullastrell

Església de Santa Maria d’Ullastrell, on destaca el campanar modernista
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, al límit amb el Baix Llobregat, estès a l’esquerra de la riera de Gaià, aigua amunt de la seva confluència amb la de Sant Jaume.
Situació i presentació El terme d’Ullastrell, d’una extensió de 7,22 km 2 i situat a la part ponentina de la comarca, limita al N pel torrent de Gaià amb el municipi de Viladecavalls i pel Torrent Fondo amb una part de Terrassa entremig de camps i muntanyes, a l’E amb Rubí i al S amb Castellbisbal i a l’W amb Abrera del Baix Llobregat Per la banda d’Abrera, el terme es prolonga en una faixa de terra, fins a arribar a les aigües de la riera del Morral L’ondulació del terreny fa que les terres de conreu tinguin molts desnivells els pendents, que arriben fins a les fondalades de la riera de Gaià…
Sant Martí de l’Albera
Situació Edifici romànic del final del segle XII o començament del segle XIII que forma un petit nucli amb el mas de Sant Martí ECSA - A Roura L’església de Sant Martí de l’Albera és situada a la part meridional del terme, sobre el còrrec del Salt de la Perdiu, en un replà del costerut vessant que davalla vers el nord-oest de la carena de la serra de l’Albera, al sector del puig Forcadell, el puig Pinyer i el puig Llobregat, entre els quals hi ha el coll Forcat Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 27′ 59″ N - Long 2° 54′ 43″ E Per a arribar-hi venint per la carretera N-9 procedent de Perpinyà, cal…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina