Situació
Aspecte dels nombrosos i trossejats testimonis d’aquest castell i vilatge medievals, que es drecen sobre un petit turó a l’est de la població de la Granja d’Escarp.
ECSA-J. Bolòs
Les restes de la torre del castell d’Escarp i dels habitatges que hi havia a l’entorn són situades a l’est de la població de la Granja d’Escarp, al cim d’un turó. Des d’aquest indret hi ha una molt bona panoràmica sobre la plana irrigada que s’estén a banda i banda del Segre i el Cinca.
Mapa: 31-16 (415). Situació: 31TBF801885.
Des de la Granja d’Escarp, hem d’agafar la carretera de Maials. A la sortida del poble, sobre el cementiri, surt una pista a mà dreta que ens portarà fins a mig vessant del tossal anomenat “lo Fortí”, que, tot pujant per la pista, resta a l’esquerra. (JBM-JEGB)
Història
La primera referència del castell d’Escarp és del segle XI. Apareix en l’obra de Yaqgt, amb el nom de hisn Iškarb o fortalesa d’Escarp, com una de les defenses limítrofes del districte de Lleida. L’any 1085 el Cid conquerí aquest castell a compte d’al-Mu’tamin de Saragossa, el qual volia pressionar els límits del districte de Lleida que estava sota el govern de l’alcaid al-Mündir. L’any 1120 surt esmentada novament la fortalesa musulmana d’Escarp, amb el qualificatiu castrum, en el pacte establert entre l’alcaid de Lleida ibn Hilgl i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, on el primer cedí al comte diferents castells.
Sembla que la conquesta del castell d’Escarp es produí amb la caiguda de les ciutats de Fraga i Lleida el 1149. L’any 1213 es fundà el monestir d’Escarp, al qual va correspondre tot el domini de l’antic terme del castell d’Escarp. Molt a prop del castell, el cenobi fundà una granja o explotació que en endavant rebria el nom de la Granja d’Escarp. L’any 1365, el nucli de la Granja encara depenia de l’abat del monestir d’Escarp. A fi del segle XIV, però, s’integrà a la baronia dels Montcada, amb centre a Aitona i Seròs. Aquesta situació es mantingué fins a la fi de les senyories. (XEC)
Castell
Planta del sector meridional del castell, a escala 1:400, amb la torre i les restes del perímetre murat.
J. Bolos
Al tossal del Fortí hi ha nombroses restes de construccions, tot i que són molt malmeses pels anys, per les trinxeres fetes durant la Guerra Civil Espanyola i per les excavacions furtives. Hi podem distingir tres elements. En primer lloc, una torre, situada al punt més elevat, que formava part del castell d’Escarp. En segon lloc, al nord de la fortificació, hi ha diverses restes d’habitatges, segurament closos per un mur i potser per un vall. Finalment, més cap al nord-est, s’estén la resta del tossal, on també veiem fonaments de murs i algunes pedres grosses; les parets hi són, però, menys nombroses que al sector més meridional del turó.
La torre té un diàmetre exterior de 7, 8 m i el gruix dels seus murs és de només 80 cm. Les poques filades de paret conservades mostren uns carreus poc treballats i no gaire grossos (per exemple, fan 15 cm d’alt per 25 cm de llarg). Tot i que en l’estat actual sigui difícil d’assegurar res, sembla que hi hagi, a l’interior d’aquesta torre, una altra torre més petita i de planta quadrangular, de la qual sobretot veiem el costat occidental. El mur que es conserva d’aquesta construcció interior fa més de 2, 5 m de llarg i és fet amb uns carreus semblants als de la torre exterior.
Al nord-est de la torre, hi ha una esplanada que fa uns 25 m de llarg —de sud a nord— per també gairebé 25 m d’ample. Sembla, d’acord amb el que podem veure al vessant oriental, que hi havia un mur exterior que cloïa aquest espai. Els petits fragments conservats d’aquesta muralla són fets amb filades de lloses planes. A l’interior d’aquesta esplanada arrodonida s’endevina l’existència de nombroses parets, totalment arranades, que han de correspondre a murs d’habitatges amb una planta rectangular. Segurament una acurada excavació encara permetria de reconstruir la planta d’aquest petit vilatge rònec.
Mentre que als costats sud, est i oest d’aquest planell edificat i fortificat hi ha un desnivell natural, al costat nord aquesta elevació meridional enllaça amb un tossal allargat, que té una longitud de més de 50 m. Potser un vall separava l’extrem sud, edificat, de la resta del tossal. Cal assenyalar, d’altra banda, que al planell allargat que s’estén pel cim de la banda septentrional d’aquest tossal, especialment als costats est i nord, també veiem restes evidents de parets, segurament de murs de tancament exterior.
Sense fer-ne un estudi més detingut, és difícil de datar el conjunt d’aquest interessant jaciment. Amb tot, sembla que cal datar la torre circular en un moment tardà dins l’edat mitjana. En canvi, si hi ha realment una torre quadrangular al seu interior, podria ésser més antiga. El conjunt de les escasses restes d’habitatges que hi ha al costat de la torre també és difícil de dir de quin moment són. No podem rebutjar una datació antiga, anterior a la conquesta comtal, tot i que la major part de la ceràmica que hom hi pot trobar sembla que cal datar-la a la baixa edat mitjana. Finalment, tampoc no podem oblidar l’ampli recinte que s’estenia al nord del vilatge, potser destinat al bestiar o potser edificat amb unes finalitats defensives. Cal pensar que el hisn de l’època andalusina que hi havia a Escarp —documentat a les fonts escrites cristianes i a les fonts andalusines— és més probable que, a causa de la situació i de la forma del lloc, fos situat en aquest indret que no pas vora el riu.
També hi ha diverses restes de murs en un turó situat al sud de la Granja d’Escarp, damunt dels dipòsits d’aigua, anomenat per la gent del lloc “lo Fortí del Pedro”. (JBM-JEGB)
Bibliografia
- García-Rodríguez, 1992, vol. II, pàgs. 362 i 368.