Resultats de la cerca
Es mostren 1592 resultats
Campionat del Món de Basquetbol
Basquetbol
Competició de basquetbol d’àmbit mundial celebrada cada quatre anys.
Organitzada per la Federació Internacional de Bàsquet FIBA, la primera edició se celebrà a l’Argentina l’any 1950 La desena edició tingué lloc a Espanya el 1986 El Palau d’Esports de Barcelona fou seu de la segona fase de grups que reuní els equips de l’URSS, el Brasil, Espanya, Israel, Cuba i Grècia En el combinat espanyol, que acabà el campionat en cinquena posició, destacaren jugadors com Juan Antonio San Epifanio, Josep Maria Margall o Fernando Martín Els Estats Units guanyaren el títol després de derrotar l’URSS en la final, que al seu torn havia vençut una potent Iugoslàvia…
Lluís Bruguera Cortada
Tennis
Jugador de tennis i entrenador.
Com a jugador es formà al Club Tennis Barcino i arribà al número 4 del rànquing espanyol Fou campió del món de la Copa Galea amb la selecció espanyola i dues vegades campió d’Espanya de dobles Com a entrenador fou capità de l’equip de Copa Davis i entrenador de molts jugadors professionals, com Fernando Luna, el seu fill Sergi, Joan Aguilera i Jordi Arrese Fou director tècnic de la Federació Espanyola de Tennis El 1986 fundà la Bruguera Tennis Academy Top Team, un cente d’alt rendiment especialitzat en la formació de joves tennistes, que codirigeix amb el seu fill Sergi Bruguera
Agustí Montal Galobart
Esport general
Dirigent esportiu.
Després d’una etapa com a directiu del Futbol Club Barcelona, accedí a la presidència 1946-52 Fou el primer president blaugrana no imposat pel règim franquista Recuperà l’assemblea de socis compromissaris i els símbols de l’entitat El 1949 celebrà les noces d’or del club En l’àmbit esportiu guanyà dues Lligues 1948, 1949, la I Copa Llatina i amb la incorporació del tècnic Fernando Daucik i el fitxatge de Kubala, la Copa del Generalísimo 1951 i les mítiques Cinc Copes 1952 Adquirí uns terrenys per construir un nou estadi, ja que el de les Corts havia quedat petit El 16 de juliol…
Pere Serra i Bosc
Arquitectura
Història
Militar
Militar i arquitecte.
Intervingué en les obres de fortificació de Barcelona 1798 Durant la guerra del Francès fou capità de la companyia de guies de l’exèrcit escriví un Prontuario de la mayor parte de los caminos y veredas del Principado de Cataluña , que, en còpies manuscrites, afavorí granment les operacions contra els francesos fou imprès en acabar la guerra 1814 Planificà l’anomenada font del Vell del pla de les Comèdies barceloní 1816-19 i restaurà l’església del Carme Soci de les acadèmies de Sant Carles de València i de San Fernando de Madrid, publicà una Disertación sobre la conducción de…
Francesc Rafael Segura i Monforte
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Estudià a València Sant Carles i després a Barcelona Llotja i a Madrid San Fernando Fou deixeble de Sorolla i, sobretot, de Marcelino de Unzeta Residí un quant temps a Madrid Fou catedràtic de dibuix de l’Institut Balmes de Barcelona i professor de l’Escola Normal Exposà individualment a Barcelona 1912, 1918, 1933 i, pòstumament, 1959 i 1975, al País Basc 1917 i 1918 i a Girona 1932 Féu un anecdotisme del tot vuitcentista i sobresortí en temes militars i de cavalls, paisatges i temes urbans Sobresurten especialment els seus apunts acolorits d’una extraordinària vivacitat Li…
Vicent Gascó i Massot
Arquitectura
Arquitecte i enginyer.
Doctor en filosofia Acadèmic de San Fernando des del 1765, fou director de l’Acadèmia de Sant Carles 1776-79, on fou un dels fundadors de l’Escola d’Arquitectura Autor de la capella del Carme ~1780, de les esglésies de Riba-roja, Benassal i Vilafermosa, de les cases consistorials d’Alberic, Silla, Sollana i Morvedre i de la casa d’ensenyament de Cullera Dirigí la decoració dels Desemparats 1765 Traçà el camí del Grau 1788 i dirigí les obres de la carretera d’Aragó, on féu diversos ponts, i de la de Madrid, Catarroja i Cullera Collaborà en la restauració de la seu de Sogorb
corda
Música
Antigament, nota.
Els grecs anomenaven les notes amb els noms de les cordes dels seus instruments Paraules com dicord, tricord o tetracord, que originalment es referien a instruments de dues, tres o quatre cordes respectivament, passaren a referir-se a fragments d’escala de dos, tres o quatre notes Aquest ús de corda es mantenia encara al segle XVIII A Eiximeno, 1774 " Queriendo mejorar el sistema de Guido, los ultramontanos añadieron al solfeo la sílaba Si para distinguir y entonar la séptima cuerda ", i fins i tot ben entrat el segle XIX, com recull Fernando Palatín en el seu Diccionario de…
Valerià Weyler i Nicolau
Valerià Weyler i Nicolau
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Fill de Fernando Weyler y Laviña Diplomat d’estat major, el 1862 n'era ja comandant Fou enviat aquest any a Cuba i més tard a Santo Domingo 1863-64, durant l’efímera reversió d’aquesta illa a la sobirania espanyola arran d’aquesta darrera intervenció, fou condecorat amb la “Laureada de San Fernando” Tornà a la península Ibèrica, i combaté els carlins durant la tercera guerra Carlina Es distingí en l’acció de Bocairent i en diverses accions al Principat El 1878, a quaranta anys, ja era tinent general Com a home públic, estigué molt vinculat a Catalunya, de la qual fou capità general diverses…
Maribel Verdú

Maribel Verdú
© Festival de Cine de San Sebastián
Cinematografia
Nom amb què és coneguda l'actriu cinematogràfica castellana María Isabel Verdú Rollán.
Debutà a tretze anys en un episodi de la sèrie de televisió La huella del crimen i dos anys més tard al cinema en El orden cómico 1985, d’Álvaro Forqué Aviat esdevingué una de les principals actrius del cinema espanyol De la seva nombrosa filmografia hom pot esmentar El año de las luces 1986, de Fernando Trueba 27 horas 1986, de Montxo Armendáriz El sueño de Tánger 1987, de Ricardo Franco Soldadito español 1988, d’Antonio Giménez-Rico Sinatra 1988, de Francesc Betriu El juego más divertido 1988, d’Emilio Martínez Lázaro Amantes 1991, premi Ondas, de Vicenç Aranda Belle Époque 1992, de…
família Madrazo

José de Madrazo Agudo
Pintura
Família de pintors castellans del segle XIX.
José de Madrazo Agudo Santander 1781 — Madrid 1859 fou deixeble de Ferro i Acuña a Madrid, de JL David a París i d’A Canova a Roma Fou pintor de cambra de Carles IV, Ferran VII i Isabel II i director de l’Academia de San Fernando 1838 i del Museo del Prado 1839, el qual reorganitzà Pintor neoclàssic, conreà el tema històric La mort de Viriat Museo de Arte Moderno, Madrid El seu fill Federico de Madrazo Kuntz Roma 1815 — Madrid 1894 fou deixeble seu a Madrid, de JAD Ingres a París i de JF Overbeck a Roma Fou pintor de cambra de la reina 1834 i cofundador d’ El Artista En el Salon…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina