Resultats de la cerca
Es mostren 5432 resultats
radiocomunicació
Telecomunicació feta per mitjà d’ones radioelèctriques, l’aspecte tècnic de la qual constitueix la radiotècnia
.
Entre els sistemes de radiocomunicació més coneguts cal esmentar la radiotelegrafia , la radiotelefonia i, especialment, la radiodifusió i la televisió
barra de torsió

Esquema de funcionament d’una barra de torsió
© Fototeca.cat
Transports
Tipus de ressort constituït per una barra d’acer de gran esveltesa, feta treballar a torsió.
Pot ésser utilitzada en els automòbils com a element elàstic de la suspensió — en substitució de les ballestes o molles helicoidals— o bé com a element estabilitzador, per tal de reduir el balanceig del vehicle durant els viratges Quan fa de ressort, acostuma a encastar-se un dels seus extrems a la carrosseria mentre que l’altre és fixat sobre el suport de la mànega de la roda quan fa de barra estabilitzadora , és muntada transversalment a la llargada del vehicle i els seus extrems van fixats als suports de les mànegues de les rodes de cada banda suspensió
manxego

Formatge manxego
Alimentació
Formatge cru, elaborat amb llet d’ovella feta prendre amb quall animal i treballat a 30°C.
La pasta és emmotllada, premsada i coberta amb salmorra durant dos dies Hom el fa madurar durant un mes, si fa no fa, a fi d’obtenir els tipus tendre, semisec i sec És produït especialment a la Manxa
maçoneria

Tipus principals de maçoneria amb les caracteristiques de lespedres emprades per a la seva constucció
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra feta amb pedres o maons, generalment lligats amb un material de cohesió (calç, ciment, etc).
La maçoneria dita de pedra seca , actualment poc emprada, és constituïda per pedres de dimensions variables collocades formant mur, sense cap material de lligament Sovint hom omplia els buits entre les pedres amb una mescla argilosa, destinada a fer més sòlida la construcció En la maçoneria de morter el material de lligament és el morter de calç o de ciment, i hom empra grans blocs de pedra o de conglomerat de pedres i ciment per a fonaments, pedres de dimensions variables, sovint tallades i escantonades, per a murs, pilars, etc, i maons per a envans, murs, etc En la construcció moderna hom…
corneta muda
Música
Instrument de vent consistent en una corneta recta, de tessitura aguda, feta d’una sola peça.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural sense broquet Una cavitat en el cap de l’instrument, més profunda i cònica que l’habitual broquet desmuntable, fa que produeixi un so més apagat i suau Té el tub acústic recte, d’uns 60 cm de llargada, i, com la resta de cornetes, sol ser de fusta És de secció longitudinal cònica i té set forats, un per al polze i sis per als altres dits La seva tessitura abraça aproximadament des del la2 fins al la4 Per la qualitat del so, que lligava perfectament amb la veu humana, i per les seves possibilitats virtuoses, fou…
concert
Música
Interpretació musical feta en presència d’un públic que ha estat convocat per a escoltar-la.
A diferència d’altres manifestacions, com el ball o l’òpera, en el concert la música constitueix el principal centre d’atenció Els principals precedents del concert, en el sentit actual, cal cercar-los al segle XVII Les acadèmies, els collegia musica , les capelles de música i els salons aristocràtics foren els escenaris dels primers concerts Cal destacar les vetllades musicals de Lübeck durant els segles XVII i XVIII, els anomenats abendmusik i els consorts consort a Anglaterra, concerts de pagament oferts a les cases particulars Entre aquests darrers cal destacar els que el violinista J…
forat

Forat de la fauta dolça
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Obertura feta al tub dels aeròfons en sentit perpendicular a l’eix longitudinal de l’instrument.
Els forats poden tenir una funció melòdica, si es tapen amb els dits o amb sistemes de claus per a produir diferents notes flauta, o bé una funció purament acústica, restant sempre oberts, per a definir la llargada útil de l’instrument xeremia
Ollantaytambo
Jaciment arqueològic
Fortalesa i ciutat construïda pels inques del Perú precolombí a la vall del riu Urubamba, per a la defensa dels camins que duien a Cusco, capital de l’imperi.
Correspon al darrer període de l’arquitectura incaica 1460-1540 És feta amb grans blocs de pedra, perfectament tallats i escairats, i els seus alts murs són d’una sorprenent regularitat, sobretot tenint en compte que els inques desconeixien les eines de ferro i la roda Segons la llegenda, s’hi refugià Ollantay, heroi de la peça literària homònima
Cuicuilco

Cuicuilco
TravelingOtter (CC BY-SA 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Centre arqueològic, al sud de Mèxic DF, on hi ha actualment la ciutat universitària.
Té un dels monuments més antics de la vall de Mèxic, una falsa piràmide de basament circular, de 135 m de diàmetre, feta d’una barreja de fang i pedres, al voltant de la qual han estat trobades diverses sepultures Correspon a la cultura arcaica uns 600 anys aC La ciutat fou sepultada per la lava del volcà Xitle
provisió de fons
Remissió de fons que el lliurador d’una lletra fa al lliurat perquè aquest l’atengui al seu venciment.
Quan la lletra és instrument de crèdit, la provisió es configura com el crèdit que té el lliurador enfront del lliurat Una vegada feta la provisió i acceptada una lletra pel lliurat, la seva obligació és incondicional, sigui qui sigui l’últim tenidor Les afirmacions relatives a la provisió de fons també són vàlides per al xec
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina