Resultats de la cerca
Es mostren 807 resultats
osteostracis
Paleontologia
Ordre de vertebrats pisciformes fòssils de la classe dels ciclòstoms que presentaven el cos d’uns 6 cm de longitud, amb el cap i una part del tronc recoberts per un escut cefàlic semblant a una closca rígida amb escates poligonals.
Tenien una aleta dorsal o dues i mancaven d’aletes pelvianes i d’aleta anal les aletes pectorals consistien només en un lòbul escatós, i l’aleta caudal era heterocerca Presenten parentiu amb els lampreoides i habitaren des del Silurià superior fins al Devonià, a Europa, Àsia i Amèrica del Nord
Els licopodis, selaginel·les i isòets o licopodiates
Les licopodiates, també anomenades licòpsides, constitueixen un grup de pteridòfits semblantment molt antic, amb un passat gloriós, ja que dominaren la vegetació terrestre durant el Devonià superior i el Carbonífer Però totes les espècies arbòries s’han extingit i només en resten alguns gèneres herbacis, que bé podem qualificar, com el gènere Psilotum , que acabem de veure, de fòssils vivents Però algunes de les seves espècies no són pas rares als Països Catalans, sobretot als llocs prou humits, a les muntanyes, etc Els principals caràcters en comú són la presència d’arrels dicotòmiques i de…
Xàbia
Panoràmica de Xàbia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la costa, en una depressió entre les terminacions orientals del prebètic valencià.
El terme ocupa una fossa triangular entre el Montgó 751 m alt i el puig de Benitatxell, coberta per 15 o 20 m d’alluvions i oberta a l’ampla i arrecerada badia de Xàbia , entre el cap de Sant Antoni, al NE, i el cap de Sant Martí —que inicia el promontori del cap de la Nau—, al SE, vora el qual hi ha la illeta del Portitxol Hi desemboca el riu de Xaló o de Gorgos, rectificat recentment per evitar inundacions a la caseria marítima de la Duana més a migjorn, al toll anomenat l’Albufereta o la Fontana, ha estat condicionat un port esportiu Al sector de costa espadat s’obren les coves dels…
araneids
Argiope: aràcnid araneid
© Fototeca.cat
Aracnologia
Ordre de la classe dels aràcnids, integrat per un gran nombre d’espècies (unes 25.000 de descrites), denominades comunament aranyes.
Tenen el prosoma d’una sola peça, unit a l’opistosoma per un pedicle estret, que correspon al primer segment abdominal en general, l’opistosoma no és segmentat Els ulls, en nombre màxim de vuit i en disposició variable segons les famílies, se situen a la regió cefàlica En el prosoma s’insereixen un parell de quelícers, en els quals desemboquen les glàndules verinoses i són els òrgans d’atac un parell de pedipalps, poc desenvolupats, amb sis artells, un dels quals, en el mascle, serveix per a recollir l’esperma en el moment de la fecundació i quatre parells de potes locomotores, de formes…
La conca del Millars
Al llarg de les parts mitjana i alta del curs del Millars, des del Millars fins a més amunt d’Olba ja en terres d’Aragó, hi ha dos conjunts de materials neògens que jeuen discordantment sobre diverses unitats mesozoiques El contacte d’aquests materials amb el substrat mesozoic és, generalment, discordant No obstant això, són afectats per un conjunt de falles normals, d’orientació ENE-WSW, amb salts verticals de l’ordre de desenes de metres i extensió lateral de quilòmetres L’actuació d’aquestes falles és clarament sincrònica respecte a la deposició dels materials de la conca n’influeixen la…
El cicle juràssic
El cicle juràssic comença amb terrenys carbonàtics, situats sobre la discontinuïtat que limita el cicle triàsic, com els del cingle de la mola de Colldejou, que pertanyen al Lias o Juràssic inferior L’àmbit de la mola de Colldejou pertany al marge de la conca mesozoica, i el Juràssic mitjà i superior així com el Cretaci inferior hi manquen Sobre el Lias, erosionat, i a través d’una superfície de ferruginització, descansen els terrenys del Cretaci superior colors beix marronós, sobre la mola Jordi Vidal El cicle juràssic s’inicia amb els terrenys carbonàtics situats per sobre de la…
Musaranya nana
La musaranya nana Suncus etruscus es reconeix especialment per les seves dimensions diminutes, que la caracteritzen com el mamífer més petit conegut La cua li arriba aproximadament a la meitat de la longitud del cap i el cos junts, cosa que la separa de la musaranya comuna Crocidura russula La fotografiada, una femella gestant, pesava sols 1,5 g Les seves mesures corporals són les següents 35-53 mm de cap i cos, 21-30 mm de cua, 5,7-7,9 mm de peu, 4-6 mm d’orella, i el pes és de 1,19-2,67 g Jordi Ruiz Olmo La morfologia externa de la musaranya nana és similar a la de la…
goniatit
Paleontologia
Gènere de cefalòpodes fòssils de la família dels ammonítids, caracteritzats pel fet de tenir la conquilla enrotllada en espiral i plana, dividida en cambres per uns envans la juntura dels quals és simple i que es complica en el curs de llur evolució.
És un fòssil característic del Paleozoic, bé que els goniatits aparegueren en el Devonià i, sobretot, en el Carbonífer i els darrers representants són del Triàsic N'hi ha a Surroca, al Papiol i al N de Sant Joan de les Abadesses
catastrofisme
Biologia
Geologia
Teoria, exposada fonamentalment per Cuvier (1812), que, atribuint a processos catastròfics tots els canvis produïts en la superfície de la Terra en el transcurs de la seva història, tractava d’explicar, en particular, la successió de faunes fòssils diferents en els estatges successius.
Alcide d’Orbigny afegí al postulat de les catàstrofes succesives el de les creacions successives corresponents Els treballs de darwin i de lyell la refutaren definitivament cataclisme, uniformitarisme
home de Neandertal

Les eines que els neandertals fabricaren a Europa i Àsia occidental
© Fototeca.cat
Antropologia física
Tipus humà que visqué durant el Paleolític mitjà (Homo neanderthalensis).
Tot i que rep el nom de la localitat alemanya propera a Düsseldorf on hom identificà un crani el 1856, la primera resta fòssil posteriorment classificada com a Neandertal fou localitzada el 1848 a la cova Forbes’ Quarry de Gibraltar, on posteriorment se n’han trobat d’altres S’han identificat restes fòssils de neandertals en una àmplia zona d’Euràsia, amb regions diferenciades a les penínsules Ibèrica i Itàlica, els Balcans, l’Europa central occidental i oriental, el Pròxim Orient, el Caucas, l’Àsia central i Sibèria Hom ha determinat l’antiguitat dels neandertals en uns 200000 anys, bé que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina