La musaranya nana (Suncus etruscus) es reconeix especialment per les seves dimensions diminutes, que la caracteritzen com el mamífer més petit conegut. La cua li arriba aproximadament a la meitat de la longitud del cap i el cos junts, cosa que la separa de la musaranya comuna (Crocidura russula). La fotografiada, una femella gestant, pesava sols 1,5 g. Les seves mesures corporals són les següents: 35-53 mm de cap i cos, 21-30 mm de cua, 5,7-7,9 mm de peu, 4-6 mm d’orella, i el pes és de 1,19-2,67 g.
Jordi Ruiz Olmo.
La morfologia externa de la musaranya nana és similar a la de la musaranya vulgar o domèstica (Crocidura russula) però amb el cap proporcionalment més gran i la cua relativament més llarga. Presenta un musell allargat, els ulls petits i les orelles ben visibles. Com en tots els crocidurins, la cua és proveïda de pèls llargs dispersos entre els curts. El pelatge és suau, dens i curt. La coloració del cos és gris marronós, més clara a la zona ventral, i sense línia de demarcació definida.
Biologia
La musaranya nana presenta uns requeriments ambientals de tipus mediterrani. Habita sobretot llocs oberts i és freqüent als camps de conreu, oliverars i vinyes abandonades situades sobre terrasses i cobertes per abundant vegetació herbàcia. En aquests indrets, es refugia als murs o als cúmuls de pedra. Presenta una activitat polifàsica nocturna de períodes curts. L’activitat nocturna s’inicia al vespre i arriba al màxim algunes hores abans de la sortida del sol. La intensitat de l’activitat varia en funció de l’època de l’any i arriba al màxim a l’hivern i al mínim a l’estiu. A la natura, es nodreix de tot tipus d’aliments d’origen animal, amb l’excepció de certes espècies protegides químicament, molt quitinitzades o massa grans. Al llarg del dia, la quantitat d’aliment que consumeix equival a dues vegades el seu pes corporal. Les característiques biològiques de l’espècie han estat estudiades per Fons (1975). Segons aquest autor, el cicle reproductor s’estén des de principis de la primavera fins a finals de la tardor i es troben femelles gestants des de l’abril fins al setembre. En captivitat, el període de gestació oscil·la entre 27 i 30 dies i una femella pot arribar a tenir fins sis ventrades per any, però aquesta xifra deu ésser excepcional a la natura. El nombre d’embrions per part varia entre dos i cinc, amb una mitjana de quatre. Els petits neixen nus, amb els ulls tancats i amb un pes aproximat de 0,18-0,25 g. El nou pelatge és complet al cap d’onze dies i obren els ulls a les dues setmanes de vida. Inicien la formació en caravana als setze dies i a les tres setmanes, finalitzada ja la lactància, els petits tenen dimensions d’adult. Arriben a la maduresa sexual l’any després del seu naixement. A la natura, la musaranya nana té una vida mitjana de divuit mesos, però en captivitat pot viure fins dos anys i mig. Els seus enemics principals són els ocells rapinyaires nocturns.
Corologia
Àrea de distribució de la musaranya nana (Suncus etruscus) als Països Catalans.
Maber, original de l’autor.
Presenta una distribució circummediterrània que comprèn des del S d’Europa i N d’Àfrica fins a l’Àsia central i sudoccidental. Ocupa també la major part de les illes de la Mediterrània, però és absent a les Balears. Es distribueix arreu de la península Ibèrica, menys a Galícia, Serralada Cantàbrica i N de Portugal. Als Països Catalans, presenta una àmplia distribució des dels Prepirineus fins a Alacant, sempre en dominis de característiques xeròfiles. Habita preferentment als alzinars, carrascars, suredes i màquies. Als Prepirineus, penetra fins al domini del roure martinenc amb boix de la província submediterrània i no ultrapassa aquest límit vers el N. En general, l’espècie ocupa els territoris amb precipitacions anuals inferiors a 1000 mm, temperatures mitjanes anuals superiors a 5 °C i situats per sota dels 800 m d’altitud.
Les formes fòssils del gènere Suncus es coneixen des del Plistocè. Al llarg de la seva distribució circummediterrània, la musaranya nana presenta una gran variació intraespecífica. No obstant això, no existeixen suficients elements de base per a establir una separació taxonòmica entre les diferents poblacions de l’espècie.