Resultats de la cerca
Es mostren 3124 resultats
qin

Qin
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda, un dels més antics de la música clàssica xinesa.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon de la família de les cítares, de cordes pinçades directament amb els dits Instrument semblant al koto japonès i al komun’go coreà, consta d’una capsa de fusta lacada, de forma allargada i posició horitzontal, l’extrem més estret de la qual queda a la mà esquerra de l’instrumentista La tapa de ressonància és lleugerament corbada, motiu pel qual és considerada com una cítara de mig tub Els models més tradicionals tenen entre set i cinc cordes de fils de seda, d’igual llargada però de diferent gruix Les mides i proporcions utilitzades…
Cigne petit
Als Països Catalans, el nombre de citacions ha estat de 20, corresponents a 12 hiverns A l’igual que passa a la Camarga, es pot trobar des del final d’octubre fins al final de març, amb la màxima el desembre i el gener Els estols tenen, en general, entre 3 i 9 individus, amb una màxima de 13 a Ullà Baix Empordà el 15-280363 Les altres localitats on s’ha controlat el cigne petit són aiguamolls de l’Alt Empordà mesos de gener de 1963 i 1985, delta del Llobregat gener del 1891, delta de l’Ebre febrer del 1964 gener de 1969, hiverns de 1971-72 i 1972-73 març del 1974 mesos de…
leecher
Electrònica i informàtica
Usuari de les xarxes d’igual a igual que es caracteritza perquè s’aprofita dels recursos de la xarxa, principalment descarregant fitxers d’àudio i vídeo, però sense aportar cap tipus de contingut multimèdia per a la resta d’usuaris.
mesura
Matemàtiques
Aplicació m definida entre una àlgebra de conjunts ɑ d’un espai mesurable (Ω, ɑ) i el conjunt ℝ+ dels nombres reals positius.
L’aplicació compleix que la mesura de la unió de dos conjunts A i B de ɑ és igual a la suma de les respectives mesures, és a dir ∀ A ∈ ɑ i ∀ B ∈ ɑ tals que A ∩ B = ∅, m A + m B La terna Ω, ɑ, m és anomenada espai de mesura , i els conjunts de l’àlgebra ɑ són anomenats mesurables En el cas que ɑ sigui una σ-àlgebra de Borel, una mesura m és anomenada σ-additiva si la mesura d’una unió infinita i numerable de conjunts de ɑ disjunts dos a dos és igual a la suma de les respectives mesures, és a dir essent A i ∈ ɑ i A i ∩ A j = ∅, per a tot i, j tals que i ≠ j Una…
activitat
Química
Relació entre la fugacitat
( f
) d’una substància en un determinat estat i la seva fugacitat ( f°
) en un estat de referència arbitrari: a = f/f°
.
L’activitat a és una quantitat adimensional de valors arbitraris per tal com depèn d’una tria arbitrària, igual a la unitat en l’estat de referència De la definició de fugacitat hom dedueix que G—G° = nRT lna G i G° essent els valors de l’energia lliure de Gibbs en l’estat considerat i en el de referència, respectivament Per a servir-se de les activitats, cal escollir i precisar bé, en cada cas, l’estat de referència Per als gasos, la convenció més còmoda és prendre com a tal, a cada temperatura, l’estat en què f ° = 1 d’on a = f De la definició de fugacitat hom dedueix…
dipòsit bancari
Economia
Assentament en la comptabilitat d’un banc que indica que un client determinat li és creditor per una certa quantitat.
Hom parla de dipòsit primari quan l’assentament deriva del fet que el client diposita en el banc actius d’un grau de liquiditat igual talons o superior bitllets del Banco de España Els dipòsits primaris poden ésser a la vista , que són els que tenen més grau de liquiditat, puix que el dipositant o client en pot disposar a qualsevol moment i sense cap preavís, d’estalvi , quan el client, per a disposar-ne, ha de presentar la llibreta d’estalvi en el banc o caixa i, en alguns casos, amb un preavís de set dies, i a terme , els quals tenen menys grau de liquiditat, puix que el…
capital social
Economia
Valor monetària de les aportacions dels socis a les societats, particularment a les mercantils.
En aquestes, la veritable importància del capital social és de tipus comptable, puix que per la seva inclusió obligatòria en el passiu del balaç constitueix per als socis una garantia que la xifra de beneficis que apareix al balanç és real, i per als creditors, que la societat pot respondre almenys d’una quantitat igual a la xifra del capital, llevat que resultin pèrdues del balanç Per a evitar aquest perill, les lleis obliguen a reposar el capital o a restablir-ne d’alguna altra manera l’equilibri, quan les pèrdues sobrepassen un cert percentatge de la xifra del capital Cal no…
Torre de Can Sant-romà (Tiana)
Art romànic
Adossada al casal o edifici actual del mas Sant-romà, bastit en les seves parts més essencials als segles XV i XVI, hi ha adossada una torre rodona reforçada amb un petit contrafort, que indica, a l’igual que altres elements visibles en la base del mas, que en la construcció o refecció de l’actual es van aprofitar notables elements de l’edificació anterior És feta de pedruscall i argamassa sense tenir cura de les pedres no presenta fibles ni cap característica especial, cosa que fa difícil assignar-li una datació concreta Al cim té petites finestres d’arc de pedres verticals, que…
dansa de Castellterçol

Dansa de Castellterçol (Vallès Oriental)
© Elvira Permanyer
Folklore
Ballet popular de sis parelles, tradicional de la vila de Castellterçol (Moianès), de caire cerimoniós i elegant.
Les balladores duen una gran mantellina blanca, i els balladors, un vestit negre i un barret de copa Hom la inicia amb una passejada de sortida pausada, al ritme de la tonada de la cobla, sostenint cada ballador, amb la mà dreta, l’esquerra de la balladora Després, giravoltant, les noies passen al costat esquerre i són saludades pels nois Encarada cada parella i deixada anar de les mans, comença la part dita dansa , en la qual hom forma un rotllo que s’eixampla i s’estreny i realitza encreuaments que creen l’efecte d’una estrella de dotze raigs, igual que la del ball del ciri…
Partit Republicà Federal Nacionalista de les comarques gironines
Partit polític
Partit comarcal sorgit a Girona l’1 d’agost de 1923 com a resultat de la coordinació del Comitè comarcal de la Unió Federal Nacionalista Republicana [UFNR] de l’Alt Empordà, del Comitè comarcal de la UFNR del Baix Empordà i del Centre d’Unió Republicana de Girona, en la via de refer el Partit Republicà Federal Nacionalista Català.
El Directori el formaren Salvador Albert, Ramon Noguer i Comet, Josep Puig Pujades, Josep Irla, Isidre Riu Puig, Albert de Quintana, Miquel Santaló, Josep Fàbrega Pou i Llorenç Busquets Seguidor de la doctrina Pi i Margall, es definí en favor de la reforma social, la defensa de l’Estatut d’Autonomia integral aprovat per la Mancomunitat de 1918 i l’establiment d’un règim republicà que reconegués a Catalunya el dret de governar-se a ella mateixa La dictadura de Primo de Rivera estroncà les seves perspectives i el partit tornà a emergir el 30 de juny de 1930, amb igual programa i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina