Resultats de la cerca

Aquest monestir apareix en el testament de l’any 993 del comte Borrell II, en què li deixà 2 eugues i 2 vaques També va rebre una deixa de dues unces d’or en el testament del comte d’Urgell, Ermengol, de l’any 1007 Hi ha documentada una altra deixa, d’un sou per a la seva illuminació, en el testament del 1037 de Seniofred, sagristà de la Seu La vila de Planeza és esmentada com a afrontado d’un alou a Cogomells, l’any 1047 i l’any 1053 es troba la deixa d’una casa situada a Planezas Els documents no assenyalen una situació precisa de l’indret on era edificat aquest monestir, tan sols l’…

Davalla des del port de la Picada, límit amb la vall de Benasc Alta Ribagorça, i a 1860 m alt, sota el pic de Pomèro 2485 m alt, contrafort septentrional de la tuca Blanca que amaga prop del cim el petit estany de Pomèro , hi ha el güell de Pomèro , on ressorgeix part de l’aigua procedent de la conca de l’Éssera que veu la llum, principalment, al més baix güell del Joèu

Recolzada en la serra de Sobremonestero 2 878 m alt, al límit amb l’Alta Ribagorça, i en el coll de Monestero , entre els pics de Monestero 2 878 i 2 793 m i els de Peguera, la capçalera davalla cap als estanys de Monestero , el més important dels quals és l' estany baix de Monestero la vall segueix una direcció rectilínia S-N i enllaça amb l’estany de Sant Maurici

La conca comprèn 95 720 km 2 Neix als Alps Julis, prop de la frontera amb Àustria En direcció NW-SE, passa per Ljubljana, travessa Eslovènia, on el seu corrent té diverses cascades, entra a Croàcia, passa per Zagreb i fa després de límit entre Croàcia i Bòsnia Rega Sèrbia, fins a Belgrad, on conflueix al Danubi És navegable des de Sisak Els seus principals afluents són el Bosna i el Drina

A la capçalera, límit oriental dels termes de Benassal i de Vilar de Canes, rep, per l’esquerra, la rambla de la Belluga continua encaixat entre les serres d’Esparreguera, a ponent, i d’en Galceran, a llevant, i solca la vall d’Albocàsser, on limita el terme de Culla amb els d’Albocàsser i de la Serra d’en Galceran Plana Alta, i rep la rambla dels Estrets, per la dreta

Dins del terme hi ha el santuari de Rocamora i el torrent d’Aulet Al sud d’Aulet, al vessant meridional de la muntanya anomenada el Talló d’Aulet, prop del límit amb el terme d’Areny de Noguera, es troben els cortals d’Aulet L’antic castell d’Aulet és esmentat ja l’any 851 en aquesta època era un centre d’explotació vitícola, com el veí despoblat de Sant Sadurní d’Aulet

El seu territori, a les valls del Pirineu aragonès, era centrat entorn de Iaca Jaca Hom suposa que el límit meridional podia haver estat la Sierra de la Peña Podrien haver estat emparentats amb els aquitans de l’altra banda dels Pirineus Els jacetans encunyaren moneda ibèrica amb el nom de Iaca En alguns casos, per confusió entre la i i la l , els lacetans , de la Catalunya central, han estat citats com a jacetans

La seva obra qüestiona la situació de l’obra d’art en el context de la societat de l’objecte destinat al consum massiu Moltes de les seves obres són objectes de consum descontextualitzats, configurats amb colors i mides diferents dels habituals, cosa que provoca variacions de significat El seu treball analitza la naturalesa de la percepció i de l’experiència, el límit entre l’objecte físic i la seva existència mental

Protector dels navegants, fou adorat primerament a Tir, però el seu culte s’estengué i penetrà també a Israel tingué un temple a Samària, la qual cosa provocà la reacció del profeta Elies Venerat a Cartago i a Tartessos, els romans l’identificaren amb Hèrcules Hercules Gaditanus i cregueren que, com a tal, havia posat les dues columnes als extrems que l’estret de Gibraltar separa i que constituïen el límit per als navegants

En l’home depèn exclusivament de l’estat de la retina, però arriba a un límit de percepció que és donat per l’angle que formen els dos eixos visuals originats pels dos punts més pròxims que és possible de distingir La visió sota l’angle mínim fisiològic és presa com a unitat d’agudesa visual, i, per a determinar-la en casos de defectes de refracció ocular, hom empra les escales d’optòtipus optòtip