Resultats de la cerca

Fou també abat d’Escarp i visitador general de la congregació Amb ell Poblet entrà, després de llarga resistència, a la congregació de monestirs de la Corona d’Aragó decretada, el 1616, pel papa Pau V, a instàncies de Felip III, i perdé així la seva antiga autonomia No reeixí en els seus esforços per a constituir-se abat perpetu del monestir Eixugà part del deute que gravava Poblet i, el 1628, fou elegit definidor de l’orde a Catalunya

Defensa central, jugà dues temporades al Centre d’Esports Sabadell 1947-49, amb el qual disputà 30 partits a primera divisió La temporada 1949-50 passà al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà 6 partits de Lliga, i a continuació començà una llarga etapa al Real Madrid 1950-57, on fou dues vegades campió de la Copa d’Europa Després, jugà tres temporades amb el Jaén Fou una vegada internacional Quan pertanyia a l’Espanyol jugà dues vegades amb la selecció catalana

Ha sofert algunes interrupcions temporals —la més llarga, del 1934 al 1943—, raó per la qual ha tingut èpoques, la darrera iniciada el 1961 Des del 1906 és òrgan de l’Ateneu de Maó Cal destacar la direcció de Francesc Hernández i Sanz 1898-1934 És d’obligada consulta per a qualsevol mena d’estudis sobre l’illa de Menorca El 1963 Miquel Barber i Barceló publicà un Índice de la Revista de Menorca que abasta les sis primeres èpoques

Jueu convers, era doctor en arts i teologia Ensenyà gramàtica a Llucmajor 1504-05, i, malgrat la seva condició, des del 1508 regí una escola de gramàtica, retòrica i oratòria a Palma, però sense sou oficial, fins que l’any 1534 el consell li assignà un sou anual Comentà la popular gramàtica de Joan Pastrana Thesaurum pauperum 1533 i la dedicà a Nicolau de Montanyans Deixeble seu fou el llatinista Baltasar Salvà, el qual li dedicà una epístola llarga i erudita

Fundat el 1974 sota l’empenta de Jose Bochaca, el seu primer president fou Joaquim Boixadós Organitza proves cicloturistes com la Marxa Verge de la Ribera des del 1989 i de bicicleta tot terreny El 2000 inicià la Marxa Cicloesportiva la Bonaigua, amb un recorregut de 185 km i 2700 m de desnivell positiu, que amb el temps s’integrà al circuit de llarga distància Dona suport tècnic al centre BTT del Pallars Jussà L’any 2003 tenia 105 socis

Es formà a les files del CA Lleida-UdL Fou campiona d’Espanya júnior dels 400 m 2005 La temporada 2006-07 fitxà pel Futbol Club Barcelona En categoria absoluta, assolí el títol de campiona de Catalunya de 400 m 2009 i el d’Espanya 2010 en pista coberta en establir una nova plusmarca catalana Amb l’equip del Barça també acredità un rècord català en relleus 4 × 400 m 2009 Una llarga lesió provocà la seva retirada prematura 2013

Especialitzada en proves de crol de llarga distància en aigües obertes Membre del Club Natació Mataró, fou subcampiona d’Espanya dels 5 km 2004 i encara en edat júnior participà en tres proves del circuit internacional de la Copa LEN que coincidien amb els primers Campionats d’Europa de la seva categoria Fou vint-i-vuit vegades internacional i li fou atorgada la medalla de serveis distingits de la federació espanyola en categoria de bronze 2006 i d’argent 2007

Membre del club Badalona Orientació, entre el 1994 i el 2009, ha estat vuit vegades campió de Catalunya de relleus i nou d’Espanya 2001-08, 2010 En l’àmbit individual, es proclamà campió català d’esprint 2004, 2006, mitja distància 1998, 2004, 2006, llarga distància 1998, 2004 i BTT-O 2004, 2009 També aconseguí et títol estatal de marató-O 2010, formant equip amb Jordi Sales Formà part de la selecció catalana 1996-2009 i de l’espanyola 2001-08

S'hi han documentat nombroses estructures, excavades en una superfície d’unes 27 ha, sobretot sitges i sepulcres, la major part dels quals corresponen al període neolític També s’hi han localitzat algunes estructures datables del Neolític final, de l’edat del bronze i la primera edat del ferro Aquesta llarga ocupació sembla testimoniar la persistència, durant una gran part de la prehistòria recent de la zona, de formes de vida i d’economia molt similars, probablement fonamentades en la ramaderia i l’agricultura d’artiga

En la consulta electrònica celebrada entre els dies 1 i 7 de juny, la ciutat d’Olot vota a favor de suprimir els correbous el 60% a favor, el 35% en contra i el 5% en blanc La participació ha estat del 18,3% La consulta no és vinculant, però és important per a decidir si l’Ajuntament manté el correbou amb motiu de les festes del Tura El dia 1, Xàtiva, una altra ciutat de llarga tradició taurina, va votar no programar correbous durant la fira