Resultats de la cerca
Es mostren 1664 resultats
Alain Pâris
Música
Director d’orquestra francès.
Estudià música i dret a París i el 1967 es llicencià en direcció orquestral Posteriorment amplià la seva formació amb L Fourestier a Niça i el 1968 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Besançon El 1970 i el 1971 fou convidat a dirigir l’Orquestra dels Concerts Lamoureux i en 1976-77 fou assistent del director Michel Plasson a Tolosa El 1980 fundà l’Ensemble à Vent de París Tres anys després fou nomenat director associat de l’Òpera del Rin, de la qual fou director permanent 1984-87 Fou professor de direcció orquestral al Conservatori d’Estrasburg des del 1986-89, i director de l…
Federació Catalana de Judo i Disciplines Associades
Judo
Organisme rector del judo i altres arts marcials associades a Catalunya.
Amb seu a Badia del Vallès, fou creada a mitjan dècada de 1960, amb Enric Padrós com a primer president A principis de la dècada de 1950 però, Henry Birnbaum ja havia obert el Judo Barcelona i collaborava amb la Federació Catalana de Lluita, que en aquella època regia el judo català El 1986 la federació s’oficialitzà El 1991 organitzà el Campionat del Món de judo a Barcelona Regula l’activitat esportiva del judo, l’aikido, el jujutsu, el kendo, el nihon-taijutsu i el wushu Vetlla per la formació d’àrbitres i tècnics, i organitza seminaris, cursos federatius i internacionals i…
Federació Catalana d’Hípica
Hípica
Organisme rector de l’hípica a Catalunya.
Fou fundada l’any 1969 com a continuació de la delegació catalana de la Reial Federació Hípica Espanyola Els primers presidents foren Jorge Camps i Àngel Clavero Té per objectiu la promoció i la regulació de l’hípica esportiva i inclou les modalitats de doma clàssica, salt d’obstacles, volteig, doma vaquera, raid, bàsquet a cavall, enganxos, TREC tècnica de recorregut eqüestre, alta escola i equitació western Fomenta també el turisme eqüestre, la hipoteràpia i l’equitació adaptada Vetlla per la formació dels esportistes, els àrbitres, els tècnics i els dissenyadors de recorreguts i tutela les…
Alfred Pallardó i Guillot
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i escriptor.
Impressor d’ofici, el 1887 es traslladà a Madrid, on dirigí La Nación i contribuí a la fundació del Centre Català Després de viatjar per Europa i per Amèrica, el 1905 s’establí a Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres, fundà la revista Juventud Ilustrada i fou redactor en cap de Las Noticias Publicà, moltes vegades signant Alfred o Alfredo Pallardó Bestard de la Torre , obres teatrals en llengua castellana entre les quals els drames Atrás el extranjero , 1879, segona part d’ El sitio de Gerona , de Josep O Molgosa, i Los misterios de Barcelona , 1915, i en llengua catalana entre…
,
Geoffrey Hinton
Física
Psicòleg cognitiu i informàtic britanicocanadenc.
Es llicencià en psicologia experimental al King’s College de Cambridge 1970 i es doctorà en intelligència artificial a la Universitat d’Edimburg 1978 Treballà a la Universitat de Sussex, a la Universitat de Califòrnia San Diego, EUA i a la Universitat Carnegie Mellon Pittsburg També fou el director fundador de la unitat de neurociència computacional al University College de Londres Creà l’empresa DNNresearch Inc, que el 2013 fou adquirida per Google, i des d’aquest any treballa a l’empresa i és professor del departament d’informàtica de la Universitat de Toronto Des del 1998 és membre de la…
Nauru 2009
Estat
Segurament el tema més rellevant de l'any va estar relacionat amb les limitacions de la pesca de la tonyina i el repartiment dels beneficis que genera A grans trets, l'acord de Nauru estableix un major control sobre els vaixells pesquers, l'establiment d'una oficina de control permanent, amb seu a les illes Marshall, i la redistribució dels beneficis d'aquest lucratiu negoci, en què els països sobirans de les aigües territorials on es pesquen les tonyines reben poc més del 5% dels beneficis finals Al mes de febrer, Marcus Stephen, president del país, va afirmar públicament que es comprometia…
Antoni Seva i Llinares
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Escriptor i filòleg.
Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1966 i fou professor de la UPF Collaborà, entre d’altres, en les revistes Gorg , Serra d’Or i Canigó El 1968 publicà el llibre Alacant 30000 pieds noirs L’any 1976 es doctorà en filologia clàssica amb un treball titulat Estudi sobre la tradició textual de Sèneca tràgic Autor de diversos treballs sobre teoria de la traducció, treballà a la Fundació Bernat Metge en la traducció dels clàssics llatins al català i dirigí des del 1982 la redacció d’un extens diccionari llatí-català 1994, del qual fou també coautor L’any 1982…
,
Josep Tomàs i Piera
Història
Advocat i polític.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Membre d’Acció Republicana de Catalunya, fou secretari del consell directiu i formà part del comitè revolucionari de Catalunya 1930 El 1931 fou un dels fundadors del Partit Catalanista Republicà, fins que finalment ingressà a l’Esquerra Republicana de Catalunya Fou diputat a corts el 1933 i el 1936, ministre de treball, sanitat i previsió social en el govern de Largo Caballero setembre del 1936 i vicepresident de les corts Presidí també el consell d’administració de l’Editorial Llibertat, d’ERC Durant la Guerra Civil fou cònsol de la…
Francesc Tarín i Juaneda
Cristianisme
De nom religiós Bernat Maria.
Historiador Es llicencià en dret a València el 1879 Exercí d’advocat fins el 1881, que es retirà per dedicar-se als estudis d’art i d’història El 1884 entrà en qualitat d’arxiver al Collegi del Patriarca de València Professà a la cartoixa de Miraflores el 1905 La seva producció literària, impresa només en part, suma 25 obres, la majoria d’elles sobre estudis cartoixans La cartuja de Porta Coeli 1888, ampliada i publicada de nou el 1897, La real cartuja de Miraflores 1896, resumida i publicada de nou el 1899, Noticia histórica de la cartuja de Nuestra Sra de Aula Dei 1906 i Historia de las…
Honorat Ciuró
Literatura catalana
Prosista, poeta i memorialista.
Sacerdot, beneficiat de Sant Pere de Tuïr Deixà diversos manuscrits, redactats amb candidesa i sense pretensions literàries, preciosos per a conèixer la vida rural dels Aspres abans i després de l’annexió del Rosselló a França un Tractat de la capella començat el 1637 i acabat el 1664, que ha estat considerat una novella religiosa en brut i un exemple de misticisme rural el Cant d’Honorat , una cançó de gust popular composta al to de Pastoreta galana Camins traçats , pròpiament un llibre de família on hom explica la genealogia, els capítols matrimonials, els testaments i els costums devots…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina