Resultats de la cerca
Es mostren 6053 resultats
major
Música
Adjectiu que s’aplica, en oposició a ’menor', a intervals, acords i modes.
Els intervals majors són aquells intervals del sistema diatònic que, tenint dues magnituds possibles i a excepció dels intervals justos, tenen un semitò més que els seus corresponents menors S’anomenen acords majors o tríades majors, o acords perfectes majors els acords amb 5a J i 3a M Rep el nom de mode major el mode del sistema tonal que, en la seva presentació escalar, mostra la següent seqüència de tons T i semitons S T-T-S-T-T-T-S
Fundació Stämpfli

Aspecte de l’interior de la Fundació Stämpfli
© Fundació Stämpfli
Museu
Museologia
Entitat constituïda l’any 2006 amb l’objectiu de promoure un fons d’art i un museu d’art contemporani a Sitges (Garraf).
En fou l’impulsor Peter Stämpfli, artista suís resident al municipi L’any 2011 obrí al públic la mostra inicial de la collecció d’art en un nou espai museístic situat a l’antic Mercat del Peix i a la primera planta de l’edifici adjunt de Can Mec La fundació acull un fons de més de 70 obres de 60 reconeguts artistes contemporanis procedents de 21 països diferents L’espai museístic és gestionat pel Consorci del Patrimoni de Sitges
Museu Valencià de la Festa

Interior del Museu Valencià de la Festa
© Museu Valencià de la Festa
Museu
Centre museístic inaugurat l’any 2002 a Algemesí i integrat en la xarxa de museus de la Diputació de València.
Es troba situat al convent de Sant Vicent Ferrer El muntatge expositiu se centra en dues exposicions permanents una és dedicada a la festa major d’Algemesí patrimoni immaterial de la humanitat per l’UNESCO i a les tradicionals muixerangues, i l’altra mostra altres festes significatives que se celebren al País Valencià, explicades en 11 apartats, que tracten des de la festa al llarg de la història fins a la gastronomia de festa Acull l’Inventari General de Festes Valencianes
anàfora
Lingüística i sociolingüística
Terme manllevat pels gramàtics grecs a la retòrica i ressuscitat pels lingüistes moderns, que designa el fet que un membre d’una frase és objecte d’una referència ulterior, dins la mateixa frase o dins una frase del discurs.
La frase quan en Pere va saber el fet, no s’hi va resignar exemplifica els dos tipus de referència anafòrica més importants en català l’anàfora pronominal hi remet a el fet i l’anàfora zero el subjecte en Pere és implícit en el segon verb Tal com mostra aquest mateix exemple, no cal que la referència anafòrica conservi la funció gramatical del membre hi té el valor d’un complement preposicional, mentre que el fet apareix en funció d’objecte directe/>
enquesta
Sociologia
Conjunt d’operacions encaminades a recollir informació sobre un fenomen o un aspecte social determinats.
Constitueix un mètode d’investigació, que hom efectua a través de diferents instruments, el més comú dels quals és l’interrogatori de l’univers o d’una mostra estadísticament representativa que interessa d’investigar mitjançant un qüestionari L’enquesta ha adquirit un gran desenvolupament gràcies a la sociologia, bé que també és utilitzada com a element auxiliar en altres disciplines o com a mitjà usat per l’autoritat judicial per a aclarir els elements i les circumstàncies d’un fet punible
Nicolau Campaner i Sastre de la Geneta
Dret
Advocat, fill de Jaume Campaner i Crespí, també advocat.
Es doctorà en dret civil i canònic 1763 S'establí a Madrid 1771, on exercí càrrecs públics Ingressà a l’Academia de Derecho Público 1772 Posteriorment fou alcalde d’Oriola 1787 i de Tortosa, i oïdor de l’audiència de Mallorca Es mostrà contrari a la pena de mort Durant les guerres napoleòniques fou vocal de la Junta Suprema de Mallorca Uns versos publicats durant el Trienni Constitucional li valgueren una sanció del règim absolutista Posseí una de les millors biblioteques mallorquines
Jesús Blasco i Monterde
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant.
Creador d’històries illustrades, de les quals és també el guionista Fou considerat com un mestre del gènere a la península Ibèrica S'inicià collaborant en les revistes infantils Mickey i Pocholo , però fou a la revista infantil Chicos , els primers anys quaranta, on mostrà la seva personalitat i on creà el personatge “Cuto” Posteriorment treballà per a editores angleses —realitzant obres com Steel Claw — i franceses — Dargaud — La seva obra adopta formes i estils diversos segons el gènere que tracti
William Russell Bascom
Antropologia cultural
Antropòleg cultural nord-americà.
Feu treball de camp a l’Àfrica Occidental, i posteriorment fou professor a la Nortwestern University, d’Illinois fins el 1957, que passà a la Universitat de Berkeley, Califòrnia Especialista en el folklore africà, es mostrà partidari de considerar la tradició oral com a art D’entre les seves obres cal esmentar African Arts 1967, Ifa Divination Communication between Gods and Man in West Africa 1969, on explicà el sistema d’endevinació ioruba, i The Yoruba of Western Nigeria 1969
Francesc Domènec
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Frare dominicà, estudià teologia a Santa Caterina de Barcelona 1487-1488, i estigué assignat al convent de València 1491-94 És autor del gravat en metall de La Mare de Déu del Roser 1488, difós pel Llibre dels miracles del Roser 1540 de Jeroni Taix, i que és la primera mostra important de gravat coneguda als Països Catalans fou tirat de nou el 1897 per l’Acadèmia de Sant Carles de València El mateix 1488 signà un altre gravat Sant Antoni Abat
Miquel IX Paleòleg
Història
Emperador d’Orient (1295-1320).
Fill primogènit d’Andrònic II, fou associat al tron el 1295 Combaté sense èxit al capdavant de l’exèrcit bizantí contra els otomans, que s’havien establert ja definitivament a l’Àsia Menor Es mostrà sempre hostil a la companyia catalana dels almogàvers que, cridats pel seu pare, havien acudit a Constantinoble Fou el principal culpable de l’assassinat del capitost català Roger de Flor a Andrianòpolis 1306 i de les cruels circumstàncies que per als grecs provocà aquesta traïdoria
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina