Resultats de la cerca
Es mostren 1815 resultats
Richard von Weizsäcker
Política
Polític alemany.
Fill del secretari d’estat del ministeri d’afers estrangers del Tercer Reich i germà de Carl Friedrich von Weizsäcker , estudià història i filosofia a Oxford i Grenoble, i en 1938-45 combaté en la Segona Guerra Mundial amb l’exèrcit nazi Posteriorment estudià dret a la Universitat de Göttingen, on es llicencià el 1953, i collaborà en la defensa del seu pare durant el procés de Nuremberg 1948 Treballà com a directiu en la indústria 1950-67 i presidí el Congrés de l’Església Evangèlica 1964-70 Membre de la CDU des del 1954, fou diputat al Bundestag 1969-81, alcalde governador del…
Els cànids: guineu i afins
Àrea de distribució mundial dels cànids El ratllat blau indica l’àrea ocupada pel dingo Canis dingo , espècie que va colonitzar Austràlia fa uns 20 000 anys i que, pertant, no pertany a la fauna originària d’aquest continent-illa Maber, original dels autors Els cànids són carnívors adaptats al desplaçament a la carrera per espais oberts Per aquest motiu, són dotats d’extremitats relativament llargues La base de la seva alimentació la constitueixen les preses d’origen animal, inclosa la carronya, però molts d’ells, i pràcticament tots en alguna ocasió, consumeixen vegetals sovint Aquesta…
Lalo Schifrin
Música
Compositor, director, arranjador i pianista de jazz argentí establert als EUA.
Estudià música amb el seu pare, Luis, mestre de concerts del Teatro Colón, i amb Juan Carlos Paz, E Barenboim i M Drago Gràcies a una beca, el 1950 anà a París a estudiar amb O Messiaen, ciutat on s’interessà pel jazz En retornar a l’Argentina formà una banda de be-bop El 1958 es traslladà a Nova York, on tocà i arranjà per a moltes bandes i intèrprets, com el català Xavier Cugat o la Dizzy Gillespie’s, amb la qual actuà en 1960-62 El 1964 anà a Hollywood, ciutat on experimentà un gran èxit com a compositor de bandes sonores i música per a la televisió Gravà i dirigí grans intèrprets de…
tuba wagneriana
Música
Tipus especial de tuba, de forma ovalada i amb el pavelló orientat cap amunt, que fou concebut i construït a instàncies de R. Wagner, el 1870, per a les representacions de L’anell del Nibelung.
En la clas sificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit del tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons També són anomenades trompes wagnerianes o tubes trompa, perquè participen de les característiques d’ambdós instruments El so és generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, que és recollida per un broquet metàllic, de trompa, que pot separar-se del cos de l’instrument El tub acústic és metàllic, de perforació ampla i conicitat progressiva, doblegat en forma ellíptica Acaba en una campana de diàmetre semblant al de la tuba, orientada cap…
conflicte de les selfactines
Història
Nom amb el qual hom coneix els fets ocorreguts a Barcelona pel juliol del 1854 contra la mecanització de la filatura amb les selfactines.
Unes primeres reaccions als Països Catalans, contra la introducció de maquinària en el procés de la producció i contra l’atur forçós que resultava de la mecanització, es produïren a Alcoi 1821, Camprodon 1823, Barcelona 1835 i Igualada vers el 1847 Les selfactines foren introduïdes al Principat vers el 1844 El 1849 funcionaven amb aquestes màquines 91468 fusos L’any 1854 els fusos en moviment eren ja més de 200000 A Barcelona, aquestes màquines ocupaven el 1854 uns 1200 filadors En ocasió de la revolució progressista, es produïren a Barcelona entre el 14 i el 16 de juliol de 1854 reaccions…
Andreu Vidal i Llimona
Música
Editor, compositor i pianista català.
Fill de l’editor Andreu Vidal i Roger Barcelona, aprox 1804 – 1889, inicià els estudis musicals amb Joan Sariols i tingué B Boisselot com a mestre de piano Posteriorment, ingressà al Conservatori del Liceu, on més tard exercí també la docència i estrenà una Simfonia per a gran orquestra Amplià estudis a París i, segons algunes fonts, a Berlín Compongué obres líriques, com Rosa y Felisa 1867, el sainet El barbero de mi calle 1898, l’òpera còmica El estudiante endiablado 1895, el vodevil La mujer de papá i l’opereta El Húsar 1892 També feu arranjaments i adaptacions de música d’altri, com la…
Trebor
Música
Compositor occità.
És possible que fos membre de la capella de Gastó III Febus de Foix, a qui rendí homenatge en la seva balada Se July Cesar En envellir el comte, Trebor pensà a assegurar el seu futur a la casa de Joan I de Catalunya-Aragó Per a guanyar-se la seva estimació li dedicà les balades En seumeillant , datable entre el 1388 i el 1389, i Quant joyne cuer Aquesta darrera data de l’any 1390, com Passerose de beauté , dedicada a l’esposa del monarca, Violant de Bar Mort Gastó Febus, li succeí el seu nebot Mateu I de Castellbò 1375-98, i potser llavors Trebor aprofità l’ocasió per a tornar a Foix, no…
La memòria de l’aigua
Cinematografia
Pel·lícula del 1991; ficció de 82 min., dirigida per Héctor Fáver.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Grup Cinema-Art Lluís Serra i Sanvicens, Barcelona, Morgana Producciones Buenos Aires GUIÓ HFáver, Eugenia Kleber FOTOGRAFIA Gerard Gormezano blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ EKleber MUNTATGE HFáver, Manel Almiñana MÚSICA Lito Vitale SO MAlmiñana, Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ Boris Rotenstein Joseph, Isabel Abad Ivona i mare de Joseph, Cristina Peralta Myriam, Jaume Viada Oger, Nicolás Álvarez Joseph nen, Anna Llobet Myriam nena, Luci Lerer veu en off en jiddish PREMIS Amsterdam 1992 Joris Ivens, Montpeller 1992 menció especial del jurat…
Joaquim Domingo Sánchez
Billar
Jugador de billar.
Fill de l’encarregat del Club Billar Sants de Barcelona, es formà en aquest club A setze anys establí un rècord del món amb 51 caramboles en una sèrie i a la banda, que perdurà durant més de disset anys El 1933 participà en el seu primer Campionat d’Espanya Guanyà en tres ocasions el Campionat del Món de billar artístic 1959, 1965, 1967, i aconseguí cinc subcampionats del món de carambola lliure En l’àmbit europeu, guanyà tres Campionats d’artístic 1952, 1968, 1969, un Campionat de 3 bandes 1948, un Campionat de quadre 71/2 1949, un Campionat de banda 1953, un Campionat de pentatló 1954 i un…
Club de Futbol Reus Deportiu

Equip de la temporada 2009-10 del Club de Futbol Reus Deportiu
Club de Futbol Reus Deportiu
Futbol
Club de futbol de Reus.
Fundat el 23 de novembre de 1909, nasqué amb la denominació de Club Deportiu L’any 1917 es fusionà amb el Club Velocipedista i amb l’Olímpia FC per crear el Reus Deportiu , que els primers temps tingué una activitat poliesportiva Fou campió de Catalunya de segona categoria l’any 1923 i 1924, i ascendí a la primera categoria B del Campionat de Catalunya Després de la Guerra Civil debutà en categoria territorial i l’any 1943 pujà a tercera divisió estatal El 1951, a causa d’una crisi econòmica, es dividí en dues entitats el CF Reus Deportiu, que es dedicà al futbol, i el Reus Deportiu, que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina