Resultats de la cerca
Es mostren 13637 resultats
Berta Velasco Casals

Berta Velasco Casals
FS GIRONELLA
Futbol sala
Jugadora de futbol sala.
Formada com a ala, jugà set temporades a la divisió d’honor amb el Futbol Sala Gironella 2005-12, tot i que passà pel Femesala Elx 2008 La temporada 2012-13 jugà al Club Deportivo Orvina navarrès i el 2013 tornà al Gironella, que l’any 2017 passà a ser l’Associació Esportiva Penya Esplugues Guanyà quatre vegades la Copa Catalunya 2007, 2009, 2010, 2011 i fou escollida millor jugadora catalana 2009 Formà part de la selecció estatal universitària, amb la qual fou subcampiona del món 2011, i de la selecció absoluta, amb la qual guanyà el Campionat d’Europa 2019 Fou elegida millor jugadora de la…
el Matarranya
el riu Matarranya
© Fototeca.cat
Riu
Riu del SW de la Depressió de l’Ebre, afluent d’aquest riu per la dreta.
Neix als ports de Beseit comarca del Matarranya, al NE del tossal d’Encanader 1 396 m alt Pren la direcció NW i passa per Beseit i Vall-de-roures on, havent deixat enrera les calcàries mesozoiques, eixampla el llit en els materials tous de la Depressió, pren després la direcció N i passa per la Torre del Comte, prop de la Vall del Tormo, i per Massalió, entra a Terra Alta, on passa per Maella, Favara de Matarranya i Nonasp ja en direcció NE, s’endinsa en meandres encaixats i travessa els darrers contraforts de la Serralada Prelitoral Catalana Desguassa a l’Ebre a l’E de Faió…
Pere Caro i Sureda

Pere Caro i Sureda
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Tercer marquès de la Romana Estudià a Lió, a Salamanca i a Madrid Ingressà a la marina de guerra 1775 i serví a les ordres de Federico Gravina El 1784 viatjà per França, Àustria i Alemanya En declarar-se la Guerra Gran 1793, passà a l’exèrcit de terra, i serví a Guipúscoa en el del seu oncle Ventura Caro Passà després a Catalunya, ja com a general de brigada, i participà en la batalla del Montnegre 1794 El 1800 fou capità general interí de Catalunya El 1807 li fou confiat el comandament dels 15 000 soldats que Carles IV, pressionat per Napoleó, envià a Alemanya i Escandinàvia Bé que, després…
ducat de Saxònia-Coburg
Història
Estat independent alemany creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia el 1563, per al duc Joan Frederic II de Saxònia-Gotha (mort el 1595).
Tingué els mateixos titulars que el ducat de Saxònia-Gotha fins el 1638, quan passà al duc de Saxònia-Weimar, el 1640 al de Saxònia-Altenburg, el 1672 al de Saxònia-Gotha i, finalment després de llargs litigis, el 1699, ©al de Saxònia-Saafeld ducat que havia estat format el 1680 per a un fill —Joan Ernest I, mort el 1729— del duc Ernest I de Saxònia-Gotha Des del 1714 passà a denominar-se ducat de Saxònia-Coburg-Saafeld , i, en adquirir Gotha i passar Saafeld al ducat de Saxònia-Meiningen 1825, esdevingué 1826 ducat de Saxònia-Coburg-Gotha i durà fins el 1918, que fou proclamada la república…
comtat de Collesano
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1354 a Francesco Ventimiglia, comte de Geraci.
Per rebellió del segon comte Antonio Ventimiglia e Lauria el 1339 fou concedit a Arrigo Rosso, tercer comte d’Aidone, però li fou tornat el 1414 i, a la seva mort 1415, havent desheretat l’hereu, passà al marit de la filla Constança, Gilabert de Centelles i de Cabrera El comtat fou confiscat al seu fill Antoni de Centelles i de Ventimiglia i donat 1444 a Pere de Cardona i de Villena, que en fou el sisè titular Pel matrimoni de la seva besneta Antònia de Cardona i de Gonzaga amb Ferran d’Aragó, duc de Montalto, el comtat passà 1545 a aquesta família i després 1587 als Montcada, prínceps de…
recitatiu
Música
Cant declamat de ritme lliure, adaptable als accents i al ritme del llenguatge.
Herència del cant litúrgic del judaisme sinagogal, passà a la litúrgia cristiana, sobretot en la lectura cantada de les lectures bíbliques, de les oracions i de la salmòdia Al s XVI passà a l’òpera, a l’oratori, a les cantates i a altres obres vocals, en què fou gradualment fixat com a part narrativa o d’acció dins l’obra, per contrast amb l'ària Podia ésser acompanyat només per un clavecí, violoncel, etc recitatiu secco , o bé per una part de l’orquestra o tota recitatiu acompanyat Aquest, preconitzat per Gluck, acabà abolint l’altre, al s XIX En algunes ocasions, hom ha adaptat la tècnica…
Charolais
Regió de Borgonya, França, prolongació septentrional del Massís Central.
L’economia és essencialment ramadera raça bovina charolaise El Charolais havia constituït una castellania del comtat de Chalon, la qual pertangué als senyors de Borbó El 1316 fou separat de Chalon i erigit en comtat de Charolais a favor de Beatriu de Clermont, la qual es casà 1327 amb Joan I d’Armanyac El 1390 passà al duc de Borgonya Felip II l’Ardit, i a la mort 1477 del seu besnet Carles I el Temerari fou unit a la corona, però el 1493 Carles VIII el retornà al net del Temerari, Felip d’Àustria, que el transmeté al seu fill, l’emperador Carles V, i als seus descendents El 1684 passà als…
Lluís Castelló
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Fill de flequers, els seus pares l’iniciaren en l’aprenentatge d’aquest ofici que exercí fins que passà a Amèrica Ben integrat a la vida catalana dels residents a l’Argentina i a l’Uruguai, on passà també un temps fou un dels fundadors del Centre Català de Montevideo Autodidacta, exercí ocupacions diverses fins que finalment es dedicà plenament a la vida literària i al periodisme Publicà una novella de gran èxit Rumbos eternos i escriví també, en català, a Ressorgiment i Catalunya de Buenos Aires Autor teatral, també, escriví dues obres A la ma de Déu i En fallida Dirigí el periòdic…
Diari de Vilanova
Periodisme
Periòdic fundat a Vilanova i la Geltrú l’1 d’agost de 1850 per Josep Pers i Ricard.
De periodicitat diària, bé que inicialment redactat en castellà amb el nom de Diario de Villanueva y Geltrú , publicava molt sovint collaboracions en català Continuà la seva edició fins el 1936 com a Periódico de Intereses Morales y Materiales, Avisos y Noticias Un article publicat en català el 1957 li causà problemes amb les autoritats franquistes Des del 1976 es publicà amb la capçalera Diari de Vilanova Passà a ser íntegrament en català i d’aparició setmanal Des del 2000 el tiratge era d’uns 7000 exemplars Aquest any rebé la Creu de Sant Jordi Afectat de greus problemes econòmics, el…
Sant Iscle i Santa Victòria de Paüls (la Torre de Cabdella)
Art romànic
El lloc de Paüls apareix esmentat l’any 1064, quan el comte de Pallars Sobirà, Artau I, va cedir “ ipsas villas de Paduls ”, entre altres béns, com a penyora al comte Ramon V de Pallars Jussà La jurisdicció restà en poder del comte de Pallars Sobirà d’on passà, com a lloc del marquesat de Pallars, als Cardona i, posteriorment, als Medinaceli, encara que la jurisdicció civil, als segles XVII i XVIII, era del baró de Senaller El 1821 passà a la casa Plandolit No tenim notícies sobre la seva església fins al principi del segle XVI, en què consta que era annexa de Santa Maria de Mont-ros, dins l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina