Resultats de la cerca
Es mostren 1186 resultats
els Arenals del Sol
Platja
Platja i centre turístic de la Costa Blanca, dins el terme municipal d’Elx (Baix Vinalopó), entre la platja d’Aigua Amarga i el cap de Santa Pola.
Santa Maria la Mar
L’església parroquial de Santa Maria la Mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la Salanca, a la costa, al N de la Tet, límit meridional del municipi (seguint, però, l’antiga desembocadura, més al N de l’actual).
Hi ha 612 ha conreades, 300 de les quals són de vinya, que produeix vins de denominació d’origen controlat Les hortalisses en expansió ocupen 196 ha carxofes 153 ha i escaroles 19 Hi ha dues cooperatives La ramaderia ovina consta d’uns 870 caps A l’activitat pesquera de la Platja de Santa Maria s’ha sumat el turisme, que afecta no solament aquest nucli, sinó, en general, tota la zona costanera al nord del terme, vers el rec del Bordigó, que procedeix de Torrelles, s’ha desenvolupat un curiós nucli de barraques d’estiueig de gent del país, especialment perpinyanesos, anomenat el Bordigó El…
cap de la Nau
El cap de la Nau
© Fototeca.cat
Gran promontori de la costa de la Marina Alta que constitueix l’extrem més oriental del País Valencià; és l’avançament dins la mar de les serralades prebètiques.
Situat dins el municipi de Xàbia Marina Alta, correspon al Promontorium Ferrarium , que separava el sinus Sucronensis i el sinus Illicitanus dels antics Els materials geològics, cada cop més vells vers el S, componen faixes paralleles des del Miocè al Cretaci inferior, que cabussen al NE La toponímia, no gaire unànime, té una versió marina, més senzilla, que només conté el cap de Sant Martí i el de la Nau pròpiament dit 116 m alt, al S del sector més oriental del promontori, on hi ha un far, i una altra de terra, on se succeeixen, de N a S, el cap Prim, la platja i l…
mona

Mona de Pasqua
© Sugar Rain
Etnologia
Coca o pastís de diferents formes, generalment guarnit d’un o més ous durs, amb closca sovint pintada, o bé d’ous de xocolata encallats dins la pasta de farina i adornat a vegades amb algunes galindaines populars, que hom menja per la festa de Pasqua Florida; també és anomenada mona de Pasqua.
En determinades regions el pastís té forma d’algun objecte o animal, i hom ha utilitzat modernament la xocolata i el crocant com a guarniment Les figures de xocolata, de temàtica molt diversa, han substituït en molts casos la tradicional coca d’ous Mona de Pasqua © CIC - Moià És un obsequi que els padrins i en algunes comarques els avis o els pares fan a llurs fillols o bé nets o fills, en tot el Principat de Catalunya i el País Valencià Les famílies o colles de fadrins i fadrines anaven a menjar-se la mona al camp o a la platja a la ciutat de València, el lloc clàssic d’aquestes…
Raúl Llopart Reimann
Voleibol
Jugador i entrenador de voleibol.
Central, el 1980 arribà al Collegi Alpe, procedent del Club Voleibol Son Amar de Mallorca Després de tres temporades, el 1983 fitxà per l’Hispano Francès i el 1984 per l’ARCA Almacelles El 1986 tornà a Barcelona per jugar amb els Bombers, on formà un trident destacat amb Rafa Pascual i Sergio Arregui i aconseguí dos trofeus Generalitat 1988, 1989 El 1989 marxà al Club Voleibol Palma També fou jugador de la selecció universitària de la Universitat de Barcelona durant set temporades 1982-89 i en 45 ocasions de la selecció espanyola El 1991 fou convocat per jugar partits…
Francesc Llenas Sabanes

Francesc Llenas Sabanes (a l’esquerra)
Voleibol Terol
Voleibol
Jugador de voleibol.
Començà jugant a l’Institut Frederic Martí Carreras de Palafrugell i, després de ser campió d’Espanya cadet amb la selecció catalana, fitxà pel FC Barcelona, on jugà a l’equip juvenil El 2000 marxà al CN Sabadell, on jugà la Lliga FEV Després de quatre temporades fitxà per l’Andorra TX, amb el qual debutà a la Superlliga La temporada 2006-07 vestí la samarreta del J’Hayber Elche, i el 2007 fitxà pel CAI VB Terol En aquest equip guanyà la Superlliga 2009, 2010 i la Supercopa 2010 El 2010 fitxà per l’Unicaja Almería, però posteriorment retornà al CAI VB Terol Amb la selecció…
Federació Catalana de Tamborí
Altres esports de pilota o bola
Organisme que regeix la pràctica del tamborí a Catalunya.
Fou creada a Barcelona l’any 2009, i té un antecedent en un primer moviment organitzat l’any 2007 al voltant de Tamcatorg, després de la primera participació d’un combinat català a la Copa d’Europa de clubs 2005 El 2008 finalitzà la redacció del pla estratègic que donà lloc a la seva creació, a càrrec d’Agustí Castillo Cañiz Regula les modalitats clàssica, de sala, de platja i tambourelli L’any 2010 va organitzar la primera Lliga Catalana, en modalitat de sal El 2009, fou reconeguda oficialment com a membre de ple dret de la FIBT Fédération Internationale de Balle au Tambourin i…
Begur

Detall del nucli antic al voltant de l’església de Sant Pere i, al fons, les restes del castell de Begur
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, situat al massís de Begur.
Situació i presentació Per tot el costat de llevant i al NE limita amb la mar, en un tram de litoral alt i escarpat al N limita amb el municipi de Pals, a l’W en part amb Regencós i al S i SW amb Palafrugell Es troba al centre de la franja litoral de la comarca i comprèn gairebé tot el sector muntanyós del massís de Begur, extrem septentrional de la Serralada Litoral El massís, format per calcàries, roques metamòrfiques i granits, culmina al puig de Son Ric, a 323 m d’altitud, i en el seu contacte amb la mar forma una successió d’entrades i sortides, de cales i de puntes, amb grans penya-…
grau
Transports
Punt de la riba que serveix de desembarcador.
Sovint origina barris marítims designats, per això, també graus pel desdoblament portuari d’una vila o una ciutat, que sol ésser situada a una distància entre 2 i 6 km Aquest fet, abundós al golf de València, s’explica per la franja litoral de marjals palúdiques que desaconsellaven l’establiment dels nuclis urbans vora mar Per això s’establia un terraplè fins a la platja, on era bastit el grau Sovint coincidia amb la desembocadura d’un riu antigament, l’Ebre i el Xúquer, i encara avui el Millars a Almassora, el riu Sec de Betxí a Borriana, el Túria a València i el riu d’Alcoi a…
Fundació Pau Casals

Seu de la Fundació Pau Casals
Música
Fundació creada a Puerto Rico el 1972 per Pau Casals i la seva esposa, Marta Montañez.
Té per objectiu preservar i gestionar el patrimoni que la família Casals deixà a Catalunya quan s’exilià el 1939, com també potenciar la figura del compositor i divulgar la seva música Inicialment, la fundació estigué gestionada per un patronat presidit per l’abat de Montserrat, els membres del qual eren els presidents de diverses institucions catalanes i amics personals del matrimoni Actualment, a més del patronat, una comissió executiva i el director de la fundació s’encarreguen del seu funcionament La seva principal missió és la conservació de la casa que Pau Casals feu construir a la…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina