Resultats de la cerca

Hom la designa sovint per ℒ f , o bé per ℒ f , i permet de transformar equacions diferencials de difícil resolució en equacions algèbriques És emprada especialment per a l’anàlisi de circuits elèctrics i de servosistemes

Hom parla, per exemple, de gap entre l’oferta i la demanda, entre despeses i ingressos, etc

Hom la simbolitza per G , i val G = RY 2 , on R és la resistència En cas de corrent continu, la conductància és la inversa de la resistència G = 1/ R La seva unitat de mesura és el siemens

Fou fundada el 1804 i tancada el 1862 Considerada la manufactura de ceràmica més important de les creades a la primera meitat del s XIX a la península Ibèrica, les seves peces són molt estimades per museus i colleccionistes Les dels primers anys presenten una sòbria decoració des del 1845 augmenten els motius decoratius, especialment de temes xinesos i romàntics d’inspiració anglesa El 1970 hom reprengué la manufactura de ceràmica

Començà la seva trajectòria l’any 1947 com a humorista en el diari “Madrid”, en què publicà un acudit cada dia fins el 1971, i en la revista satírica “La Codorniz”' L’any 1972 fundà el setmanari d’humor “Hermano Lobo”, del qual també esdevingué director, i collaborà a més en altres publicacions És autor de nombrosos llibres, entre els quals destaquen El manzano de tres patas 1956, El rabioso dolor y otros bienes de consumo 1971, Todos somos de derechas 1973, Que viva España manque pierda 1974, Una autobiografía 1973, El libro de cabecera 1975, Yo fui feliz en la guerra 1986, La enfermedad es…

Estudià al Théâtre de l’Opéra de París 1936-40 Com a ballarí estrella actuà en les millors companyies Ballets des Champs Élysées 1945, Ballets de París 1947, Ballet Théâtre i, en diverses ocasions, al Metropolitan Opera House de Nova York i a la Scala de Milà El 1956 fundà la seva pròpia companyia de ballet

Com a actor collaborà en l’Agrupació Avenir, fundada per Felip Cortiella en ple modernisme Escriví peces de caràcter popular, jocós o melodramàtic, que assoliren grans èxits Cultivà la comèdia — Com més serem més riurem estr 1931— i el sainet — Un milionari del Putxet estr 1927, La Mary Pickford del carrer de l’hospital estr 1929, La veïna del terrat estr 1930, El paradís artificial 1930, La més bonica del barri estr 1933, entre d’altres També és autor de sarsueles, com Parisette 1927 música de Cassià Casademont, i d’operetes Deauville, port de París 1932 música de Josep M Torrents Amb Josep…

Fill de Benet Montfort i Besades El 1765 fou nomenat director de la classe de gravats i làmines de l’Acadèmia de Sant Carles, de València El 1748 fou nomenat director de la Imprenta Real i tresorer de la Biblioteca Real, de Madrid Renuncià a heretar la impremta familiar, que passà al seu germà Benet Fou acadèmic de San Fernando

No perjudica l’ ozonosfera   perquè no conté clor, motiu pel qual fou introduït pel Protocol de Mont-real  1987 com a substitut del clorofluorocarbur  CFC i l’hidroclorofluorocarbur, però com aquests també és un potent gas d’ efecte hivernacle Per aquest motiu, en una versió revisada, l’any 2016 el Protocol de Mont-real n’impulsà la substitució gradual per altres compostos