Resultats de la cerca
Es mostren 4837 resultats
Chumy Chúmez
Disseny i arts gràfiques
Humorista gràfic i guionista espanyol, de nom real José María González Castrillo.
Començà la seva trajectòria l’any 1947 com a humorista en el diari “Madrid”, en què publicà un acudit cada dia fins el 1971, i en la revista satírica “La Codorniz”' L’any 1972 fundà el setmanari d’humor “Hermano Lobo”, del qual també esdevingué director, i collaborà a més en altres publicacions És autor de nombrosos llibres, entre els quals destaquen El manzano de tres patas 1956, El rabioso dolor y otros bienes de consumo 1971, Todos somos de derechas 1973, Que viva España manque pierda 1974, Una autobiografía 1973, El libro de cabecera 1975, Yo fui feliz en la guerra 1986, La enfermedad es…
Jean Babilée
Dansa i ball
Música
Ballarí i coreògraf francès, de nom real Jean-René-Albert-William Gutman.
Estudià al Théâtre de l’Opéra de París 1936-40 Com a ballarí estrella actuà en les millors companyies Ballets des Champs Élysées 1945, Ballets de París 1947, Ballet Théâtre i, en diverses ocasions, al Metropolitan Opera House de Nova York i a la Scala de Milà El 1956 fundà la seva pròpia companyia de ballet
Gastó A. Màntua
Teatre
Escriptor i actor teatral, de nom real era Gastó Alonso i Manaut.
Com a actor collaborà en l’Agrupació Avenir, fundada per Felip Cortiella en ple modernisme Escriví peces de caràcter popular, jocós o melodramàtic, que assoliren grans èxits Cultivà la comèdia — Com més serem més riurem estr 1931— i el sainet — Un milionari del Putxet estr 1927, La Mary Pickford del carrer de l’hospital estr 1929, La veïna del terrat estr 1930, El paradís artificial 1930, La més bonica del barri estr 1933, entre d’altres També és autor de sarsueles, com Parisette 1927 música de Cassià Casademont, i d’operetes Deauville, port de París 1932 música de Josep M Torrents Amb Josep…
,
Manuel Montfort i Ascensi
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor i gravador.
Fill de Benet Montfort i Besades El 1765 fou nomenat director de la classe de gravats i làmines de l’Acadèmia de Sant Carles, de València El 1748 fou nomenat director de la Imprenta Real i tresorer de la Biblioteca Real, de Madrid Renuncià a heretar la impremta familiar, que passà al seu germà Benet Fou acadèmic de San Fernando
hidrofluorocarbur
Química
Compost format per hidrogen, fluor i carboni.
No perjudica l’ ozonosfera perquè no conté clor, motiu pel qual fou introduït pel Protocol de Mont-real 1987 com a substitut del clorofluorocarbur CFC i l’hidroclorofluorocarbur, però com aquests també és un potent gas d’ efecte hivernacle Per aquest motiu, en una versió revisada, l’any 2016 el Protocol de Mont-real n’impulsà la substitució gradual per altres compostos
exactitud
Física
Qualitat d’un instrument de mesura, o d’una mesura, que dóna de la magnitud mesurada un valor proper al real o al que hom considera real, precisió.
realitat augmentada

Exemple de realitat augmentada
© CCCB
Electrònica i informàtica
Conjunt de dispositius i tecnologies que permeten afegir informació virtual sobre entorns reals.
Es comporta com si fos una capa d’informació addicional que se superposa al món real Per a disposar d’aquesta tecnologia, cal un monitor telèfon mòbil, pantalla d’ordinador, etc on poder veure la informació afegida i un programari que controla una càmera, un sensor o un GPS que, tot analitzant les dades o les coordenades del món real, afegeix la informació addicional
límit d’una funció en un punt
Matemàtiques
Valor al qual tendeix la variable dependent de la funció quan la variable independent tendeix al valor del punt en qüestió.
Donada una funció fD ⊂ ℝ → ℝ i un punt del seu domini de definició, a ∈ D , hom diu que el límit de f quan x tendeix a a és λ, o que f tendeix a λ quan x tendeix a a , si per a tot real ε> 0, per petit que sigui, existeix un real δ> 0 tal que si | x-a | 0 tal que si | x - a | A
José Luis Piquín Irastolza
Futbol
Futbolista.
Procedent del Real Unión de Irún, s’incorporà al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà durant vuit temporades 1948-57, destacant com a davanter Jugà 144 partits en la seva etapa blanc-i-blava, on marcà 20 gols La darrera campanya acabà cedit al Centre d’Esports Sabadell i la següent temporada 1957-58 jugà al Real Valladolid, i en el tram final del Campionat, al Club Esportiu Europa
Alfredo Di Stéfano Laulhé

Alfredo Di Stéfano (2003)
© Carlos Álvarez / Laureus / Getty Images
Futbol
Futbolista argentí, naturalitzat espanyol.
Fou jugador del River Plate 1945-49, amb el qual guanyà dues Lligues de l’Argentina 1945 i 1947, i del Millonarios de Bogotà 1949-53, amb el qual guanyà quatre Lligues colombianes, llevat de la del 1950 Jugà cedit un any a l’Huracán 1946 El 1953 Josep Samitier n’impulsà la contractació pel Futbol Club Barcelona després d’arribar a un acord amb el River Plate, club que tenia els drets legals sobre el jugador Parallelament, el Real Madrid negocià amb el Millonarios, l’equip en què jugava Di Stéfano en aquell moment Una estranya maniobra federativa amb aval franquista resolgué que…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina