Resultats de la cerca

Residí a l’Uruguai, Bolívia, Xile i el Perú 1846-51, i el 1852 s’uní a Justo Urquiza contra la dictadura de Rosas, però rebutjà el pla federal d’Urquiza i esdevingué el capitost de l’hegemonisme de Buenos Aires El 1862 fou elegit president tot acceptant la constitució federal del 1853 Dugué a terme una bona política administrativa, malgrat la resistència dels cacics rurals i dels federals Entrà a la Triple Aliança contra el Paraguai 1865, i el 1868 fou substituït per Domingo Sarmiento També es destacà com a escriptor

Conreà el paisatge —especialment de Deià, on residí molt temps—, la natura morta, la composició i el retrat Decorà diverses capelles i esglésies La seva obra es caracteritzava per un figurativisme d’acurada composició i colors suaus, influït per un cert arcaisme Fou elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de les Illes Balears 1955, de la qual esdevingué vicepresident Fou guardonat amb la medalla d’or del Cercle de Belles Arts 2003 i el premi Ramon Llull, del Govern de les Illes Balears 2005

Establert d’infant a València, fou deixeble del seu oncle Joan Pérez i Castiel Autor de les torres de les esglésies de Sant Llorenç, de Russafa i de Campanar, a València Amb el seu oncle féu l’església de Xelva i l’edifici de Sant Pius V a València Treballà també a Foios i a Requena El seu fill Joan Baptista Mínguez València 1715 — 1787 estudià matemàtiques a València i residí un quant temps a Madrid, on fou delineant del Palacio Real El 1775 esdevingué director de l’Acadèmia de Sant Carles de València

Format a Barcelona, a l’escola de Llotja i a l’Acadèmia Baixas, collaborà en un gran nombre de revistes, entre les quals Forma i La Illustració Catalana , l’alemanya Jugend i la francesa Le Rire Mentre residí a París formà grup amb Cappiello, Sem i Steinlen El seu estil, que subordina la forma al color, càlid al principi i de gammes fredes —blaus, violetes i verds— en la maduresa, té punts de contacte amb el de Gosé i el d’Anglada i Camarasa La seva temàtica se centra en l’element femení

Establert a Austràlia a tretze anys, fou deixeble d’Abram L Buvelot Residí a Anglaterra 1881-83 i a Espanya, on conegué Laureà Barrau i Ramon Casas 1883, que l’influí considerablement De nou a Austràlia 1885, hi introduí un cert impressionisme i fou un dels principals expositors de la “9 × 5 Exhibition of Impressions” de Melbourne 1889, punt de partida de la renovació artística australiana Pintà paisatges, escenes de gènere i retrats que, com el d' Eileen 1892, són molt a prop de l’estil de Casas

Residí a Madrid i, des de divuit anys, a Barcelona Autodidacte, collaborà a revistes de modes i es dedicà al dibuix industrial Treballà un temps al costat de Joan Junceda Els anys vint començà a conrear l’aquarella, gènere que exposà sovint a Madrid i a Barcelona El 1941 esdevingué president de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya fruit de la seva gestió fou la important exposició d’aquarellistes al Palau de la Virreina de Barcelona el 1944 Centrat en flors i en figures, destacà especialment en aquesta darrera especialitat

Estudià primeres lletres a França i després filosofia, dret i cànons El 1732 professà a Madrid al convent dels agustins, on residí quasi sempre, llevat d’un curt temps que fou prior a Ciudad Rodrigo Pel seu coneixement del grec i d’altres idiomes collaborà activament, per bé que anònimament, amb l’historiador Enrique Flórez El 1762 se li concedí el títol de mestre supernumerari L’any anterior edità una obra en llatí sobre la interpretació de la Sagrada Escriptura i és autor també d’altres obres escripturístiques que restaren manuscrites

El 1830 entrà al convent de Montblanc, on residí fins a l’exclaustració 1835 Acabada la carrera es dedicà a la predicació i aviat s’uní a la nova congregació de missioners de l’Immaculat Cor de Maria o claretians, de la qual fou el primer procurador a Roma deu anys 1858-68 El papa el nomenà el 1868 vicari general de la Mercè i consultor de la congregació de Propaganda Fide És autor de diverses obres ascètiques, la més coneguda de les quals és el llibre de meditacions Mercedes de María 1859

Quart príncep de Campofiorito i gran d’Espanya Entrà al servei de Felip V i fou capità general de Biscaia i, més tard 1721-37, de València Residí al Real i hi creà una capella de música, dirigida per Francesco Corradini, amb la qual organitzà les primeres representacions d’òpera conegudes a València 1727 o 1728, que repetí en anys successius el 1731 en ocasió de l’estada a València del futur Carles III i que aviat hom representà per al públic al Corral de l’Olivera des del 1729

Féu estudis amb Melcior Rodríguez i Alcàntara, i els amplià amb Enric Morera Residí a Brusselles, on estrenà amb èxit Autor d’obres escèniques Las bodas de Camacho 1903, amb text de Jacint Grau i Delgado, La cegueta, amb text de Modest Urgell, Les amants de Palerme, òpera en tres actes, i l’opereta Barnum Estrenà al Théâtre de la Monnaie, de Brusselles, el poema simfònic Soir Confidentiel 1913, amb text de Jean Delville Compongué poemes simfònics, arranjà cançons populars catalanes l' Andante Elegíaco 1902 i Primavera 1914