Resultats de la cerca
Es mostren 3017 resultats
Dmitrij Ivanovič Pisarev
Literatura
Comunicació
Literat, crític i publicista rus.
Demòcrata revolucionari, dirigí el periòdic Russkoje Slovo Abans de l’empresonament a Petropavlovsk 1861, tenia idees moderades que anà radicalitzant Tractà el tema del socialisme en els Očerki po istorii truda ‘Articles sobre la història del treball’, 1863 i a Posmotrim ‘Ja ho veurem', 1865, on considerava, però, la revolució irrealitzable Les seves idees estètiques, polítiques i socials, bé que amb certs errors, influïren notablement sobre la intellectualitat de l’època Morí ofegat
Enrique Marcilla y Marín
Història
Política
Polític republicà.
Residí al Principat des de l’edat de cinc anys A Barcelona participà en la Revolució del 1868 Sota la Restauració s’adherí al partit republicà progressista de Ruiz Zorrilla, i fou el principal organitzador a Catalunya de la conspiració frustrada de 1884-86 A partir del 1904 s’uní a Lerroux, fou regidor i tingué una destacada activitat organitzativa fundà i presidí la Fraternidad Republicana del districte cinquè i el Centre Radical del sisè
Gaspar Maria de Nava-Noroña i Alvarez de las Asturias-Bohorques
Història
Literatura catalana
Militar
Militar i poeta.
Segon comte de Noroña 1792 Ambaixador a Rússia Capità de dragons 1778, participà en el setge de Gibraltar i en altres accions contra Anglaterra Durant la guerra contra la Revolució Francesa ascendí a comandant 1792 i coronel 1793 Durant la guerra del Francès manà, com a tinent general, una divisió a Galícia Escriví dues comèdies i una tragèdia, i una part de les seves poesies foren aplegades a Poesías 1799 i Poesías asiáticas
Mohamed Naguib
Història
Militar
Militar egipci.
Membre preeminent de la junta militar que forçà l’abdicació de Faruk, darrer rei d’Egipte 1952, presidí el consell de regència nomenat per al fill d’aquest Un any després de proclamada la república, fou bandejat 1954 del consell de la revolució i sotmès a arrest domiciliari Acusat d’atemptar contra Nasser 1956, fou desterrat a l’interior del país Alliberat pel president Sadat, donà suport al procés de pau amb Israel
Yu Youhan
Art
Artista plàstic.
Un dels artistes xinesos més importants sorgits després de la Revolució Cultural, figura capdavantera de l’escena cultural de Xangai Es va graduar a l’Institut Central de Tecnologia de Pequín el 1970 A més, el joc d’ambigüitats és constant en l’obra de Yu Youhan, i obliguen l’espectador a meditar sobre la història recent de la Xina i la seva relació amb Occident a partir d’una simpàtica ironia
Ferran I d’Àustria
Història
Emperador d’Àustria (1835-1848) i rei de Bohèmia i d’Hongria (Ferran IV) (1830-1848).
Fill primogènit de l’emperador Francesc I Poc capacitat per a exercir el govern, deixà aquesta tasca al consell d’estat, format per l’arxiduc Lluís, el comte de Kolowrat-Liebsteinsky i el príncep de Metternich Sorprès per la revolució del 1848, es refugià a Innsbruck tornà a Viena, on visqué els fets d’octubre, i finalment es retirà a Praga, després d’abdicar a favor del seu nebot Francesc Josep I desembre del 1848
Andrej Belyj
Literatura
Pseudònim de l’escriptor simbolista rus Boris Nikolajevič Bugajev.
De 1902 a 1905 publicà quatre Sinfonie , a la manera de grans composicions musicals, carregades de motius místics Amb Pepel ‘Cendra’, 1909 —poesia— i Peterburg 1913 —novella— s’interessà pels problemes socials resultants de la revolució del 1905 Instaurat el règim soviètic, continuà fidel al simbolisme, que conjugà amb el realisme tradicional Publicà assaigs i llibres de memòries Meždi dvukh revol’ucij ‘Entre dues revolucions’, 1924, Načalo veka, vospominanija ‘Començament de segle, records’, 1937
Paul Brousse
Història
Política
Medicina
Metge i polític.
Membre actiu de la Primera Internacional, fou expulsat de França pels fets de la Comuna 1871 i s’installà a Barcelona, on participà en la revolució republicana del 1871 i d’on també fou expulsat Residí a Suïssa i més tard tornà a França Repudià la violència i fundà el partit socialista-possibilista 1881 Fou president del consell municipal de París el 1905 Publicà La propriété collective et les services publics 1883
Jules Michelet

Jules Michelet
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor i historiador francès.
Professor d’història, publicà Principes de la philosophie de l’histoire 1827 La revolució del 1830 el convertí a les idees liberals i li féu néixer la concepció de la història de França com una lluita contínua del poble contra el despotisme Professor al Collège de France 1838, en fou destituït per causa de la seva ideologia Publicà Histoire de la Révolution Française 1847-53 i una Histoire de France 1830-69 en 12 volums
Salvador Galceran i Vigué
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Ordenat el 1942, exercí el seu ministeri a Tremp i Bruguera El 1952 fou nomenat arxiver municipal de Puigcerdà Publicà estudis sobre la comarca cerdana, com L’antic sindicat de Cerdanya 1973, Dietari de la fidelíssima vila de Puigcerdà 1977, La indústria i el comerç a Cerdanya Estudi socio-econòmic i polític segons les ordinacions mustassaph 1978 i La revolució de 1868 a la Cerdanya 1981 Tots aquests treballs contenen nombroses notícies d’arxiu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina