Resultats de la cerca
Es mostren 1015 resultats
Marta Almirall i Elizalde

Marta Almirall i Elizalde
© Roseland Muscial
Dansa i ball
Ballarina i coreògrafa.
La seva formació acadèmica comprèn estils diversos jazz, claqué, balls de saló, comèdia musical, afrojazz, i dansa moderna i clàssica Estudià a Barcelona, a l’Estudi Anna Maleras amb Diola Maristany, Joan Magriñà i Cesc Gelabert, i també a l’Institut del Teatre amb els professors GBerllini, Carmencita Romero, Madame Elsa i Gillian Gregory A París, es formà al Centre Internacional de la Dansa amb Matt Mattox, i seguí cursos de dansa africana amb David Voutoukoulou A Nova York, continuà la formació al Louis Falco Dance Studio, amb Jerry Armes, Lynn Simonson, MJ Brown, Nancy Mikota, Juan Croveto…
Miquel Llobet i Solés
Música
Guitarrista.
Inicià la seva formació musical de manera autodidàctica, però posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Magí Alegre fou el seu primer mestre de guitarra, instrument que perfeccionà amb Francesc Tàrrega, de qui esdevingué el millor alumne Començà a fer concerts a Barcelona quan tenia disset anys, i al principi del segle XX inicià una sèrie de gires per la península Fou a París on es donà a conèixer internacionalment Durant el període 1904-14 visqué a la capital francesa i entaulà amistat amb I Albéniz, R Viñes, M Ravel, C Debussy, F Mompou i M de Falla, entre d’altres…
Pere Quetglas i Ferrer
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, dibuixant i gravador.
Conegut amb el pseudònim de Xam Format a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma, a l’escola de Llotja de Barcelona estudis que interrompé la Guerra Civil de 1936-39 i al Deutsche Kunsthandwerk de Munic 1958-62 Iniciat professionalment com a caricaturista, cartellista i en la publicitat, a partir de la segona meitat dels anys quaranta començà a conrear el gravat i la xilografia, tècniques amb què obtingué reconeixement i en les quals sobresurten els nombrosos exlibris A la dècada següent s’inicià en la pintura, i passà per diverses etapes a un primer moment d’inspiració cubista…
Henri Marie de Toulouse-Lautrec
Jeanne Avril sortint del Moulin-Rouge, d’Henri Marie de Toulouse-Lautrec
© Corel Professional Photos
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i litògraf llenguadocià.
Descendent dels comtes de Tolosa Dos accidents a l’adolescència el deixaren esguerrat i nan Les seves primeres obres foren de tema militar i hípic Artiller posant la sella al seu cavall 1879 museu d’Albi Anà a París i entrà al taller de Bonnat, i el 1885 s’installà a Montmartre, on menà una vida bohèmia, bé que mai amb necessitats econòmiques, a causa de la seva fortuna personal Rebé la influència d’ Edgar Degas , no només en la temàtica, sinó també en la manera d’efectuar els enfocaments fotogràfics de les obres Freqüentà els cafès, music-halls , teatres, prostíbuls, etc, els quals sempre…
òpera de cambra
Música
Tipus d'òpera composta o adaptada per a ser representada en un espai reduït, amb una escenografia esquemàtica, possiblement el saló d’un noble o d’un mecenes.
Al segle XVIII solia rebre el nom de serenata WA Mozart Il re pastore , 1775 Generalment els efectius instrumentals es limiten a una orquestra de cambra, amb un nombre petit de cantants G Donizetti Rita , obra pòstuma, 1860 Al segle XX, les creixents dificultats d’escenificació feren renéixer l’interès per l’òpera de cambra GC Menotti The Telephone , 1946, i Amahl and the Night Visitors , 1951 F Poulenc La voix humaine , 1958 A Catalunya, aquesta solució ha estat adoptada també per diversos autors X Montsalvatge Una voce in off , 1961 D’Arquer Una jornada con-Vincent , 2001
Agrupació de Cinema Amateur de Lleida
Cinematografia
Entitat fundada el 1955 a Lleida per promoure la producció i difusió del cinema no professional. Nascuda en el si de l’associació Amics del Museu i amb seu social al Casino Principal, desenvolupà la seva activitat durant la segona meitat de la dècada del 1950.
Agrupà cineastes amateurs com Josep Estadella i Albiñana, Joaquim Bernat i Gombau, Joan Baró i Porqueras, Josep Maria Trepat i Padró, Luis Mejón Carrasco, Ramon Ricart i Rey, Josep Guiu i Abelló, Josep Sarrate i Forga, Francesc Tomás i Fort, Joan Llorens i Coma Joannes , Josep Solé i Sabaté, Josep Gómez i Vidal, Francesc Freixa, Claudi Gómez i Grau i Ton Sirera i Jené, entre d’altres Entre les moltes activitats promogudes destaquen les sessions de difusió de l’obra dels seus associats sobre Mejón el 1956, Sirera el 1957 i Bernat el 1958 i l’organització de diversos concursos i certàmens, com…
Andreu Espinós Tayà

Andreu Espinós Tayà
© Família Espinós
Esport general
Dirigent esportiu.
L’any 1951 s’incorporà a la Comissió d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, on treballà fins el 1955 Fou membre dels comitès organitzadors dels Campionats del Món d’hoquei sobre patins del 1951 i el 1954, dels Jocs Mediterranis del 1955, dels Campionats d’Europa de natació del 1970 i del Campionat del Món d’hoquei sobre herba del 1971 Collaborà amb Joan Antoni Samaranch, especialment en la creació de la Residència Joaquim Blume i en l’impuls per a la construcció d’installacions i per a la fundació d’organitzacions esportives en la província de Barcelona Fou vocal del Comitè Olímpic Espanyol…
Alexandre Grau de la Herrán
Periodisme
Esport general
Periodista i organitzador d’esdeveniments esportius.
Començà a treballar a Mundo Deportivo l’any 1940, arribà a ser-ne el secretari general i es jubilà el 1991 essent director de relacions exteriors i organitzacions esportives Al mateix temps, fundà la Guía Aeromarítima d’Espanya 1950, fou editor de la revista Club , redactor de motor del diari Tele/express 1962-73 i director de la revista Pito Organitzà més de 1000 esdeveniments esportius Dirigí la Jean Bouin entre el 1943 i el 1998, i aconseguí que la cursa assolís prestigi internacional Fou membre de l’organització de la Volta Ciclista a Catalunya, de la Challenge Drink precursora de la…
vals
Música
Dansa de metre ternari simple (quasi sempre 3/4), popular des del final del segle XVIII i sobretot durant el XIX, que es balla en parella segons un moviment de gir i translació.
Té l’origen en el conjunt de danses de compàs ternari pròpies d’Àustria i del sud d’Alemanya conegudes com a deutscher tanz , ländler , dreher , etc, totes elles de similars característiques melòdiques i coreogràfiques i d’estructura formal simple, amb dos períodes de vuit compassos repetits Al final del segle XVIII, el vals destacà per sobre de les altres danses, en concret enfront del més lent ländler , del qual accelerà el tempo i refinà els moviments de gir característics El caràcter atrevit de la dansa fou una de les causes del creixement de la seva popularitat, però també…
Eusebi Bertrand i Serra

Eusebi Bertrand i Serra
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Política
Industrial tèxtil cotoner, i polític, de família d’origen occità.
Heretà del seu pare Manuel Bertrand i Sales 1848-1911 i de la seva mare Flora Serra i Casanoves, filla d’Eusebi Serra i Clarós 1825-1904, unes fàbriques a Manresa i a Molins de Rei, que modernitzà i amplià, fins a comprendre tot el procés productiu del cotó L’empresa Bertrand i Serra fou una de les més importants de Catalunya dins el ram tèxtil cotoner L’any 1935 figurà com a primer industrial individual cotoner del món al butlletí de la Federation of Master Cotton Spinners Association, de Manchester Fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista, dirigent del sometent i diputat a Corts per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina