Resultats de la cerca
Es mostren 1249 resultats
marquesat de Castelldosrius
Història
Títol senyorial concedit el 1690 a Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuça, senyor de Dosrius, Maresme (des del 1701, amb grandesa d’Espanya).
El seu net i quart titular, Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà , fou lloctinent de Mallorca, i el fill d’aquest i cinquè titular, Francesc Xavier de Sentmenat-Oms de Santapau i de Vera , fou capità general d’Andalusia i de Catalunya 1822-23
baronia de Goscons
Jurisdicció senyorial centrada a la força de Goscons, a Arenys de Munt (Maresme), pertanyent ja al segle XI al llinatge que prengué el nom del lloc.
Dita jurisdicció estava vinculada al castell de Montpalau, del qual també n'eren castlans els Goscons, sota el domini dels Cabrera Posteriorment, a mitjan segle XIII, aquesta demarcació feudal que comprenia els actuals llocs de Goscons, Sacreu i Vallalta passà per matrimoni als Arquer Malgrat que els Arquer de Goscons s’intitularen en ocasions barons de Goscons, com que les jurisdiccions senyorials foren abolides el 1813, la baronia de Goscons mai no fou tramitada ni reconeguda com a títol del regne efectiu a l’Estat espanyol Cal remarcar que un dels darrers barons de Goscons fou un dels…
baronia de Montescot
Història
Jurisdicció senyorial que al s XIII pertanyia a Arnau de Montescot, senyor d’Oms i Calmella, que la llegà al seu fill Bernat (I) d’Oms.
Des del s XVI fou coneguda com a varvassoria de Montescot Dels Oms passà el 1730 als Sentmenat, marquesos de Castelldosrius
baronia de Montclar
Història
Jurisdicció senyorial, centrada en el lloc de Montclar (Urgell), que al s XIV pertanyia als Ponts i per enllaç (1686) passà als Despujol, marquesos de Palmerola.
Fou reconegut com a títol del regne el 1919 a favor de Josep Maria Despujol i Ricart, marquès de Palmerola
principat de Monforte
Història
Títol senyorial concedit, a Sicília el 1628, a Josep de Montcada-Pollicino-Castagna i Sacco (mort cap al 1632), primer comte de San Piero de Monforte.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1780 al seu quadrinet i setè príncep, Manuel de Montcada i Oneto Continua en la mateixa família
ducat d’Escalona
Història
Títol senyorial concedit (1472) per Enric IV de Castella a Juan Pacheco (mort el 1474), marquès de Villena, comte de Xiquena i mestre de Sant Jaume.
En foren titulars, entre d’altres, el cinquè Juan Fernández Pacheco y Álvarez de Toledo, i el vuitè Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga
baronia de San Petrillo
Història
Jurisdicció senyorial, vinculada, amb prèvia facultat reial, el 1677, per Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera
, baró de Campo Sobrarbe, cavaller de Sant Jaume.
El succeïren els seus fills Josep de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell , cavaller de Montesa, i Maria Josepa de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell, muller de Melcior de Ribera i Tallada Passà dels Ribera als Nunyes, als Berguedà, als Basile, als Salvador, als Gómez de Barreda i als Caruana En fou també titular Josep Caruana i Reig
Un feudalisme sense homes: el baró de Maldà
Tot i que no mancaren pas aristòcrates illustrats, n’hi hagué d’altres que ignoraven o fingien ignorar el perill real que amenaçava l’Europa de l’antic règim Rafael d’Amat i de Cortada Barcelona, 1746-1819, baró de Maldà, constitueix un bon exponent autòcton d’una aristocràcia que contemplava, amb miopia volguda o inconscient, un món setcentista feixugament estamental, clerical i escolàstic, els fonaments del qual arrossegaven segles d’existència, i que semblava, per això mateix, eternament immutable Calaix de sastre , Rd’Amat, 1769-1816 AHC El baró és autor d’una prolixa i monumental crònica…
baronia de Solivella
Vista del castell de Solivella, a la Conca de Barberà
© Fototeca.cat
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Solivella (Conca de Barberà), concedida en caràcter ple (civil i criminal) el 1599 al menor Simó Berenguer de Llorac i Castelló.
Passà als Vilalba, òlim Meca, senyors de Guspí, i als Despujol, marquesos de Palmerola
baronia d’Ur
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell d’Ur (Alta Cerdanya) i que al començament del segle XVI pertanyia als Còdol, que la posseïren fins a la Revolució Francesa.