Un feudalisme sense homes: el baró de Maldà

Tot i que no mancaren pas aristòcrates il·lustrats, n’hi hagué d’altres que ignoraven o fingien ignorar el perill real que amenaçava l’Europa de l’antic règim. Rafael d’Amat i de Cortada (Barcelona, 1746-1819), baró de Maldà, constitueix un bon exponent autòcton d’una aristocràcia que contemplava, amb miopia volguda o inconscient, un món setcentista feixugament estamental, clerical i escolàstic, els fonaments del qual arrossegaven segles d’existència, i que semblava, per això mateix, eternament immutable.

Calaix de sastre, R.d’Amat, 1769-1816.

AHC

El baró és autor d’una...