Resultats de la cerca
Es mostren 6647 resultats
paraneòpters
Entomologia
Subgrup del grup dels neòpters, que reuneix sis ordres d’insectes per les característiques comunes de la nervadura alar i l’aparell bucal.
violó

Violó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Nom amb què normalment es denomina la viola d’arc contrabaix, instrument de sis cordes amb trasts, un dels antecessors del contrabaix modern.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup de llaüts de mànec El terme deriva de l’italià violone Històricament, la paraula violó ha definit diversos instruments de corda, bé de la família de les violes d’arc, bé de la dels violins En un principi, a la Itàlia del segle XVI, designava totes les violes d’arc, també conegudes com a violes de gamba A la mateixa època, a Espanya, aquests instruments eren designats en llenguatge popular amb el terme violón , com és palès en el Tratado de glosas sobre cláusulas y otros géneros de puntos en la música de violones , de…
acantobdels
Helmintologia
Subclasse d’anèl·lids hirudinis integrada per animals que presenten cirrus en els sis primers segments del cos i que tenen una ventosa posterior.
Foren observats per primera vegada en els llacs de Sibèria Hi ha un sol gènere que representa el grup Acanthobdella
vela

Vela Embarcacions de les classes olímpiques
© Fototeca.cat
Esport
Transports
Especialitat de la nàutica esportiva practicada amb embarcacions mogudes per mitjà de vela.
Les proves nàutiques dels Jocs Olímpics es disputen en indrets lliures de corrents o de vents irregulars, al voltant de tres boies fondejades en forma de triangle Els triangles s’inscriuen en cercles imaginaris de 3,220 km de diàmetre Cada regata ha de començar amb les embarcacions navegant en cenyida, o sia, proa al vent La sortida i l’arribada són preses creuant una enfilada o línia imaginària que va de l’embarcació oficial a una balisa ancorada de 68,580 m Les sis embarcacions olímpiques són el finn , el 470 , el flying Dutchman , el star , el soling i el tornado El finn, que…
Rat-penat de cua llarga
El rat-penat de cua llarga Tadarida teniotis presenta la meitat de la cua no compresa en l’uropatagi, els pavellons de l’orella globosos i, com els del rat-penat de bosc, units per la seva base, i les ales relativament llargues i estretes Com el rat-penat de cova, és capaç d’efectuar grans migracions Jordi Corbera, a partir de fonts diverses És un quiròpter gran, fàcil de distingir perquè és l’únic rat-penat europeu que té la meitat de la cua no compresa en l’uropatagi Les orelles es projecten cap endavant i, com en el rat-penat de bosc B barbastellus , són unides per la base El tragus té…
província de Lleida
Província
Demarcació administrativa de Catalunya, la capital de la qual és Lleida.
És dividida en sis partits judicials i 229 municipis 1981 La província té per base la divisió bonapartista del 1810 i la del 1814, proposada per les corts de Cadis, que fou vigent durant el Trienni Liberal 1821-23 La província restà fixada a mitjan 1836
José Antonio Mazorra Freire
Futbol
Àrbitre de futbol.
Adscrit al Collegi Català d’Àrbitres des del 1975, assolí la màxima categoria la temporada 1985-86 i durant sis temporades dirigí 65 partits de Lliga de primera divisió Es retirà el 1991 Poste-riorment feu tasques d’assessor a la Fe-deració Espanyola de Futbol
Joan Quintana Bosch
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Es formà al Club Egara, on jugà sempre Guanyà onze Campionats de Catalunya 1963-71, 1973, 1976, sis Copes del Generalísimo 1963, 1965, 1968, 1969, 1971, 1972 i cinc Lligues 1971-75 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i Munic 1972
Antoni Renom Crespi
Waterpolo
Porter de waterpolo.
Membre del Club Natació Sabadell, fou cinc vegades subcampió d’Espanya de primera categoria 1962-65, 1967 i de la primera Lliga estatal 1966 En el període 1962-65 fou nou vegades internacional i participà en el Torneig de les Sis Nacions de l’Europa occidental 1963
Daniel Llasat Miró
Rem
Remer.
Es formà al Club Nàutic Amposta i també competí pel Club Natació Banyoles En categories inferiors fou sis vegades campió d’Espanya, quatre com a júnior, i diverses vegades campió de Catalunya Com a absolut, fou campió d’Espanya en quatre amb timoner 1997 exercint de timoner
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina