Resultats de la cerca
Es mostren 1297 resultats
Unió Catalanista
Política
Entitat política formada a Barcelona, el 1891, per diverses corporacions i associacions catalanistes.
Aquesta fusió sorgí dels contactes mantinguts per aquestes associacions arran de la campanya realitzada contra l’article 15 del codi civil de l’Estat espanyol, que atemptava contra el manteniment del dret català La primera actuació de la Unió Catalanista fou la convocatòria de les reunions de Manresa, que culminaren amb l’aprovació de les Bases de Manresa 1892 posteriorment la Unió Catalanista celebrà altres assemblees, a Reus 1893, sobre els mitjans d’actuació del catalanisme, a Balaguer 1894, sobre el sistema tributari i a Olot 1895, sobre obres públiques El 1897 modificà els seus estatuts…
Torlonia
Família romana de banquers ennoblits, originària de Lo Puèi (Alvèrnia), d’on era Benoit Tourlonias, que visqué al final del segle XVII.
El seu descendent, Marino Torlonia , s’establí cap al 1750 a Roma, on morí el 1785, i fou pare de Giovanni Torlonia mort el 1829, agent dels prínceps de Fürstenberg prop de la Santa Seu la qual cosa li valgué d’ésser creat noble de l’Imperi el 1794 i fundador de la banca Torlonia Fou investit patrici romà el 1809, adquirí el ducat de Bracciano i el comtat de Pisciarelli del príncep Odescalchi 1803, i el principat de Civitella-Cessi del príncep Palavicini 1813 El 1809 fou creat marquès personal de Romavecchia i Turrita i el 1814 príncep romà de Civitella-Cessi, i el 1820 adquirí el teatre…
ThyssenKrupp AG
Grup siderúrgic alemany sorgit el 1999 de la fusió de Thyssen Industrie AG i Krupp, amb seu a Duisburg i Essen.
El seu origen es troba en la fàbrica metallúrgica installada a Duisburg a la conca del Ruhr l’any 1867 per August Thyssen 1842-1926 El 1871 fundà a Mülheim Thyssen & Co KG El creixement sostingut portà l’empresa a convertir-se en el primer productor de ferro i acer d’Alemanya, i en un dels primers extractors de carbó, ascens que culminà el 1926 en la fusió de Thyssen amb altres companyies alemanyes del sector en Vereinigte Stahlwerke AG acereries unides, el càrtel miner i siderúrgic més gran del món El seu propietari, Fritz Friedrich Thyssen 1873-1951 fou el principal finançador del…
Amor
Mitologia
Déu romà, fill de Venus, anomenat també Cupido.
Fou assimilat a l' Eros grec La iconografia d’Amor o Eros sorgí en l’art grec, sobretot en les obres de Praxíteles i de Lisip, representat com un infant o adolescent, i algunes vegades acompanyat d’Afrodita Amor Farnesi de Lisip al Musée du Louvre Eros trobat a Madhia , Tunis Les representacions de l’Amor no foren totalment abolides pels temes introduïts pel cristianisme, i hom les retroba en l’art paleocristià frescs de l' Amor i Psique segles II-III, al cementiri de Dimitilla i en l’art copte, bé que molt degradades dels models originals Afrodita entre dos Eros , ornament d’una llàntia…
Sant Vicenç de Calders
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església amb el mur frontal de ponent, on es fa més palesa l’obra romànica amb el seu aparell A Lajarín El temple parroquial de Sant Vicenç fou el nucli que originà el poble de Calders, el qual s’estén, vers tramuntana, en una zona que delimita i contacta les terres planeres bagenques amb els altiplans moianesos Long 1°59’34” — Lat 41°47’20” Per anar a Calders cal agafar la carretera de Manresa a Vic, la qual travessa el poble de Calders, que es troba a uns 17 quilòmetres de Manresa vers tramuntana Cal demanar la clau a la rectoria FJM-AMB Història Aquesta…
Mare de Déu de la Misericòrdia (Moià)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Clarà, al lloc de Moià, entorn seu sorgí la vila de Moià Des del moment de la seva consagració tingué la categoria de parròquia, que conserva en l’actualitat, i durant uns anys depengué de la canònica de Santa Maria de l’Estany El lloc de Moià és documentat des del 912, el castell de Clarà des del 916 i l’església és dedicada a Santa Maria i fou consagrada el 939, però ja existia en temps del comte Guifré, ja que aquest li feu una donació d’unes terres que al moment de la consagració es confirmaren Aquesta església era de fundació comtal, iniciada pel…
Castell de Vilamur (Guissona)
Art romànic
Vilamur és el nom d’un antic poblat del terme de Guissona que actualment ha desaparegut del tot Degué estar emplaçat entre el camí de baix de Massoteres i el començament de la carretera de Biosca En els seus orígens Vilamur fou una de les múltiples fortaleses bastides al segle XI dins l’àmbit del castell de Guissona La referència més antiga de Vilamur la proporciona l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 1040, en la qual entre els castells de Guissona es fa esment del castellum Villemuri , també pertanyent al bisbe i a la canònica Vilamur va tenir, com altres indrets…
Castell de Sitges
Art romànic
Aquest castell es trobava on ara hi ha la casa de la vila de Sitges Es mantingué en la seva forma romànica fins al segle XVI, data en la qual fou enderrocat i al seu lloc es construí un edifici d’estil gòtic tardà conservat fins al 1869 L’edifici fou enderrocat parcialment i el seu lloc fou cedit a l’Ajuntament, el qual hi construí la casa de la vila El 1883 es descobrí la base d’una torre soterrada í darrerament s’hi ha trobat finestres gòtiques cegues a la part baixa de l’edifici hi ha també arcades gòtiques El topònim Sitges s’esmenta per primera vegada els anys 987 i 992 El castell fou…
Josep Baralt i Torras
Professor de nàutica.
Membre d’una vella família de navegants Molt jove, va obtenir el títol de primer pilot Navegà a la marina mercant, a la de guerra i a cors en vaixell propi amb el grau d’alferes de fragata intervingué durant molts anys en la carrera del comerç a les Índies La Real Armada el mobilitzà en diverses ocasions obtingué, en mèrit a la seva tasca, el títol de primer pilot honorari L’any 1797 fou ascendit a tinent de fragata graduat Com a conseqüència del decret de Carles III 1778 que obrí els ports catalans al comerç amb Amèrica, sorgí la necessitat de crear un centre d’ensenyament marítim d’alt…
Castell de Freixenet (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
El poble de Freixenet de Segarra és situat al sector occidental del municipi L’indret fou conquerit, com molts altres nuclis veïns, vers mitjan segle XI, època en què es procedí a la colonització del territori dels voltants de Cervera Les primeres mencions del castell de Freixenet daten dels anys 1064 i 1085, quan consta que el seu terme confrontava amb el del proper castell d’Amorós Molt probablement fou a la darreria del segle XI o a l’inici del XII quan del lloc de Freixenet sorgí una família del mateix nom, la qual devia tenir la castlania de la fortalesa de Freixenet com a feudatària…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina