Resultats de la cerca
Es mostren 1279 resultats
marquesat de Sotelo
Història
Títol concedit el 1791 al valencià Felip Amorós i Darder (mort el 1806) en representació de la seva muller Teresa Sotelo, morta el 1805.
Passà 1892 als Sousa i es troba vacant El cinquè marquès, el contraalmirall Carles Sousa i Álvarez València 1862 — 1937, fou alcalde de València durant la Dictadura
Potosí
Ciutat
Capital del departament de Potosí, Bolívia.
Situada a 4 144 m d’altitud, és una de les ciutats més elevades del món i famosa per les mines d’argent La seva importància minera ha estat sempre causa de creixement demogràfic Té reserves de tungstè i antimoni Fundada el 1544 arran del descobriment d’argent a les faldes del Potosí, la ciutat cresqué ràpidament, però desordenadament, i el 1561 assolí una certa autonomia Vila imperial 1547 i centre universitari 1571, la seva esplendor s’allargà fins el 1640 aproximadament el 1611 tenia uns 150 000 h Es recuperà difícilment d’una inundació el 1626, però l’esgotament de les vetes d…
salesiana
Cristianisme
Membre de l’institut femení (Filles de Maria Auxiliadora), originat per la transformació de la Pia Unió de Filles de la Immaculada fundada a Mornese (Piemont) per Domenico Pestarino el 1855, com a branca femenina dels salesians, dirigida per sant Joan Bosco el 1872 i aprovada per Pius X el 1911.
En fou cofundadora i superiora general Maria Domenica Mazzarello Tenia 26 cases el 1881 i 504 el 1924 s’expandí per tot Europa i Amèrica Les seves finalitats eren, com en els salesians, l’educació cristiana de la joventut pobra i les missions El mateix sant Joan Bosco introduí les salesianes a Barcelona, el 1886, gràcies al mecenatge de Dorotea de Chopitea L’institut tingué un notable augment al país en temps de l’inspector salesià Felip Rinaldi 1892-1901, i el 1908 s’erigí una província o inspectoria a Barcelona, sota l’advocació de Santa Teresa de Jesús, que comprenia tota la península…
Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya

Organització juvenil.
Constituïda pel juny del 1936, en el marc del procés de creació del PSUC, per les Joventuts Socialistes de Catalunya —formades per l’abril del 1936 amb les joventuts de la Unió Socialista de Catalunya i del Partit Proletari— i les joventuts del Partit Comunista de Catalunya i de la Federació Catalana del PSOE Dirigides inicialment per Àngel Estivill, en foren secretaris generals Vicenç Penyarroya, Martí Salvat i Wenceslau Colomer Des del novembre del 1936 atacaren violentament la Joventut Comunista Ibèrica i el POUM, tot i preconitzar una Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista, que no…
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Premi atorgat anualment, des de 1969, per Òmnium Cultural a una persona que per la seva obra literària o científica escrita en llengua catalana hagi contribuït a la vida cultural dels Països Catalans.
Relació de guardonats 1969 Jordi Rubió i Balaguer 1970 Joan Oliver 1971 Francesc de B Moll 1972 Salvador Espriu 1973 JV Foix 1974 Manuel Sanchís i Guarner 1975 Joan Fuster 1976 Pau Vila 1977 Miquel Tarradell 1978 Vicent Andrés i Estellés 1979 Manuel de Pedrolo 1980 Mercè Rodoreda 1981 Josep Maria de Casacuberta 1982 Josep Maria Llompart 1983 Ramon Aramon i Serra 1984 Joan Coromines 1985 Marià Manent 1986 Pere Calders 1987 Enric Valor 1988 Xavier Benguerel 1989 Marià Villangómez 1990 Miquel Batllori 1991 Miquel Martí i Pol 1992 Joan Triadú 1993 Tomàs Garcés 1994 Jordi Sarsanedas 1995 Antoni…
Ramir III de Lleó
Història
Rei de Lleó i Astúries (966-985).
Era fill de Sanç I, el qual succeí Menor d’edat en pujar al tron, governà sota la regència de la seva tia, la monja Elvira 966-975, que prengué el títol de reina, i de la seva mare, Teresa Ansúrez Aquestes circumstàncies permeteren als magnats de Galícia, Portugal i Tierra de Campos d’actuar amb gairebé total independència mentre el poder assolit pel califa obligava la regent a enviar ambaixades de pau i amistat a Còrdova 970, 974 Aquesta política pacifista es trencà l’any 974 quan una coalició de navarresos, castellans i lleonesos posà setge a la fortalesa de Gormaz i fou derrotada per Galib…
Arxiu de la Marquesa del Bosch
Historiografia catalana
Dipòsit documental privat de contingut divers que en l’actualitat és un dels més rellevants de la província d’Alacant i, per extensió, de tot el País Valencià, ja que custodia documentació d’enorme interès no solament des del punt de vista familiar, ja que s’hi troben les úniques sèries de protocols notarials anteriors al s. XVIII referides a la ciutat d’Alacant i el seu entorn rural.
El gros de la documentació fa referència, entre altres temes, a aspectes relacionats amb les possessions de les famílies Martínez de Vera, titular de la senyoria de Busot Bosch, titular del marquesat del mateix nom, i Pérez de Sarrió, senyor de Formentera La cronologia de les seves fonts es remunta al final del s XVI i aconsegueix, ja al s XIX, les famílies Rojas y Roca de Togores És situat al carrer Major d’Alacant, en un palauet del s XVIII, la titular actual del qual és María Teresa de Rojas y Roca de Togores Mancat d’un inventari sistemàtic disposa, malgrat tot, d’una…
Núria Prims
Cinematografia
Actriu.
Debutà en el cinema el 1995 amb Historias del Kronen, de Montxo Armendáriz, i en la televisió en un episodi de la sèrie Pedralbes centre Continuà la carrera cinematogràfica amb els films Un cos al bosc 1996, de Joaquim Jordà, l’episodi El gust , d’ El domini del sentits 1996, dirigit per Teresa Pelegrí, Andrea 1996, de Sergi Casamitjana, Suerte 1997, d’Ernesto Tellería, el curtmetratge Sueños de sal 1997, de Gloria Nuñez, Los años bárbaros 1998, de Fernando Colomo, Saïd 1998, de Llorenç Soler, Tomándote 2000, d’Isabela Gardela, Tiempos de azúcar 2001, de Juan…
Ricard Causarás i Casaña

Ricard Causarás i Casaña
© Família Causarás
Escultura
Pintura
Escultor, pintor i inventor.
Format a la Reial Acadèmia de les Belles Arts de València, tingué com a influències principals Antoni Fillol i Granell i Joaquim Sorolla, amics seus Fou cofundador del Cercle de Belles Arts de València, on ocupà diversos càrrecs fins el 1914 De les seves obres sobresortiren el modelat de l’escultura Aquilles, premiat a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid 1907 També destaquen nombrosos bustos Sorolla, 1900 Émile Zola, 1902 i altres escultures, com ara La mà de Sorolla 1930 Des del 1914 fou professor de modelat, dibuix i escultura a l’escola de Llotja de Barcelona, i el 1935 en fou…
Seminari Universitari de Cinematografia
Cinematografia
Curs d’ensenyament creat i dirigit pel Cineclub Enginyers, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona.
Fou promogut per Joaquim Romaguera i organitzat pel Cineclub Associació Bonanova sota la responsabilitat d’Oriol Bassa, entre el 21 de febrer i el 30 de maig de 1967 El quadre de professors el formaren principalment Miquel Porter Història del cinema introducció i període mut i José Luis Guarner Historia del cine de la postguerra hasta hoy també impartiren lliçons Pere Ignasi Fages, Romà Gubern, Pere Balañà i Bonvehí, Alfons Garcia i Seguí, Jordi Torras, Joan Francesc de Lasa, Arnau Olivar i Enric Ripoll i Freixes Parallelament, es realitzaren tot un seguit de projeccions presentades per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina