Resultats de la cerca
Es mostren 2101 resultats
casa delmera
Història
Als segles XIII-XVII, casa on calia anar a portar els delmes, dins una determinada demarcació territorial.
formatjada
Història
Dret català
Dels segles X al XIV, prestació que feia en formatges un emfiteuta al senyor territorial o jurisdiccional.
Enric Lluch i Martín
Historiografia catalana
Geògraf.
Ha estat un dels principals impulsors de la renovació d’aquesta disciplina a Catalunya durant la segona meitat del s xx La seva tasca docent i investigadora fou essencial per a la recuperació de la tradició geogràfica catalana anterior a la Guerra Civil Espanyola i per a entroncar-la amb les noves tendències internacionals de la geografia teoricoquantitativa i social La seva concepció oberta en l’àmbit de les ciències socials i les seves actituds cíviques han influït decisivament a convertir la geografia en una pràctica professional aplicada, al servei de l’Administració pública, les…
capitania general de Catalunya
Militar
Demarcació militar que comprenia el territori del Principat de Catalunya dins els seus límits administratius actuals, amb capital a Barcelona.
Sorgida com a demarcació exclusivament militar arran de la divisió provincial del 1833, la denominació ha persistit en l’ús, malgrat que en la reestructuració de la divisió militar del 1893 fou designada amb el nom de quarta regió militar El 1931, durant la Segona República, esdevingué comandància militar de Catalunya de la quarta divisió orgànica Amb la modificació de l’organització territorial de l’exèrcit pel reial decret de l’1 d’agost de 1984 se suprimí la quarta regió militar i el Principat passà a formar part, juntament amb Aragó, de la Regió Militar dels Pirineus…
baronia
Història
Als Països Catalans, des del s XIII, territori d’alguna extensió posseït amb domini de mer i mixt imperi, amb independència de la categoria social del titular.
Els nobles, els cavallers, les dignitats eclesiàstiques, els ciutadans i també les ciutats posseïen baronies Dins la baronia, la jurisdicció del baró era general i s’estenia a tots els ordres sense altres límits que aquells que provenien de llur dependència del rei o príncep, de les prescripcions dels usatges, furs o costums generals, constitucions i actes de cort, del dret comú i de les condicions imposades en la infeudació castell termenat Els veguers o justícies no tenien jurisdicció dins la baronia el titular d’una baronia prenia part en les corts com a senyal territorial,…
assiri | assíria
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble que parla una variant oriental del neoarameu (neosiríac).
Els assiris, que es donaren aquest nom ells mateixos, es trobaven localitzats al començament del s XIX damunt la frontera entre l’Iraq i l’Iran, prop del llac d’Urmia eren en llur majoria nestorians, amb una minoria d’uniats, i reivindicaren un autonomia territorial En 1827-28, una part de la població emigrà especialment a Armènia on foren anomenats aisor El 1918 començà un fort corrent emigratori cap a l’antigal’URSS El dialecte principal, el de la regió de l’Urmia, fou codificat a la fi del s XIX, i ha esdevingut llengua literària
ambient
Disseny i arts gràfiques
Conjunt d’elements que integren el camp de percepció visual.
És delimitat per objectes físics, tant artificials parets, edificis, carrers, etc com naturals vegetació, relleu, etc, que enclouen i circumden una sèrie d’altres elements que formen part del mateix camp, com poden ésser els mobles, estris, etc, a l’interior de l’arquitectura, fins a les façanes dels edificis, obres d’enginyeria viària, senyalitzacions, etc, en el disseny urbà i en el rural o territorial L’ambient és el resultat del control d’aquests elements integrants del camp visual Els problemes i les tècniques d’aquest control són l’objecte de l’anomenat disseny ambiental
Club de Bitlles la Galera
Bitlles
Club de bitlles catalanes de la Galera.
Fundat el 2001, participa en competicions d’àmbit català i en la Lliga territorial de les Terres de l’Ebre Es proclamà campió de la Lliga nacional en totes les edicions disputades entre el 2005 i el 2011 També guanyà el Campionat de Catalunya de clubs en tres ocasions 2004, 2010, 2011 i diverses lligues territorials Destaquen els campions de la Lliga nacional individuals Joan Lleixà 2007, 2009 i Joan Josep Ferreres 2011, i els campions de Catalunya individuals Roser Cherta 2007, 2008 i Jordi Gilabert 2004 Des del 2008 utilitza les pistes municipals Promou l’esport escolar
Club Bàsquet Mollerussa
Basquetbol
Club de basquetbol de Mollerussa.
Fundat el 1966, inicialment destacà l’equip femení en campionats provincials L’equip masculí debutà en la competició territorial la dècada de 1980 però desaparegué l’any 1996 Fou reconstituït el 1999 i competí a la Lliga EBA, on jugà vinculat amb el Club Esportiu Lleida Basquetbol El 2002 baixà a la Copa Catalunya tot i que l’any 2005 jugà una nova temporada a l’EBA en intercanviar els seus drets amb la Unió Esportiva Recreativa Pineda Posteriorment es desvinculà del CE Lleida Basquetbol i tornà a categories territorials Disposa de diversos equips en categories inferiors
Club Atlètic del Vallès
Futbol
Club de futbol de Granollers.
Fundat l’any 1956 amb el nom d’Sporting, a l’agost del 1958 prengué el nom actual Els primers anys jugà en categories comarcals i entre el 1968 i el 1970 a primera territorial Tornà a les categories inferiors, i el 1993 inicià la remuntada i aconseguí tres ascensos consecutius La temporada 1995-96 jugà en categoria preferent El 1996 l’equip sènior desaparegué i el club es dedicà a la promoció del futbol de base Disposa d’escola de futbol i de nombrosos equips en categories inferiors El primer equip reaparegué l’any 2007
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina