Resultats de la cerca

Les potes posteriors són fortes i dentades i els èlitres durs, negres i brillants Habiten a les zones sorrenques a la vora de la mar, on excaven galeries a la sorra L’espècie Scanter bujarius , d’uns 3 cm de llargària, és comuna al litoral català

Fa baies oblongues, penjants, de superfície verdosa i aspra, que a la maturitat es desprenen del peduncle i projecten violentament per la part basal les llavors que contenen Creix a la vora de masos, corrals, camins i enderrocs, a la regió mediterrània El fruit és purgant dràstic

Convent de frares mercedaris que fou creat l’any 1238 a llevant de la població, a les actuals hortes, vora el puig Fou destruït durant el setge del 1655 per les tropes franceses, i a partir de l’any 1763 fou construït un nou convent intramurs

Segons un inventari de mitjan segle XII fet per la canònica de Sant Pere d’Àger, vora l’Estany de Dalt i al peu del camí de Casserres existí una església dedicada a l’apòstol sant Andreu, de la qual avui s’ha perdut tot rastre

Església d’un priorat de canonges augustinians, esmentada el 1211 Era situada a la vora del Tec, en un lloc fortificat anomenat Breda “rocha sive força B Marie Fontclaris vel de Breda” , 1212 Un aiguat del Tec se l’emportà vers el 1424 i no fou reconstruïda

Aquesta església, situada a la vora del camí d’Argelers a Sureda, avui del tot desapareguda, s’anomenava primitivament Sant Julià de la Garriga i tenia títol parroquial, tal com constata un document del 1178 El nom de Roar és atestat a partir del segle XIII

Dirigí la cobla Els Juncans de Banyoles i escriví més d’un centenar de sardanes, com Apassionada , A la plana de Vic , La filla del marxant , Festivitat i Vora d’un salze Instrumentà nombrosos ballets tradicionals catalans per a cobla i compongué obres religioses i profanes

És situat a 1900 m alt, al fons d’un circ d’origen glacial dels que integren la regió lacustre dels Encantats Els seus immissaris principals són els rius de Ratera, del Portarró i de Subenuix, que hi aporten les aigües que vessen dels estanys corresponents mentre que el seu emissari, el riu Escrita, drena la vall d’Espot fins a la Noguera Pallaresa L’estany té uns 800-900 m de llarg per 150-200 d’ample, amb un volum de 2,6 hm 3 Vora l’estany, envoltada de boscs de pi negre i amb l’horitzó clos per muntanyes com els Encantats a 1,5 km en direcció SSE, hi ha l’ ermita de Sant…

Tanca la vall pel S la línia de crestes que separa el Vallespir de l’Alt Empordà —frontera estatal francoespanyola—, de la qual destaquen la roca dels Tres Termes, el puig Pinyer i el pic de Llobregat al N, el puig de l’Orella i el pic de Sant Cristau on hi havia hagut a l’edat mitjana un castell anomenat d’ Albera la separen de la plana del Tec El territori és drenat per la riera de l’Albera , que neix sota la roca dels Tres Termes, i per la riera de l’Atrapador, que neix sota el pic de Sant Cristau aquests dos cursos d’aigua formen el Rom, en unir-se vora el Pertús Al fons d’…

El cronista D Monfar i Sors reporta una notícia segons la qual l’any 1080 els comtes d’Urgell, Ermengol IV i Adelaida de Provença, donaren la tercera part del castell d’Alteta l’església de Santa Maria de Solsona Val a dir que aquest castell ha estat identificat amb Altet vora Fullola, però probablement es tracta d’Alcet de Ribagorça De fet, el mateix comte Ermengol IV lliurà l’any 1083 a la canònica solsonina dos homes, Martí i Ambrós, que es trobaven en el castell de Gavasa, amb els delmes, les primícies, els censos, i una parellada d’alou en aquest terme, “ in loco que vocant…