Resultats de la cerca
Es mostren 7106 resultats
Joan de Llupià i d’Agulló-Pinós
Història
Vicegovernador de Catalunya (1698) i baró contestat de Sales.
Fill de Manuel de Llupià i de Ballaró A la cort del 1702 Felip IV de Catalunya-Aragó el féu marquès El 1705, per la seva poca energia a obtenir els juraments preceptius de les vegueries, principalment la de Vic —pràcticament insubmisa—, el lloctinent general Fernández de Velasco el confià a Manresa Malgrat això, durant la guerra de Successió es posà al costat de Felip V i fugí del Principat
Francesc Lloret i Martí
Metge.
Fou catedràtic 1690 a la Universitat de València El 1706 publicà Enigma sydereo , apologia del rei arxiduc Carles III El 1714 passà a Bilbao i després a Madrid, on publicà obres mèdiques, com Apología de la medicina 1726 i La calentura mesentérica 1730
Joan Llinars i Farell
Història
Militar
Política
Militar i polític.
S'oposà al nomenament anticonstitucional del primer lloctinent de Felip V 1702 i es negà a obeir les ordres del rei d’introduir esmenes a les còpies arxivades a Barcelona del testament de Carles II, fet pel qual fou inhabilitat per a exercir càrrecs públics Fou nomenat cavaller 1706 pel rei arxiduc Carles III Defensà Mataró davant els filipistes Enviat a Viena amb lletres per al rei arxiduc, retornà a la ciutat assetjada maig del 1714, on fou tinent coronel del regiment d’infanteria de Sant Narcís Ferit i detingut en caure Barcelona, restà empresonat fins el 1725
Salvador Lleonard
Història
Organitzador i cap dels serveis secrets catalans del rei arxiduc Carles III (1713-14).
Mantingué el contacte entre Barcelona, assetjada per les forces filipistes, i el militar Antoni Desvalls, marquès del Poal entrà a la ciutat i en sortí nombroses vegades Posà en marxa un servei d’espionatge, amb xarxes d’agents, i intervingué en l’avituallament de la ciutat
Cristòfor Lledó i Carreres
Història
Militar
Política
Militar i polític.
El 1648, durant la guerra contra França, fou capità de la Coronela de Barcelona Fou membre del Consell de Cent i, durant la guerra de Successió, conseller segon de Barcelona Formà part del govern de la ciutat durant el setge de Felip V 1713-14 Caiguda Barcelona, les autoritats filipistes li confiscaren els béns
Apol·linar Larraga
Pintura
Pintor.
Seguidor de Pedro de Orrente És autor de diverses pintures al claustre de l’església de Sant Domènec, a les esglésies de Sant Nicolau, Sant Francesc, Santa Anna, etc, de València, i de retrats, com el del pare Tosca La seva filla Josepa Maria Larraga fou miniaturista i fundà una acadèmia privada de dibuix
Antoni de Sabater i de Copons
Història
Noble.
Segon marquès de Benavent Fill de Martí de Sabater i Agullana Durant la guerra de Successió residí a Barcelona, però en iniciar-se el setge de 1713-14 fugí a Mataró i es passà al bàndol filipista El duc de Berwick el nomenà cap de la junta provisional administradora del municipi barceloní, i el 1718, en constituir-se l’ajuntament de Barcelona, en fou un dels vint-i-quatre regidors També fou regidor perpetu de Lleida
Conrad Rudolf
Escultura
Escultor alemany.
Estudià a París i posteriorment a Roma amb Bernini Passà a Madrid i per consell de Raimon Capuz es traslladà a València El 1703 fou aprovat un projecte seu per a la construcció de la portada principal de la seu de València, que començà tot seguit sota la seva direcció i tenint per ajudants Francesc Vergara el Major i Francisco Stolfs Concebé en aquesta obra la primera façana espanyola amb superfícies convexes i còncaves en la intersecció un cos central convex amb tres pisos coronats per un frontó corb i flanquejat per columnes corínties anteposades al mur, i dues ales còncaves amb dos pisos…
Jaume Josep de Rossell i Rocamora
Història
Noble.
Marquès consort de Rafal En iniciar-se la guerra de Successió era governador d’Oriola De primer es mostrà partidari de Felip V, però aviat es passà al bàndol del rei arxiduc i lluità contra l’exèrcit borbònic al País Valencià Posteriorment fou gentilhome de cambra del rei arxiduc 1707 i lloctinent seu a Mallorca 1709-13 El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet a Viena des de Barcelona, i hi restà fins que, per la pau de Viena 1725, li foren retornats els béns confiscats per Felip V El 1726 tornà a Oriola
Miquel Rosquelles
Música
Compositor.
L’any 1669 actuà com a mestre de capella de Santa Maria, plaça que obtingué en propietat des del 1674 fins a la seva mort És autor de cinc villancicos d’11 a 13 veus, d’una missa a 8 veus, d’un Nunc dimittis i d’unes completes, ambdues obres a 15 veus
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina