Resultats de la cerca
Es mostren 13089 resultats
marquesat de Vallcabra
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles III el 1709 a Josep Faust de Potau i de Ferran, segon comte de Vallcabra.
Passà als Despujol i als Sáenz de Heredia
Història de la cultura catalana
Historiografia catalana
Enciclopèdia en deu volums editada el 1999 per Edicions 62. Ha estat dirigida per Pere Gabriel i assessorada per Josep Termes.
L’obra recupera la línia temàtica i l’essència dels treballs que configuraren l’obra, dirigida per Ferran Soldevila, Un segle de vida catalana 1814-1930 1961 En la declaració d’objectius, s’indica la voluntat de trobar una explicació globalitzadora de la cultura catalana al llarg de la història, i de constatar l’evolució i les relacions entre les diferents disciplines culturals Tots els volums contenen illustracions, que apareixen com a elements amb entitat pròpia, imprescindibles per a entendre l’evolució de la cultura catalana A més, cada volum conté una cronologia illustrada de fets…
Neixen l’Editorial Torre i La Sirena
Neix a València l’Editorial Torre i a Catalunya l’editorial clandestina La Sirena, creada per Josep Palau i Fabre
sotsprefectura
Història
Divisió administrativa creada al Rosselló (com a part de l’Estat francès) arran de la reforma del 1790, com a subdivisió de les prefectures creades per aquesta mateixa reforma.
Als Països Catalans fou introduïda per la divisió administrativa de Josep Bonaparte 1810 cada prefectura fou subdividida en tres sotsprefectures
Cyrano, d’Edmond Rostand, inaugura la remodelació del teatre Poliorama de Barcelona
Cyrano, d’Edmond Rostand, obra interpretada i dirigida per Josep Maria Flotats, inaugura la remodelació del teatre Poliorama de Barcelona
Comencen les excavacions sistemàtiques a Empúries
Josep Puig i Cadafalch, al centre de la fotografia, va ser l'impulsador i el director de les primeres excavacions
baronia de Montclar
Història
Jurisdicció senyorial, centrada en el lloc de Montclar (Urgell), que al s XIV pertanyia als Ponts i per enllaç (1686) passà als Despujol, marquesos de Palmerola.
Fou reconegut com a títol del regne el 1919 a favor de Josep Maria Despujol i Ricart, marquès de Palmerola
Estatut de Sau
Història
Nom amb què és conegut el projecte de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1978 redactat al parador de Sau (Osona) per una comissió de polítics del Principat.
El 1982 fou inaugurat, al costat del parador, un monument dedicat a l’Estatut, obra de l’escultor Josep Ricart
marquesat de Rioflorido
Història
Títol concedit el 1793 al noble oriolà Francesc Viudes i Maltès de Vera, tinent de fragata i cavaller de Montesa, en mèrits als serveis prestats a la corona pels seus avantpassats els Laborda.
Es casà amb Josefina Gardoqui i fou pare de Josep AViudes i Gardoqui 1800-77 Continua en la mateixa família
Francesc Feu
Metge.
Doctor en filosofia i medicina, publicà un Medicum prognosticum 1676 i un Romance , dedicat a Joan Josep d’Àustria 1677