Resultats de la cerca
Es mostren 15968 resultats
Lluquet
Literatura catalana
Personatge central d’Els pastorets, o l’adveniment de l’infant Jesús (1916), de Josep Maria Folch i Torres.
És un jove rabadà que viu en una masia amb els seus amos La seva feina d’ajudant de pastor la comparteix amb en Rovelló, el seu company inseparable, amb qui viurà un cúmul de peripècies fantàstiques que els conduiran fins a l’adoració del nen Jesús a Betlem, a través d’un somni tingut a la vora de la llar de foc durant la nit de Nadal En Lluquet vesteix amb la roba genuïna dels pastors catalans del s XIX camisa blanca, samarra, pantalons vellutats negres per sota del genoll, faixa, espardenyes envetades, sarró, bastó i barretina El seu tarannà és alegre i vital, fruit de la seva joventut…
Joan d’Aragó
Història
Fill natural del comte de Ribagorça i duc de Vilafermosa, Alfons d’Aragó, i de Maria Jonquers, d’Olot.
Heretà el comtat de Ribagorça Joan II 1485-1512, fou castellà d’Amposta i primer duc de Luna Educat conjuntament amb el príncep Ferran després Ferran II, oncle seu i cinc anys més gran, aquest el nomenà sempre per a càrrecs de confiança Del 1496 al 1506 fou lloctinent del Principat el 1507 succeí al Gran Capità en el virregnat de Nàpols, d’acord amb la política reial del moment de retornar els alts càrrecs italians a les mans de súbdits de la corona catalanoaragonesa Exercí el càrrec fins el 1509, any que retornà a Catalunya Elegit president de la generalitat de Catalunya com a castellà d’…
literatura porto-riquenya
Literatura
Literatura en castellà desenvolupada a Puerto Rico.
S'inicia quan el moviment romàntic ja és general a tota l’Amèrica llatina Manuel AAlonso recull en la seva obra poesia i prosa de caire popular costumista i criollista, és el primer cronista del caràcter nacional Alejandro Tapia y Rivera refà la història en poesies, novelles i drames En tota la segona meitat del s XIX l’assaig comença a tenir molta importància destaca l’obra d’Eugenio María de Hostos pel seu caire didàctic i polític El Modernisme amb prou feines té cap representant fora de Jesús María Lago i de Luis Llorens Torres Per contra, en el tombant del segle fou conreada una excellent…
jerònim
Cristianisme
Membre de l’orde de Sant Jeroni, fundat el 1373, quan el papa Gregori XI aprovà la modalitat de vida comunitària, sol·licitada per un grup d’eremites castellans, clergues i seglars, establerts a Castañar i després a Villaescusa i a Sant Bartolomé de Lupiana (Castella), considerada la casa mare de l’orde.
Pels mateixos anys 1374 i 1389 altres grups d’eremites es dirigiren al papa, que els autoritzà a ingressar a l’orde i a viure comunitàriament sota el distintiu de frares o ermitans de Sant Jeroni, seguint la regla de sant Agustí, amb un hàbit blanc i terrós Originàriament depenien del bisbe de cada diòcesi, fins que el papa Benet XIII, el 1414, els concedí l’exempció i la facultat de celebrar capítols generals El primer monestir dels Països Catalans s’establí a Sant Jeroni de la Plana de Xàbia el 1374 però, a causa d’una incursió pirata, els seus monjos foren apresats, i, després de redimir-…
s’Esgleieta
Poble
Poble del municipi d’Esporles (Mallorca), situat a l’est de la vila.
Té l’origen en l’església de Santa Maria s XIII, dita Santa Maria de l’Olivar , on al s XVI fou fundat el primitiu convent de l'Olivar de monges clarisses 1530-49 conserva d’aquesta època una taula atribuïda a Joan Daurer El 1911 hi fou establerta una vicaria in capite , dependent d’Esporles, amb demarcació també dins els termes de Valldemossa, Bunyola i Palma, Mallorca
Condemna de la cúpula d’Unió Mallorquina per desviació de fons públics
Maria Antònia Munar, Miquel Nadal, Francesc Buils i Miquel Àngel Flaquer, antics dirigents de la desapareguda Unió Mallorquina UM, són condemnats a pagar una multa de 57300 euros per haver desviat 200000 euros de l’erari públic que els condemnats ja han retornat És el primer cop que Maria Antònia Munar, màxima dirigent d’UM, que compleix pena de presó des del 2013, admet una acusació de corrupció
Roca-sança
Arquitectura civil
Medicina
Antic hospital i casa d’hostalatge del municipi de Guardiola de Berguedà, a l’antic camí que per Gréixer i coll de Jou es dirigia a Bagà.
Al seu voltant es formà el veïnat de l’Hospitalet de Roca-sança És documentat des del 1279, però existia un segle abans, segons l’estructura de la petita esglesiola romànica de Santa Maria Als segles XIII i XIV era regida per un sacerdot, amb el títol de rector, i alguns servents Des del segle XIV en tingueren cura donats i ermitans Quedà com a simple santuari marià
concili d’Efes
Tercer concili ecumènic, celebrat a Efes l’any 431.
Fou convocat per l’emperador Teodosi II per superar les tensions doctrinals i polítiques entre les seus d’Antioquia i Alexandria i les controvèrsies suscitades per Nestori sobre la persona de Crist i la dignitat de Maria El concili, presidit per Ciril d’Alexandria, condemnà i deposà Nestori, definí que en Crist hi ha una sola persona i dues natures i que Maria és veritable mare de Déu
Esglésies del Capcir anteriors al 1300
Mapa dels castells i les esglésies del Capcir anteriors al 1300 J Salvadó Els Angles Sant Salvador dels Angles Santa Maria de Vallsera Font-rabiosa Sant Sebastià de Font-rabiosa Formiguera Santa Maria de Formiguera La Llaguna Sant Vicenç de la Llaguna Sant Valentí d’Espona Matamala Sant Pere de Matamala Puigbalador Sant Joan Baptista de Puigbalador abans Sant Salvador Sant Martí de Riutort Ral Sant Romà de Ral
Mare de Déu del Paradís (Cornellà del Bèrcol)
Art romànic
Aquesta ermita, situada a llevant del poble de Cornellà del Bèrcol, té un origen molt antic El lloc de Paravis és esmentat des de l’any 1094 i es troba documentada l’església de Santa Maria de Cornellà , segurament l’actual Mare de Déu del Paradís, el 1215 Un instrument del 1341 parla del santuari ja com de la capella de Santa Maria del Paradís, dita del Vilar