Resultats de la cerca
Es mostren 10636 resultats
Gonzalo Céspedes y Meneses
Historiografia
Literatura
Novel·lista i historiador d’origen aragonès.
És autor d’una novella d’aventures, en part autobiogràfica, Poema trágico del español Gerardo y desengaño del amor lascivo 1615 Processat diverses vegades per la seva vida irregular i per aventures amoroses, estigué a la presó, fou condemnat a galeres, càstig que li fou canviat per l’estranyament de la cort Visqué a Saragossa, on publicà Historia apologética de los sucesos del reino de Aragón 1591 a 1592 1622, obra que, malgrat mostrar-se partidària del partit reial, desagradà a la cort el llibre fou retirat, i les novelletes Historias peregrinas y ejemplares 1623 Passà a Lisboa…
Joan de Castellnou
Literatura catalana
Preceptista i poeta.
Vida i obra Fou, cap al 1341, probablement, un dels set mantenidors del Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa i defensor a ultrançade les Leys d’amors És autor de dos tractats preceptius en prosa Compendi de la conexença dels vicis que’s podon esdevenir en los dictats del Gay Saber 1341, que dedicà a Dalmau Rocabertí, resum parcial de les Leys d’amors del consistori tolosà, i Glosari 1341, comentari crític i incisiu al Doctrinal de trobar 1324 de Ramon de Cornet i, com aquest, dedicat a l’infant Pere, fill de Jaume II de Catalunya-Aragó Les poesies conservades, onze en total,…
,
Pasqual Carrión i Carrión
Agronomia
Enginyer agrònom.
El 1932 publicà la seva obra Los latifundios en España Formà part de la Comissió Tècnica encarregada pel govern de la República per a la redacció del projecte de Reforma Agrària després del triomf del Front Popular Fou catedràtic de l’escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid, que dirigí del 1936 al 1939 Bandejat, el 1939, dirigí l’estació de viticultura i enologia de Requena fins el 1961 Fundà la Unió de Viticultors de Llevant i la Confederació Nacional de Viticultors, així com les revistes “Acción Vitícola” i “La Semana Vitícola” Contribuí igualment a la creació de més de quaranta cooperatives…
Josep
Representació de Josep en un mosaic de Dafní, monestir situat a 10 Km d’Atenes i fundat als segles V VI
© Corel Professional Photos
Bíblia
Espòs de Maria i pare legal de Jesús.
Els evangelis diuen que era descendent de la casa de David, que habitava a Natzaret i que era fuster És commemorat el 19 de març, i com a patró dels obrers, l’1 de maig És considerat patró de l’Església universal La seva iconografia, molt abundant, va sempre lligada, d’acord amb els evangelis canònics o apòcrifs, amb Maria i Jesús El seu culte, antic a Orient, no es difongué a Occident fins a la baixa edat mitjana, i aconseguí posteriorment una gran devoció popular En foren els especials propagadors els carmelitans descalços, anomenats per això josepets És testimoni d’aquesta penetració a…
Rafael Guerra del Río
Història
Política
Polític.
Arribà a Barcelona el 1904, després d’haver militat en el partit republicà federal i d’haver dirigit a Las Palmas “El Galeoto” Estudià dret, s’uní al lerrouxisme antisolidari i aviat fou un dels caps de les Joventuts Republicanes Radicals " los Jóvenes Bárbaros " i redactor de “La Rebeldía” Tingué una actuació destacada en la preparació de la Setmana Tràgica 1909, però aconseguí d’alliberar-se d’acusacions importants i fou un dels advocats defensors dels radicals implicats en els processaments per aquells fets Resultà elegit diputat provincial de Barcelona 1910-15, fundà i dirigí…
Rafael Escalas i Bestard
Natació
Nedador.
Especialitzat en proves de mig fons, de fons i d’estils, nedà al Club Natació Palma 1968-81 i al Club Natació Montjuïc des del 1981 El seu entrenador fou Joan Fortuny fins l’any 1979, quan marxà als Estats Units, sota les ordres de Mark Schubert, considerat un dels millors entrenadors del món Disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980 i Los Angeles 1984, un Campionat del Món 1982 i dos Campionats d’Europa 1981, 1983, en el primer dels quals guanyà el bronze en els 1500 m lliures Es retirà de la competició el 1984 En total fou 34 vegades campió d’Espanya i baté 48 rècords estatals…
,
Josep Domènech i Circuns
Educació
Literatura catalana
Cristianisme
Periodisme
Mestre, pedagog i poeta.
Fou mestre de primera educació a Montblanc i a Tarragona D’ideologia liberal, es preocupà per generalitzar el coneixement del castellà a Catalunya a partir de l’estudi previ de la llengua catalana Collaborà a la premsa de l’època amb el pseudònim El Aldeano Liberal Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de Barcelona En collaboració amb Ramon Vila i Figueres, redactà un Nuevo plan de enseñanza mutua 1821, i posà en pràctica les seves idees a favor del bilingüisme educatiu en el llibre Elementos de g ramática castellana-catalana 1829 en què es queixa del menyspreu…
,
Miquel Crusafont i Pairó

Miquel Crusafont i Pairó
© Arxiu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont
Paleontologia
Paleontòleg.
Es llicencià en farmàcia 1933 i es doctorà en ciències naturals 1955 Catedràtic de paleontologia a les universitats d’Oviedo 1960 i de Barcelona 1963 L'any 1931 participà en la fundació del Museu de Sabadell, del qual fou subdirector en acabar la Guerra Civil fins al final de la dècada dels seixanta, període en què la secció de paleontologia adquirí reconeixement Fou el creador i l’impulsor de l’ Institut de Paleontologia 1969 que dugué el seu nom i que l’any 2008 fou integrat a l’ Institut Català de Paleontologia S'especialitzà en l’evolucionisme i en l’estudi dels mamífers fòssils Excavà…
Eines
Historiografia catalana
Revista de l’Institut d’Ensenyament Secundari Pare Eduard Vitoria apareguda a Alcoi l’any 1983.
A partir del número 17 1999, el subtítol de Revista interdisciplinar se substituí pel de Revista de cultura i ensenyament Del núm 1-2 1983 al 9-10 1986, presentà una periodicitat anual i una doble numeració Entre el núm 11-12 1990 i el 15-16 1995 aparegué irregularment, i des del núm 17 1999 reprengué la regularitat anual, però amb numeració única, i es canvià el format, la maquetació i l’organització dels continguts Fins al núm 15-16 1995 inclogué una secció d’Humanitats, amb articles d’història comarcal Als darrers números, els articles d’història s’han repartit entre seccions diferents en…
címbals

Címbals
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so indeterminat consistent en dos plats metàl·lics bombats que hom fa xocar l’un contra l’altre, anomenat també platerets.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe entre dues parts simètriques Fets generalment d’un aliatge de coure i estany, els plats tenen un diàmetre que oscilla entre els 20 i els 65 cm A més d’entrexocant-los manualment, agafats un amb cada mà mitjançant una nansa central, es poden fer sonar amb l’ajut d’un mecanisme accionat per un pedal xarleston o percudint-ne o fregant-ne un de sol Les seves possibilitats tímbriques i dinàmiques varien segons el procediment i l’indret de percussió o de frec entrexoc mutu de tot el cos, entrexoc de les vores, percussió…