Resultats de la cerca
Es mostren 14520 resultats
dret aeronàutic
Transports
Dret aeronàutic
Conjunt de normes que regulen la navegació aèria.
Aborda problemes complexos el trànsit per l’espai, combinant la llibertat de vol amb la seguretat dels estats, el transport de viatgers, mercaderies i correspondència, l’organització civil i militar d’aquest mitjà de comunicació i destrucció, les regles d’envol, vol i aterratge i els senyals característics dels aparells És un dret molt modern, que afronta la peculiaritat de l’objecte l’aparell, la seva mobilitat manca de rutes perceptibles i el mateix medi l’espai aeri, de control gairebé impossible Presenta una clara tendència a la internacionalització, bé que les normes sobre guerra…
Les Nacions Unides alerten sobre els refugiats de Tigre
L’Alt comissionat de l’ONU per als refugiats ACNUR adverteix de l’empitjorament de la situació dels refugiats eritreus a Etiòpia a causa de la guerra de Tigre Prop de 100000 eritreus viuen en camps de refugiats en aquesta regió d’Etiòpia, i des que ha esclatat el conflicte molts són obligats a retornar a Eritra D’altra banda, prop de 50000 habitants de Tigre fugen al Sudan, empesos per les hostilitats El 16 de desembre la Unió Europea anuncia la suspensió de les ajudes a Etiòpia fins que els refugiats no deixin de ser perseguits
literatura amaziga
Literatura
Conjunt de produccions literàries sorgides i transmeses oralment entre els pobles amazics.
Són nombrosos els contes i les faules d’animals i les narracions cal notar especialment el cicle protagonitzat per Si Goha , bé que la producció literària més original és la poesia, testimoniada des de temps antic i sovint amb acompanyament musical Els temes preferits pels poetes són l’amor i la guerra Petits grups de poetes professionals anomenats imdyazen recorren el país a la manera dels trobadors medievals Entre els tuàregs abunda el gènere èpic, recitat generalment durant les reunions ahal del capvespre No hi ha, però, una literatura comuna a tots els amazics, i les…
hermetisme
Literatura
Tendència poètica italiana contemporània.
La denominació —ideada per Francesco Flora— assenyala la comprensió difícil d’aquesta poesia i la tendència dels seus conreadors a tancar-se en un cercle d’iniciats Influïts per Leopardi, Baudelaire, Poe i el simbolisme francès, els hermètics prescindiren dels esquemes poètics italians tradicionals i feren una poesia de llenguatge nu i essencial, que expressava, d’una manera intensa i controlada alhora, el sentiment immediat Iniciat els anys de la Primera Guerra Mundial, la seva desclosa tingué lloc vers el 1930 El conrearen Dino Campana, Salvatore Quasimodo, Alfonso Gatto, Mario…
fira de mostres
Economia
Exposició periòdica, en un espai constituït expressament, de mostres de productes, principalment manufacturats.
Aquestes fires són organitzades per l’aparell productiu per aconseguir una distribució i una comercialització millor dels seus productes, i actuen com a llotja de contractació de mercaderies i com a forma de publicitat Poden tenir un caràcter local o internacional Les principals fires de mostres europees començaren a celebrar-se durant la Primera Guerra Mundial i immediatament després, davant la necessitat de conquerir i de recuperar mercats les més conegudes són les internacionals de Lió 1916, Brusselles 1920, Milà 1920, Praga 1920 i Barcelona 1920, i les nacionals de Londres…
arma no letal
Militar
Arma destinada a incapacitar temporalment l’enemic però sense posar en perill la seva vida ni ferir-lo.
Malgrat que alguns gasos, com els irritants o els inhabilitants, encaixen en aquesta definició, el concepte d’arma no letal s’ha creat per referir-se a armes individuals destinades a substituir l’actual armament convencional basat en el disparament de projectils La més coneguda d’aquestes armes és el fusell làser, assajat per primer cop en combat per l’exèrcit soviètic durant la guerra de l’Afganistan L’arma emet un raig làser que provoca ceguesa temporal i per tant impedeix que l’enemic continuï el combat o pugui fugir Encara no forma part de la dotació de cap exèrcit
guerres socials
Història
Nom amb què foren designades, a l’antiguitat clàssica, les diverses guerres sorgides entre els membres d’una mateixa confederació.
Així, a Grècia, és particularment cèlebre la guerra social que, entre el 357 i el 354 aC, portà a la dissolució de la segona lliga naval àtica També cal recordar la dels aqueus 219-217 aC, que juntament amb llurs aliats foren vençuts per Filip V de Macedònia A Itàlia, en el transcurs dels anys 91-88 aC, els pobles itàlics aliats de Roma s’oposaren violentament a l’urbs, que es negava a concedir-los uns drets justament reivindicats Hi participaren Mari, Sulla, Pompeu Estrabó i d’altres, i per a Roma la victòria fou costosa i difícil
gladiador

Gladiadora romana conservada al Museu Arqueològic d’Hamburg
© Alfonso Mañas
Història
Lluitador professional en els jocs als amfiteatres romans.
Els gladiadors eren generalment esclaus o presoners de guerra condemnats també hi havia lliberts i homes lliures en una proporció mínima Lluitaven en parelles o en grup N'hi havia de diferents classes, i es distingien per l’armament que utilitzaven reciari , que portava xarxa i trident, mirmilló, dimachaerus , etc Les lluites de gladiadors es difongueren per les ciutats itàliques i per l’Orient hellenitzat, bé que no arrelaren a Grècia, i tingueren el favor del públic, fins i tot dels homes illustrats, durant l’època imperial En alguna ocasió, els gladiadors es revoltaren, com en…
Modest Josep Pujol i Canut
Economia
Empresari.
A principis del segle XX s’establí a l’Argentina, a Rosario El 1914, fundà la societat La Famosa, dedicada al cafè i altres poductes, i posteriorment constituí Pujol Canut y Cía 1950-55 Home emprenedor i d’influència en la societat argentina, tingué càrrecs directius en la Federación de Industria y Comercio, Cámara del Café, Cámara del Dulce, Argentina de Seguros i Agricultura Argentina Fou president del Centre Català de Rosario Dedicat també a la diplomàcia, fou vicecònsol d’Espanya i, en acabar la Guerra Civil Espanyola 1936-39, s’encarregà de transferir el consolat a les noves…
Joan Xirau i Palau
Química
Químic.
Cursà estudis de farmàcia i es llicencià Treballà als laboratoris de fisiologia i biologia de la Universitat de Barcelona Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a Mèxic Hi exercí com a professor de química a la Universitat de Michoacàn, a Morelia Publicà un manual de química i fou director de la secció de química dels laboratoris de la universitat Dedicat a la recerca, és autor d’investigacions sobre els alcaloides Fou membre de la Sociedad Mexicana de Historia Natural i de l’American Chemical Society Retornà el 1955 a Catalunya Germà del filòsof Joaquim Xirau i Palau