Resultats de la cerca
Es mostren 18634 resultats
Sant Climent de Reglella
Monestir
Antic monestir benedictí del municipi d’Illa (Rosselló), a la vora de la Tet, aigua amunt de la vila.
És esmentat ja el 844, quan el seu abat Sistremon rebé un precepte d’immunitat de Carles el Calb Al segle XII era ja un simple priorat que depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda Deixà de tenir comunitat des del segle XIV i la seva església era regida per un sacerdot nomenat per Sureda El 1570 l’antic monestir i les seves rendes foren units a la dotació de la comunitat de Sant Esteve del Pedreguet, parròquia d’Illa Resta l’església, romànica, molt reformada en la volta i posteriorment fortificada i també part dels antics murs de defensa i restes del monestir
Santa Cristina
Santuari
Santuari del municipi de Lloret de Mar (Selva), enlairat en un turó damunt la costa, que tanca pel S les platges de Santa Cristina i de Treumal, actualment nucli turístic.
El santuari existia com a ermita ja l’any 1376 l’edifici actual fou iniciat el 1764 té un cambril que serva el suposat crani de santa Cristina i el que resta dels abans nombrosos exvots S'hi celebren la festa dels Perdons, convertida en aplec el segon diumenge de Quaresma, i la festa patronal, ensems festa major d’estiu de Lloret de Mar, el 24 de juliol, amb la popular processó marítima de Sa Relíquia , que des de la vila porta la relíquia de la santa al santuari amb barques enramades i amb el crit típic d’"amorra sa relíquia” quan la barca que la duu toca la platja
el Palà de Torroella

Palà de Torroella, a Navars
© Fototeca.cat
Caseria
Colònia industrial
Caseria i colònia industrial del municipi de Navars (Bages), a l’esquerra del Cardener.
Ofereix la imatge típica de les colònies fabrils les installacions industrials acompanyades pels grups de cases dels treballadors, l’església —dedicada a la Mare de Déu de la Mercè— i la residència dels propietaris Celebra la festa major el diumenge proper al 21 de juliol L’origen de la Colònia del Palà de Torroella oVell es remunta a l’any 1877, quan Esteve Valls i Pasqual i Joan Palà i Valls constituïren la societat Esteve Valls i Companyia amb l’objectiu de construir una fàbrica de filats i teixits de cotó Aquesta societat es dissolgué al començament del segle XX, mentre que s’originava la…
Oveix
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Vicenç d’Oveix) del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), a l’antic terme de Surp, al lloc dit antigament Insitil, prop de la Noguera Pallaresa, fundada segurament en temps de Lluís el Piadós (rebé privilegi d’immunitat i confirmació de béns de Lotari el 834).
El 868 es fusionà amb l’abadia de les Maleses, de la qual se separà abans de la fi del segle X, quan ja havia caigut en mans dels comtes de Pallars, els quals el 1010 li restituïren els béns davant el bisbe Ermengol Entre el 1040 i el 1075 els comtes l’encomanaren al bisbe d’Urgell, i el 1100 fou unida a Gerri, de la qual romangué ja sempre filial El 1312 el seu cap s’intitulava encara abat, però la comunitat era només de 4 preveres Continuà amb aquest caire secular dos segles més, regida per un prior, monjo de Gerri Gairebé no n'hi ha cap resta
Ossera

Ossera, a la Vansa (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), aturonat a 1 250 m alt., a l’interfluvi de la vall d’Ossera i el torrent de la Collada, al vessant N del coll de Vernús, al massís de Port del Comte.
Les cases, de pedra i amb cobertes de teules, segueixen l’esquena allargada del turonet, en la part superior del qual, rocosa, és possible que hi hagués hagut l’antic castell d’Ossera, documentat el 1107 quan Ermengol Josbert, fill del comte de Cerdanya, l’infeudà a Galceran de Pinós L’església, sufragània de la parròquia de la Vansa, és dedicada a sant Quirze s’hi conserva un retaule gòtic Hom fa festa major el primer diumenge de juny Les dones d’Ossera foren de les darreres a abandonar la venda ambulant per l’Urgellet de productes com la trementina i l’oli d’avet
Sant Sebastià de Montmajor
Poble
Poble del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), situat sota la muntanya del Farell, dita antigament Montmajor, abocat a la vall de Gallifa.
Forma actualment amb el Serrat de Baix un petit veïnat habitat només com a lloc de segona residència Existia ja el 1065, i el 1098 ja depenia del monestir de Sant Cugat del Vallès, que feu aixecar la seva interessant església romànica de Sant Sebastià reproduïda en 1928-29 al Poble Espanyol de Barcelona Els seus rectors eren nomenats pels abats de Sant Cugat, fins que el 1400 s’uní en qualitat de sufragània a Caldes de Montbui S'independitzà el 1868, quan fou creada la parròquia moderna, a la qual s’uní part de l’antic terme de Gallifa És servida des de Caldes de Montbui
Arakan
Divisió administrativa
Estat de Myanmar.
La capital és Sittwe País sotmès a la influència índia durant el segle IX, fou incorporat a la Birmània unificada sota Anawratha s XI Quan l’imperi de Pagan desaparegué 1298, l’Arakan esdevingué un dels regnes en què s’escindí Birmània Des del segle XV fou considerat un regne independent El 1785, però, fou novament annexionat a Birmània Cedit a la Companyia Britànica de les Índies Orientals, després de la primera guerra anglobirmana 1826, l’Arakan es fusionà el 1862 amb la Baixa Birmània Britànica Des de la independència de Myanmar 1948 rep el nom de Rakhine A l'Estat hi viuen…
el Vilar de Sant Boi

El Vilar de Sant Boi, una de les masies més importants de la contrada (Osona)
© Fototeca.cat
Masia
Masia del municipi de Sant Boi de Lluçanès (Osona), situada a poca distància, al NW, de la població.
Existia ja el 1193, quan fou posada sota la protecció dels hospitalers, i era una important villa rural, de la qual depenien 21 masos El 1613 fou fundada la dinastia actual dels seus propietaris, creats ciutadans honrats de Barcelona i cavallers els anys 1709, 1736 i 1855 El patrimoni dels Vilar arribà a tenir 30 masos i 20 cases a les poblacions de Sant Boi de Lluçanès, Vic, Bagà, Castellterçol i Mataró El mas actual, un important casal quadrat, amb lliça, galeries annexes i torre, fou construït entre el 1735 i el 1771 Té una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser
telefonia per internet
Electrònica i informàtica
Conjunt de tecnologies i protocols que permeten oferir un servei comparable al de la telefonia tradicional (transmissió bidireccional de senyals de veu entre dos terminals telefònics) per mitjà d’Internet.
La telefonia per internet permet millores en qualitat, eficiència i cost Existeixen dues famílies de solucions la promoguda per la ITU-T, que és la solució creada entorn del protocol H323 i la promoguda per la IETF, que es construeix al voltant del protocol SIP Session Initiation Protocol Tot i que de vegades també s’empra el terme veu sobre IP per a fer referència a la telefonia per internet, el primer terme té unes connotacions de falta de fiabilitat i gratuïtat del servei, que no se solen assumir quan hom parla de telefonia per internet que s’assumeix tan fiable com la telefonia…
traductor d’adreces de xarxa
Electrònica i informàtica
En comunicacions, procés que consisteix en la modificació de les adreces IP en les capçaleres dels paquets IP.
El procés de traducció d’adreces es duu a terme en encaminadors IP, i és necessari quan les adreces IP d’una xarxa són només d’ús intern privades i no són vàlides fora d’aquesta, on es fa necessari l’ús d’adreces IP públiques Existeixen dos tipus de traductors el bàsic i el NAPT traductor d’adreça de xarxa i port El primer manté una relació d’una a una entre les adreces privades i les corresponents adreces públiques Per contra, NAPT relaciona una mateixa adreça pública amb un conjunt d’adreces privades i diferencia entre elles gràcies a la utilització de ports