Resultats de la cerca
Es mostren 16139 resultats
Max Schneider
Música
Musicòleg alemany.
Estudià composició amb S Jadassohn i musicologia a les universitats de Leipzig -com a deixeble de H Kretzschmar i H Riemann- i Berlín, centre aquest darrer on es doctorà el 1917 Fou bibliotecari assistent a la Biblioteca Reial de Berlín -actual Deutsche Staatsbibliothek- del 1907 al 1914 i professor a l’Institut de Música Religiosa de Berlín des del 1913 i a les universitats de Breslau des del 1915 i Halle des del 1928 Així mateix, fou coeditor de l'"Arxiu de Musicologia" 1918-27, de les Publicacions de Händel de la Ciutat de Halle des del 1955 i de les sèries Musikgeschichte in Bildern '…
Alexandre Jean Albert Lavignac
Música
Musicòleg i pedagog francès.
Estudià al Conservatori de París, on fou professor de solfeig a partir del 1875 i d’harmonia a partir del 1891 El 1915 en fou nomenat professor honorari Escriví cançons i peces per a piano, així com transcripcions d’obres de JS Bach, L van Beethoven, H Berlioz, Ch Gounod, F Mendelssohn, CM von Weber i altres És conegut pels escrits pedagògics i històrics, entre els quals figuren nombrosos mètodes per a l’ensenyament del solfeig El seu projecte més important en el camp de la història fou la fundació de l' Encyclopédie de la musique et dictionnaire du Conservatoire , que edità fins…
Bartolomeo Cristofori
Música
Constructor d’instruments de teclat italià.
Començà a treballar com a constructor d’espinetes a la seva ciutat natal, i cap al 1690 entrà al servei de la cort del duc Ferran de Mèdici Al llarg de la seva vida experimentà amb diversos models d’instruments de teclat creats per ell mateix, però ha passat a la història com l’inventor, al principi del segle XVIII, del pianoforte , que és l’origen de l’actual piano La novetat del pianoforte , primer anomenat gravecembolo col piano e col forte , respecte als altres instruments de teclat fabricats fins aquell moment, rau en el fet que permetia, com el seu nom originari indica,…
John Parsons Alexander
Futbol
Futbolista i dirigent esportiu.
D’origen anglès, fou un dels pioners del futbol a Catalunya Ja practicava aquest esport abans de la creació del Futbol Club Barcelona al novembre del 1899 Fou un dels dotze homes que signaren l’acta de fundació del club blaugrana En el primer partit de la història del Barça, tanmateix, jugà en el bàndol rival, l’equip de la colònia anglesa A partir del segon matx ja jugà amb el Barcelona, amb el qual milità fins a l’edició 1903-04 Extrem dret, disputà 39 partits i marcà 15 gols Guanyà la Copa Macaya 1902 i la Copa Barcelona 1903, i disputà la primera final de Copa 1902 Fou…
Francesc Parramon Cortina
Esport general
Impulsor de l’esport popular i dirigent esportiu.
S’inicià en l’esport a través de la boxa i el 1926 ingressà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Impulsà la construcció d’un parell de gimnasos per fomentar l’esport popular Fou el primer president del Centre Gimnàstic Barcelonès 1933 El 1936 participà en la creació del Comitè Català Pro Esport Popular, impulsà l’Olimpíada Popular de Barcelona i formà part del comitè executiu del Comissariat d’Esports de la Generalitat El 1938 marxà al front i amb la desfeta acabà al camp de concentració del Barcarès Durant l’exili a França, boicoteja l’intent del Comitè Franco-Espanyol de fer un…
Josep Parra Martínez
Futbol
Futbolista.
Començà jugant de mig amb el Poble Sec, després amb el Júpiter i a continuació amb el Terrassa 1945-47 La temporada 1947-48 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol Aviat passà al centre de la defensa, i fou considerat el millor defensa central de la història del club Romangué a l’equip blanc-i-blau fins a la meitat de la temporada 1958-59 Disputà 241 partits oficials amb l’Espanyol i marcà un gol Al gener del 1959 fitxà pel Cartagena, on es retirà aquella temporada Fou set vegades internacional i disputà la Copa del Món 1950 També jugà un cop amb la selecció estatal B i cinc…
Manuel Parera Penella
Futbol
Futbolista conegut com Parera I.
Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i jugà al primer equip 1925-33 Extrem esquerre, ha passat a la història com l’autor del primer gol del Barça a la Lliga, el 12 de febrer de 1929, a Santander Disputà 183 partits i marcà 47 gols Guanyà una Lliga 1929, dues Copes 1926, 1928 i sis Campionats de Catalunya 1926, 1927, 1928, 1930, 1931, 1932 Al gener del 1934 fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, amb el qual jugà fins a la temporada 1935-36 i fou subcampió de Copa 1935 Després, jugà amb el Girona 1936-37 i el Badalona 1940 Defensà diverses vegades la selecció…
Josep Marià Ortís
Literatura catalana
Història
Historiador, erudit i escriptor.
Notari, fou autor d’obres sobre història i genealogia, com Disertación histórica de la festividad y procesión del Corpus de Valencia 1780 —que conté citacions en vers català—, Descubrimiento de las leyes palatinas , que reprodueix documents antics valencians, Compendio de la vida de don Francisco Fernández Pérez de Aranda 1777, Noticias de ciertas monedas de plata de los antiguos Reyes de Aragón 1778 i una cobla del final del segle XV de Pere Vilaspinosa titulada Salve regina Facilità dades biobibliogràfiques i textos de poetes valencians del segle XV i del segle XVI a F Cerdà …
,
Arseni Pacheco i Ransanz
Historiografia
Literatura
Filòleg i historiador de la literatura.
Llicenciat en filosofia i lletres a Barcelona 1956, s’hi doctorà el 1958 amb una edició i un estudi de l’obra de Francesc de la Via Residí un temps a Alemanya i Escòcia Fou professor de llengua i literatura a Barcelona, a Alemanya i a diverses universitats de la Gran Bretanya Des del 1970 s’installà definitivament a Vancouver Canadà, on ensenyà a la University of British Columbia Promogué i divulgà la cultura catalana És autor d’un bon nombre de treballs sobre temes de literatura catalana i castellana, entre els quals destaquen les edicions de Francesc de la Via 1963-68 i 1997, la Història de…
,
Antoine Frédéric Ozanam

Frédéric Ozanam
© Fototeca.cat
Història
Erudit i apologista francès.
Fundador de la Societat de Sant Vicenç de Paül, com també de les Conferències de Sant Vicenç de Paül , el 1833, mentre estudiava lleis i literatura a París, s’ajuntà a R Chateaubriand, C F R Montalembert, H D Lacordaire —amb qui fundà 1848 l’"Ère Nouvelle”, portaveu de llurs ideals socials— i altres catòlics progressistes Fou professor a la Sorbona 1841 i 1844-52 Edità alguns dels primers poetes franciscans d’Itàlia 1852, recull important per a la història de l’espiritualitat medieval Fou partidari del liberalisme polític, motiu pel qual sofrí atacs diversos, i acabà la vida…